Un camí per les ànimes

Quan els romans van fundaren la Colonia Iulia Augusta Faventia Barcino entre els anys 15 i 13 aC van planificar l’interior de la ciutat, però també l’exterior, el terreny que aquesta colònia controlaria i explotaria. Per fer-ho calia una xarxa de vies que els permetés controlar el pla, uns camins que en alguns casos molt probablement fossin d’origen iber. Una d’aquestes vies que connectava la petita colònia amb la Via Augusta sortia de la ciutat per l’oest, creuant l’actual Raval i es dirigia cap a l’avinguda Mistral. A Hostafrancs i Santsi aquest traçat, que es va mantenir durant l’edat mitjana i moderna, convertit en el Camí Ral, encara es pot seguir per diversos carrers.

El camí arribava a l’espai on actualment hi ha la plaça d’Espanya, on l’any 1344 entre l’actual Avinguda del Paral·lel i l’Avinguda Mistral es va aixecar una creu de terme. Quan aquesta creu va ser coberta per un templet va ser coneguda com la Creu Coberta. El camí s’endinsava a l’actual bari d’Hostafrancs vorejant un petit turó, on hi ha la plaça de Braus, conegut a l’época com el coll dels Inforcats. Un nom que ha donat a confusió, ja que si bé és cert que en ell es van trobar algunes de les forques que alliçonaven als viatgers que arribaven a Barcelona, el topònim prové del llatí inforcatos, que vol dir cruïlla de camins. En efecte, des d'aquest punt es podien seguir camins cap a Martorell, Sant Boi i el delta del Llobregat.

La via que ens interessa ara seguia pel carrer de la Creu Coberta, el carrer de Sant Crist, creuava la plaça Bonet i Muixí, la plaça de Sants i seguia pel carrer de’n Blanco i de Tirso de Molina. Passat l’actual Rambla de Brasil el camí arribava al carreró de les Ànimes, una de les vies més desconegudes i misterioses de tot el Districte. Però no només pel nom, sinó també per la seva configuració. Un carrer que dona a les tàpies de les parts posteriors de les illes de cases de Miquel Àngel i del Canonge Pibernat.

Entrada al carreró de les Ànimes

Tal i com recull el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona el carrer va rebre el nom per un fossar d'animals o canyet que hi havia en aquest indret en temps passat. Sembla que a l’entorn les nits d'estiu es produïen focs follets, és a dir apareixien llums pàl·lides que flotaven a l’aire. Un fenomen real sobre el qual hi ha diverses teories científiques, però sobre el que encara hi ha controvèrsia. Algunes teories ho atribueixen a la putrefacció de matèries orgàniques que produeix l’oxidació de la fosfina i els gasos de metà; d’altres a la fosforescència natural de les sals de calci presents en les ossamentes provoquen la llum. La veu popular però interpretava els focs follets com a ànimes que s'apareixien als mortals.

Per si encara no teniu prou misteri us explicaré una història que afegeix una mica més. A tocar d’aquest carreró hi havia la plaça de Víctor Balaguer, el lloc on hi havia hagut l’antic Ajuntament de Sants. Quan algú de Sants moria algú i el portaven a enterrar al Cementiri de Sants el seguici fúnebre acomiadava a la plaça al rector del poble i d’aquesta manera les ànimes iniciaven el seu propi camí en solitari. De fet durant molts anys una placa ceràmica va recordar aquest camí de les ànimes.