El mercat de la plaça d'Osca

L’any 1846 es va prohibir la construcció de noves fàbriques de vapor dins de la muralla de la ciutat. D’aquella manera s’intentava regular els molts problemes que la instal·lació de fàbriques havia creat a la ciutat. Feia anys que el moviment higienista, representat per Pere Feliu Monlau, denunciava les condicions de vida de la ciutat de Barcelona. Una ciutat atapeïda que s’havia convertit en la més densament poblada d’Europa on, a més a més, el fum i el soroll de les fàbriques havia ocupat molts dels antics edificis dels barris del Raval i Sant Pere.

Aquesta prohibició significaria un canvi definitiu en els petits pobles de l’entorn de Barcelona, uns municipis tranquils que fins llavors es dedicaven bàsicament al treball de la terra. Els grans industrials van trobar a pobles com Gràcia, Sant Martí o Sants espais idonis per al desenvolupament dels seus negocis. Pobles ben comunicats on hi havia grans terrenys disponibles i a un preu més barat que a Barcelona. Així a mitjan segle XIX moltes fàbriques van fer cap a Sants i amb elles van arribar grans onades migratòries.

Si Sants l’any 1800 no arribava als 1.000 habitants, l’any 1897 ja tenia 25.000 habitants. El creixement de la població, que va quedar en mans privades, també va significar un gran negoci per als promotors immobiliaris. Així els santsencs van anar veient com els antics camps de conreu s’anaven convertint en blocs de pisos. El nucli urbà de Sants va anar creixent al voltant de quatre nuclis: Santa Maria de Sants, la plaça del Mercat i els camins que conduïen cap a Les Corts, la Carretera de Sants i la Carretera de la Bordeta. Un creixement que va anar seguint els camins agrícoles i les antigues rieres i que va acabar configurant carrers estrets.

Una població que any per any es multiplicava necessitava nous serveis i un d’aquests havia de ser el mercat. Fins llavors els paradistes santsencs eren al carrer de Sant Crist, una via que havia sigut l’antiga carretera. L’any 1864 s’inaugurava un mercat nou que va ser ubicat a un dels espais que es trobava en ple creixement, l’actual plaça d’Osca. Per embellir l’espai i a la vegada facilitar l’accés a l’aigua a la població es va inaugurar una font monumental dedicada a Isabel II, nom amb què també es va conèixer la plaça. Per posar en funcionament aquesta font i altres tres que es van fer a Sants l’ajuntament va haver de pagar per fer ús de la mina d’aigua de Can Mantega. Però el mercat seguia sent poc més que el conjunt de taules que el formaven, així que l’any 1869 es va començar a pensar en fer un cobert metàl·lic.

És molt curiós veure com els canvis polítics queden reflectits als carrers i a la seva toponímia i la plaça Osca és un bon exemple. Així com la placa de la font de Isabel II no va resistir a la Revolució de 1868 el nom de la reina també va ser foragitat de la plaça, que durant molts anys simplement va ser la plaça del Mercat. A tocar d’on hi havia hagut una reina, un dels carrers adjacents, es va convertir en el carrer Riego, un símbol dels republicans.

Ballada de Sardanes a la plaça d'Osca, 1909, fons Arxiu Històric de Sants-Montjuïc

Sants seguia creixent sense aturador i en pocs anys l’espai del Mercat va ser de nou escàs. Amb més de cinc-centes parades a la plaça i tots els carrers de l’entorn i convertit en un dels mercats més grans de la ciutat el 1893 es van iniciar els estudis per edificar un mercat als terrenys de l’Hort Nou. Una obra que no es va realitzar fins després de l’agregació i que es va inaugurar el 1913. Amb la marxa del mercat la plaça d’Osca es va convertir en un espai tranquil que el veïnat a poc a poc es va fer seu. Un espai que en els darrers anys s’ha convertit en l’epicentre del lleure santsenc amb una amplia i variada oferta gastronòmica.