Amagada al que segurament és el carrer més curt de Sants, el carrer de López Catalan, i desconeguda fins per als mateixos veïns del barri trobem una masia, la Petita Maria. De fet ara no és més que una façana catalogada, ja que l’any 2009, quan es va inicar la restauració de l’espai es va decidir enderrocar la resta de l’edifici. Algun element però, com és el rellotge de Sol que ha sigut restaurat però que ha estat privat del sol per un gran bloc, ens recorda el seu origen.
Santa Maria de Sants, abans de la industrialització, va ser un dels municipis del pla de Barcelona amb més masies, un autèntic rebost per Barcelona. Cal Bacardí, Cal Barrina, Cal Bernades, Cal Biel, Cal Catà, Cal Cosme, Ca l’Esperança, Cal Francès de Cal Cuca, Cal Freixes, Cal Gallina, Cal Gravat, Ca l’Hereu, Ca l’Ivo, Cal Magre, Cal Mantega, Cal Mariano bon veí, Cal Massaguer, Cal Mangala, Cal Morena, Cal Mosques, Cal Mota, Cal Munné, Cal Muns, Cal Nicasi, Cal Nones, Cal Paretó, Cal Pastor, Cal Pau Valent, Cal Pol, Cal Polit, Cal Rius, Cal Sala, Cal Santomà, Cal Serraïma, Ca la Sileta o Cal Veleta, Cal Tena, Ca la Tereseta Xerraire, La Torre de l’Hort Nou, La Torreta de Sants, La Torre del Tiritant, Cal Valent Gran, Cal Valent Petit, Cal Valls, Cal Granota Pobre, Cal Maians, La Torre Nova del Vellit, Ca la Laia, són les referències a noms de masies al territori que ens han arribat.
 |
| Rellotge de Sol de la Petita Maria, fotografia del bloc Tot Barcelona |
A més moltes d’aquestes masies, especialment les de la zona de la Bordeta, es van veure beneficiades a partir del 1819 per una gran obra d’enginyeria, el Canal de la Infanta. Una obra dissenyada pel mestre d'obres Jaume Soler Faneca que portava aigua des de Molins de Rei cap a Hospitalet i Sants. D’aquesta manera moltes terres es van poder regar, fet que va permetre substituir els cultius de secà per les hortalisses, un producte que era molt més rendible.
Però tot i això gairebé cap d’aquestes masies ha arribat als nostres dies. El creixement urbanístic i l’especulació ha anat acabant amb aquest passat agrícola. Però la façana de la Petita Maria ens recorda aquest passat agrícola a l’espera que els temps li donin un nou ús a la finca, que està catalogada com equipament.
1 comentari:
Masia La Petita Maria (la història que jo sé)
A aquesta masia, hi van viure els meus avis i els seus cinc fills durant uns anys. Avi: Joan Comas Perals. Avia: Emília Trull Brugues. Els fills, de major a menor: Joan, Lola, Mercè, Pilar (la meva mare) i Emili. Aproximadament hi van viure entre l’any 1910 i l’any 1932, que es van traslladar al carrer de Sant Pere Més Baix.
La mare, m’hi va portar per ensenyar-me-la i fixar-la en el meu record, quan jo ja era gran i vivia al barri de Sants. Mai m’havia dit el nom que ara li atribueixen, no sé si perquè no sabien que es deia així, senzillament era la caseta de la seva infantesa.
La mare me’n parlava molt d’aquesta casa i de la seva vida al barri, carrers on no hi passaven cotxes, veïnatge que tothom coneixia, jocs al carrer, bons records d’infantesa.
L’avi, el seu pare, era forner, treballava a un forn de Sants i era molt conegut i apreciat per tothom. Malauradament va morir d’una pulmonia de resultes de sortir del forn massa calent i beure un trago d’aigua fresca del canti. Eren mals de l’època, d’una pulmonia, llavors no te’n salvaves. Pels meus càlculs això va succeir l’any 1920.
La tieta Lola era modista, per tant, cosia per moltes de les noies d’aquells carrers i també era molt coneguda.
La família vivia al pis de dalt, sembla que a la planta baixa hi vivia altra gent.
Gràcies per recordar-ho.
Montse
Publica un comentari a l'entrada