Joves sense espai, el tema que va quedar pendent

Avui fa un any que ens va sobresaltar el desnonament de Can Vies, un any de sentir impotència mentre les màquines començaven a enderrocar l’edifici i alguns seguien prometent diàleg, un any de la més que sospitosa crema de la unitat mòbil de TV3 quan uns antisistema massa protectors per estar emprenyats treien els periodistes abans d’incendiar el vehicle. Un any de les càrregues indiscriminades; dels missatges de whatsapp per assegurar-se que amics i familiars eren a casa; d’haver de tornar de la feina sense saber quines parades de metro funcionaven i quines no; d’identificar-se per arribar a casa; d’haver-se de quedar fins a altes hores a cases alienes per por dels mossos que no feien distincions a l’hora de pegar i detenir; de les trencadisses i de l’excés d’adrenalina de molts adolescents; de l’helicòpter que sobrevolava les cases nit rere nit fins a les 3h o les 4h de la matinada il·luminant finestres i patis interiors, de veure com els antidisturbis t’apuntaven al teu balcó amb una pilotera i amb una càmera; de descobrir que després de trencar-li el nas amb un cop de porra al Joan, quan es trobava quiet, se’l van endur detingut; de l'inestimable esforç negociador de la gent del Centre Social; dels absurds, encesos, i poc productius debats a les xarxes socials; de la crema de l’excavadora; de les manifestacions solidàries als llocs més llunyans i de la marxa enrere, de la pilotada endavant de l’Ajuntament i de tantes i tantes coses.

Avui fa un any que el nostre barri es va convertir en l’epicentre de la informació a escala estatal, un fet que si reviseu hemeroteques, constatareu que és poc freqüent. Any rere any del nostre barri només es parla durant la setmana de la Festa Major. Però durant aquella setmana se’n va parlar a bastament: de la seva història combativa i de les victòries veïnals, de la força del seu teixit associatiu o de la ja llarga tradició de centres socials okupats.

Mural de Can Vies a la plaça de Sants

Alguns mitjans de comunicació, com si de camions de les escombraries es tractés, van vessar sobre el nostre barri totes les idees que havien preconcebut allà a les redaccions, lluny de la realitat. Imagineu la ràbia que un santsenc com jo pot sentir quan el periodista estrella, abans d’entrar en directe, et diu: Tu explicaràs per què Sants és un barri tan conflictiu on conflueixen feixistes i antifeixistes. Per sort d’altres veritables periodistes van fer una feina de camp molt eficient parlant sobre l’empenta de les cooperatives o sobre el model de gestió de Can Batlló, que estava meravellant i servint d’exemple a la ciutat.

Està clar que aquest és un tema complex que no es pot analitzar des d’una sola vessant i des d'un sol punt de vista, però ara fa un any vaig trobar a faltar una reflexió que pot ajudar a entendre com a mínim el context, la nul·la política de joventut a Sants des de la democràcia. Està clar que Can Vies no és un espai exclusiu per a la gent jove i també està clar que la gent jove dels nostres barris participen en molts espais i entitats diverses, però crec que, tenint en compte la vitalitat de les entitats juvenils santsenques, no és comprensible que no existeixi ni un sol metre quadrat municipal dedicat als joves a Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

Avui fa un any entre les moltes xerrades que aquest trasbals va generar un bon grapat de joves i ja no tan joves que en l’actualitat o en el seu moment hem compartit temps i esforços a les entitats de lleure de Sants vàrem decidir fer un escrit per demanar espais per als actuals i els futurs joves del barri. Un document que vàrem voler publicar en el seu moment però que finalment vàrem reservar, ja que segurament ara fa un any sobraven opinions i manifestos i en canvi ens va mancar a tots diàleg. Però ara que ha passat un any, que el problema de la manca d’espais segueix latent i que estem en un moment que per bé o per mal hi haurà canvis a l’Ajuntament m’he decidit a compartir-lo, tot esperant que no hagi de passar un any més sense política juvenil a Sants.

El podreu trobar fent clic a la imatge:

Casa del Mig, antic espai de joves de Sants