Cal Cros

Si mireu a través de les reixes de l’escola Institució Montserrat, que donen al carrer de Sant Crist, podreu intuir un edifici antic, una masia. El nom del carrer que en aquell punt creua Sant Crist trobareu la clau per descobrir qui eren els seus propietaris, carrer de Cros.

Masia de Cal Cros a l'interior de l'escola. Fons: Viquipèdia

La família Cros va arribar a Catalunya procedent de Monpellier, a la Provença, l’any 1817. Els motius que van impulsar aquesta família a creuar els Pirineus ens són desconeguts, però algunes pistes ens poden permetre especular. Els Cros, que es dedicaven a la química, tenien diners i per tant és possible que fugissin per raons polítiques. Derrotat Napoleó l’any 1814 a França havia començat la restauració borbònica. Francesc Cros, que havia sigut pioner a introduir les càmeres de plom per a la producció d’àcid sulfúric. Ja establerts a Sants tant Francesc com el seu fill, Joan Francesc Cros seguiran en el negoci de la química. Establerts a Sants van esdevenir una família important, però el cert és que si van fugir de França per temes polítics, van arribar a una Catalunya que era en una època molt convulsa. Una època que els Cros patiran a la pell.

El vespre del 10 d’abril de 1848, enmig de la Segona Guerra Carlina, a la carretera de Sants al cafè de Can Baldiri es reunien alguns dels santsencs més rics. De cop i volta van entrar al local uns set homes armats disfressats de mossos d’esquadra. Els desconeguts van parlar amb l’amo del local, Baldiri Gené i van cridar a Francesc Caparrà, que era l’alcalde del poble i a tres homes més Francesc Solà, Bernat Capdevila i Joan Cros, amb l’excusa que el governador havia manat que els anessin a buscar. Uns falsos mossos que en realitat els estaven segrestant i que de camí encara segrestarien a una persona més, Domènec Rossell, el dependent d’una fàbrica, que va intentar ajudar-los.

La comitiva va seguir caminant per senders i torrents, creuant el Besòs per Santa Coloma i arribant fins a la mina de Can Tàpies, on van ser amagats. Quan la notícia del segrest va córrer pels pobles es va tocar a sometent. Aviat varen sortir diversos grups de mossos d’esquadra i de guàrdies civils, dirigits pel comissari Josep Nicasi Milà, i s’iniciaren els escorcolls a diverses cases de Sants i Gràcia. Mentrestant els captius van ser trets de la mina i els van portar caminant fins a una masia de Badalona, on van ser amagats en un pou on hi van ser uns quants dies. Els segrestadors demanaren rescat i finalment el 19 d’abril els segrestadors van rebre els diners i van treure els captius del pou, però Joan Cros i Francesc Solà van ser tancats de nou fins al dia 23 a l’espera de més diners. Quan finalment foren alliberats van tornar de Badalona a Sants caminant. Les indagacions policials van conduir a vint-i-quatre detencions, onze dels quals van ser executats a garrot. Quatre de les execucions van tenir lloc a Sants a la cantonada del carrer Riera d’Escuder, davant el Café Baldirí, on va començar aquesta història.

Després d’aquesta història, que va ser molt coneguda a l’època, els Cros van prosseguir amb el negoci químic. Serà el fill de Joan Cros, Amadeu Cros i Nubiola, nascut l’any 1832, qui farà gran l’empresa. Amb el temps Amadeu traslladarà l’empresa casualment al poble on va estar segrestat el seu pare, a Badalona, on es van instal·lar a tocar de l’estació del ferrocarril. A final del segle XIX Amadeu va apostar per canviar la producció de productes químics, dedicats a la indústria, a la producció d’adobs, expandint-se per tot l’estat. Un creixement tal que l’any 1904 la firma es va convertir en Societat Anònima i va iniciar una expansió que els va portar a obrir fàbriques a Alacant, Sevilla i Santander, convertint-se també en una empresa puntera a Borsa.

Retornant a Sants, i abans d’aquesta prodigiosa expansió, Amadeu Cros l’any 1877 va decidir parcel·lar els terrenys que la família encara tenia a Sants. D’aquesta manera es va obrir un nou carrer que va comunicar la carretera de Sants amb el carrer de Sant Crist. Un carrer que com era costum va ser anomenat amb el nom dels propietaris, carrer de Cros. Tot i que segurament als Cros se’ls va quedar petit Sants encara avui podem veure, dins de l’Escola Institució Montserrat, la que va ser la llar d’aquesta família.