La plaça del Sol d’Hostafrancs

Als barris sovint els noms oficials dels carrers que marca Nomenclàtor no coincideixen amb els noms populars. A Sants i Hostafrancs en trobem gran quantitat de casos i és un fet que molt particularment es dóna a les places. Així si a Sants hi ha una plaça que es diu de Bonet i Muixí, però que tothom anomena Màlaga, a Hostafrancs tenim aquesta plaça que tot i dir-se Herenni gairebé tothom coneix com la plaça del Sol. En la majoria dels casos l’origen dels canvis va venir determinat per un fet clau a la història barcelonina. Quan Barcelona va agregar els pobles del pla van trobar-se que en molts casos els noms de carrers i places estaven repetits. I ja existia un carrer amb el topònim del Sol aquest nom a Gràcia. Però en aquest cas ni tan sols sembla estar clar a quin és l’origen del nom, ja que aquest Herenni tant podria fer referència al filòsof neoplatònic del segle V, com a un general del segle IV aC dels samnites, uns pobles de la península Itàlica.

Però retornem de la península Itàlica als nostres barris. L’any 1839 la Diputació Provincial va desvincular el sector que anava del Pont de’n Rabassa a la Creu Coberta de Santa Maria de Sants per passar-lo a Barcelona, l'espai que es convertiria en Hostafrancs. Un terreny de Barcelona, que llavors era la ciutat amb més densitat d'Europa, que es trobava fora muralles i també fora de la prohibició d'edificar es va convertir en un bombó per als promotors immobiliaris. Per aquest motiu foren molts els que començaren a comprar terrenys i a edificar.

L'any 1847 el rajoler Miquel Bonafont, el mestre Francesc Puigvert i el teixidor de cotó Antoni Fernández van comprar una peça de terra a l'escrivà de Barcelona Joan Oller. Una peça sense edificar i sobre la que existia cap pla que feia dues mujades, uns 9.800 m2. L'espai era conegut com el Carner, on hi havia hagut unes de les forques d'entrada a la ciutat. Els compradors esperaven la urbanització del terreny per poder comprar les rendes. Finalment es va planificar una urbanització ortogonal al voltant d'una plaça. Un espai que els terratinents esperaven donés més valor als edificis.

En aquest punt la nostra història arriba a un nou paral·lelisme entre aquesta plaça i una plaça de Sants. Quan Sants i Hostafrancs creixien fruit de l’arribada de les grans fàbriques tots dos barris van necessitar espais estables on emplaçar els pagesos que venien les seves mercaderies. En el cas de Sants això es va donar traslladant les antigues parades del carrer de Sant Crist a l'acabada de crear plaça d’Osca. A Hostafrancs inicialment els terratinents van preveure instal·lar el mercat a la plaça del Sol.

De fet l’any 1854 fins i tot els propietaris van cedir terrenys a l’ajuntament amb la condició que es fes un mercat. No hem d'entendre aquesta cessió només com un acte benvolent, ja que els propietaris esperaven que amb un mercat els terrenys encara serien més cars. L’any 1863 l'arquitecte Leandre Serrallach va fer un projecte per aquest mercat, però així com el mercat de la plaça d’Osca va funcionar una pila d’anys el de la plaça del Sol es va quedar només en projecte.

Però si hi ha hagut un fet que ha determinat el caràcter d’Hostafrancs, i molt especialment d’aquesta plaça és la presència gitana. Una presència que de fet remunta als orígens del barri. Hostafrancs, porta d’entrada a Barcelona, era durant el segle XIX un espai on el tant el transport era un dels pilars de l’economia. Un fet que encara es reforçaria amb la creació de tres equipaments bàsics per entendre el barri que van obrir entre l’Exposició Universal i l’inici del segle XX: el Mercat d’Hostafrancs, l’Escorxador i la plaça de les Arenes. Molts gitanos es va instal·lar llavors als voltants de la plaça del Sol atrets pel treball amb l’abundant tràfec de cavalleries que aquests edificis generaven.

Aquesta presència de més de 150 anys ha fet que amb el temps, la d’Hostafrancs hagi esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori. Des de llavors, la història del barri s’ha desenvolupat en paral·lel a la història dels gitanos, que han representat un alt percentatge de la població hostafranquina i que han participat activament de les tradicions del barri, com van ser les celebracions dels Tres Tombs a inicis del segle XX.

Una plaça que tot i el seu encant natural durant molt de temps ha patit l’abandó municipal. Potser la prova més evident d’aquest fet el trobem en l’edifici que trobem al número 24 del carrer Torre d'en Damians, un edifici que durant els anys del desarrollisme va anar creixent de 4 fins a 8 plantes, convertint-se en l’edifici més alt de la plaça i rebent el nom popular del Rockefeller o la Torre de Pisa, pel fet d’estar lleugerament inclinat.

Plaça Herenni amb l'edifici Rockefeller al fons