Un mercat a Hostafrancs!

L’any 1839 Barcelona, una ciutat que encara era encorsetada dins les muralles, annexionava un important fragment del poble de Sants. A partir d’aquell moment des de la Riera de Magòria, l’actual carrer de Joanot Martorell, fins on hi ha la plaça d’Espanya va passar a ser Barcelona. Un espai, encara sense nom, que quedava vertebrat per la Carretera Reial i que era la porta d’entrada a la ciutat, aviat es va convertir en un lloc idoni per als hostals. Aquell mateix any Joan Corrades, un carreter del poble d’Hostafrancs de Sió, a la Segarra, aixecava al barri un hostal que aviat va ser conegut amb el nom del poble del propietari, Hostafrancs, i que ben aviat va donar nom a tot el barri.

Hostafrancs, fora de les prohibicions militars d’edificar al voltant de les muralles, significava una oportunitat tant per als promotors immobiliaris com per a l’incipient industria barcelonina. A més a més el nou barri, tot i pertànyer a la ciutat, va quedar fora de la seva jurisdicció fiscal, com un diminut paradís fiscal, un fet que va convertir-lo en un nucli comercial. Una oportunitat de negoci també per als contrabandistes que es varen especialitzar en entrar productes a Barcelona burlant els burots.

Des de l’edat mitjana a Barcelona els venedors oferien els seus productes als carrers i les places, però a principis del segle XIX cada cop es va anar fent més necessària la construcció de mercats. La desamortització que va buidar els convents de Sant Josep i de Santa Caterina l’any 1845 va permetre reconvertir-los en mercats. Fins i tot el pla d’eixample de Cerdà ja preveia els mercats necessaris a la ciutat com un equipament imprescindible. 

L’any 1854 un grup de propietaris hostafranquins van cedir terrenys a l’ajuntament a la plaça del Sol, l’actual plaça d’Herenni, amb la condició que aquest construís un mercat. Tot i que l’arquitecte municipal, Leandre Serrallach, va arribar a fer un projecte l’any 1863, aquest no es va portar a terme mai. L’ajuntament va permetre la instal·lació de parades a tocar de la carretera. Un mercat nascut en una absoluta provisionalitat però que des de l’any 1873 es va convertir en definitiu. Les queixes dels veïns d’Hostafrancs sobre la manca de condicions d’aquest espai van durar deu anys fins que l’ajuntament encarregà l’any 1883 un projecte a l’arquitecte municipal, Antoni Rovira i Trias.

Abans de treballar en el Mercat d’Hostafrancs Rovira i Trias ja havia projectat els mercats de la Barceloneta i del Born l’any 1873, el de Sant Antoni l’any 1879 i el de la Concepció l’any 1885. Com havia fet en la majoria dels projectes anteriors l’arquitecte va optar pel ferro com a element estructural. El projecte es va aprovar però problemes econòmics i administratius aturaren de nou el projecte deixant al veïnat sense el tant desitjat mercat.

Mercat d'Hostafrancs, fotografia de Carme Illa, 2015

L’any1887 Barcelona vivia enmig d’una febre constructiva per l’Exposició Universal que l’any següent la ciutat havia d’acollir. Aquest fet va servir per reactivar el projecte del mercat. Una obra que es va encarregar a La Maquinista terrestre y Marítima per un preu de 274.000 pessetes. Finalment l’any 1888, durant la ja esmentada Exposició Universal, el Mercat d’Hostafrancs va ser inaugurat oficialment i l’any següent va ser obert al públic.