La Capella del Sant Crist

L’any 1764 començava la construcció de la carretera de Sants, una via que en poc temps es convertiria en l’eix al voltant del qual aniria creixent el Sants. Però abans que aquesta via funcionés una altra carretera ja realitzava aquesta funció vertebradora i de comunicació entre Sants, Barcelona i el seu pla. Una via que al pas pel nostre barri transcorria pel carrer de Sant Crist, un carrer que tant al seu traçat com al seu nom amaga una història desconeguda per la majoria dels veïns.

Setanta anys abans que la carretera de Sants li robés el protagonisme al carrer de Sant Crist, l’any 1694, el noble Josep de Novell i Nadal establia al pagès Jacint Comas en una peça de terra que als documents s’esmentava com  la pessa del Sant Christo, ja que en un dels extrems d’aquest terreny hi havia una capella dedicada al Sant Crist, la capella que ha donat el nom al carrer. Quasi cinquanta anys després d’aquesta primera referència conservada a la Capella del Sant Crist en trobem una de nova que em permetrà especular.

Antiga capella del Sant Crist, fotografia de Carme Illa, 2015

L’any 1743, un altre membre de la família propietària del terreny, Joan Novell, concedia la llicència als regidors i a la parròquia de Sants per tal de reconstruir la capella. Ara mateix em resulta impossible afirmar amb seguretat el motiu pel qual aquesta capella va haver de ser reconstruïda, potser simplement va ser pel pas del temps, però el que és indubtable és que l’espai on es troba va ser un dels escenaris del setge de Barcelona de 1714, ja que es trobava en la línia on es van situar les tropes castellanes. És molt probable que els nous regidors de Sants, independent de Barcelona des del 1721 com a càstig a la ciutat per la seva oposició als Borbons, estiguessin permetent la reconstrucció d’un element destruït durant el conflicte.

Amb el temps el terreny es va dividir i l’any 1859  l’espai on hi havia la capella va anar a parar a mans d’un important terratinent,  Miquel Company i Mariner, qui l’any 1862 va reconstruir la capella i va parcel·lar el terreny per edificar cases. Des de mitjans del segle XIX amb la instal·lació de les fàbriques a Sants la població del municipi es va disparar amb l’arribada de molts treballadors i la construcció d’habitatges es va convertir en un negoci molt rentable per alguns. La capella del Sant Crist va estar oberta fins al 1936 però amb la Guerra Civil la capella va quedar tancada i va ser abandonada. Amb els anys aquesta antiga capella, l’espai de culte més antic que es conserva a Santa ha quedat en un lamentable estat de deixadesa.