El Xato de Sants o la Font del Vell

Fa uns mesos, vam poder ser testimoni del trasllat de l’escultura “El ciclista” cap a la seva nova ubicació, tot creuant la carretera de Sants. El motiu d’aquest trasllat és ben clar, el projecte d’urbanització de la cobertura de les vies de tren. Com que l’escultura "El ciclista" només ha estat moguda uns metres, tenint-la a prop de la seva ubicació original, és possible que no hagi generat cap suspicàcia important. Però i si el seu trasllat hagués provocat que aquesta marxés del barri? Aquesta situació ens serveix per presentar-vos una altra escultura pública amb un caràcter nòmada i que en l'actualitat també es troba a la mateixa plaça: La font del vell, també coneguda com “El Xato” o el Neptú. Una escultura pública de sobres coneguda al nostre barri.

Font del Vell al Pla de les comèdies.

El seu origen es remet als anys 1816-1819, quan va ser creada per Damià Campeny. La font del Vell formava part d'un conjunt escultòric molt més gran que estava dedicat a la Indústria de Barcelona. Coronant aquella escultura es trobava la deessa Minerva i a la seva base hi devien figurar al·legories dels quatre principals subministres d'aigua de la ciutat: el riu Llobregat, el Rec Comtal, el canal d'Urgell i el port.[2]. La nostra escultura, la font del Vell, representa l'al·legoria al riu Llobregat. El vell, ja no només és un vell. Tot i que s’assembla a Neptú, tampoc ho és, doncs no porta cap dels seus atributs. Veurem el cos d’un home barbut, amb una mà sosté un gerro, amb l’altre un corn de l’abundància. Atributs relacionats amb les al·legories als rius i en aquest cas, el nostre vell representa el riu Llobregat.

La seva ubicació original era al Pla de les comèdies, a les Rambles de Barcelona i és allà quan comença la seva vida atzarosa. Al cap de poc temps, aquesta figura va perdre el nas d'un cop, raó per la qual començà a ser coneguda com el Xato. El 10 de gener de 1877 el monument va ser desmuntat i posteriorment trossejat per raons estètiques. “El Xato” va ser al parc de la Ciutadella durant una llarga temporada fins que va acabar en un magatzem. És aleshores quan, des del dia 1 de febrer de 1975 l'estàtua del Xato va ser col·locada a la reformada plaça de Sants, en una inauguració que va presidir l'aleshores alcalde Enric Masó.

Escultura de Minerva de Salvador Gurri, ara a un magatzem municipal.

Una de les característiques de l’art urbà i en concret del patrimoni moble és la seva facilitat de transport de cadascun dels seus elements. Creades com elements ornamentals han anat voltant fins a trobar un lloc fix o han acabat en un magatzem fins que algú les rescatés. L’art urbà també és patrimoni de la ciutat i com a tal l’hem de tractar. El cert és que la Font del Vell, tot i ja no formar part del seu conjunt original, fa 40 anys que vigila Plaça de Sants. En la seva passivitat ha estat testimoni de manifestacions, repressions, de jocs, de festes i lluites populars. Qui no s’hi ha fixa’t mai en ell? Qui no recorda alguna anècdota vora la seva font? Després de tants anys podem dir que la memòria col·lectiva ens arrela al Xato, al Xato de Sants. Però, i si la tornessin a moure i se l’emportessin fora del barri, ens indignaríem?

Article de Marta Sánchez Natera