500!

Segurament el que diré ara no és gaire romàntic, però quan vaig acabar la carrera d’Història a la UB el que menys ganes tenia era de seguir en aquest camp. Potser a algú el sorprèn això que dic, però molt abans de la crisi, les expectatives per als historiadors ja passaven per la precarietat. Una precarietat en què les administracions públiques prenen part. No m’aturaré gaire en explicar-vos la quantitat de companys de carrera amb màsters diversos que com a molt s’han vist relegats a fer de vigilants de sala a museus de la ciutat treballant per obra i servei.

Però el cas és que l’any 2006 el Marc Garcia, un bon amic meu, em va fer una proposta. Amb més gent volien fer un portal d’informació de Sants, Barrisants, un portal que funcionaria en paral·lel a La Burxa i el Marc em va proposar de participar-hi fent articles d’història local. La història local m’havia encuriosit des de petit, imagino que des que amb el meu pare voltàvem pel barri i m’explicava històries, i per casa voltava un llibre sobre el barri del meu pare Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona, de Carles Carreras i Verdaguer, i un segon que m’havia regalat la meva germana, Sants, Hostafrancs, La Bordeta. Itinerari per tres barris de Barcelona, de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany. Així doncs vaig començar explicant les coses que jo mateix estava descobrint llegint aquells llibres. Uns articles que entrego cada mes i que ja deuen haver superat els 130.

Una segona empenta em va portar a crear Memòria de Sants. L’any 2007 el company Dani Cortijo havia iniciat el bloc Altres Barcelones, un projecte que al meu entendre va ser l’espurna que va iniciar l’interès actual per la història barcelonina i que ha fet que el tema “Barcelona” s’hagi convertit en un tema per se. En Dani em va fer la proposta de crear un bloc d’història de Sants on pogués penjar els articles que fins llavors feia per la Burxa i Barrisants. La idea era poder començar a crear una xarxa de blocs d’història local que completés el mapa barceloní. 

La xarxa que vàrem fer però va superar l’àmbit metropolità, ja que els següents projectes van ser amb el Lorién Casasús Pascual, autor del bloc Un Mataro no tan llunyà i Jordi Bonvehí i Castanyer, autor del bloc Històries Manresanes, un grup que va seguir creixent amb altres companys de la resta del país i que com nosaltres tenien el bloc com la seva principal eina de divulgació, com el Jordi Soldevila i Roig, autor d’Altres Històries de Lleida. I tots plegats, a poc a poc i quasi sense adonar-nos ens vàrem convertir en Historiadors 2.0.

Quan vaig viure a Poblenou, vaig duplicar la meva feina creant Memòria del Poblenou, una feina que no hauria pogut fer sense el suport de la Núria Recasens que em va descobrir aquest barri fascinant, i sense l’ajut de la gent de l’Arxiu Històric del Poblenou, un bloc en què vaig treballar durant uns quants anys. De fet van ser uns anys d’hiperactivitat blogger que em va fer iniciar diversos projectes que no vaig poder seguir com caldria.

L’any 2010 amb el Dani, el Jordi i el Lorién vàrem començar un projecte nou que va tindre molt bona rebuda, Histotube, un portal de vídeos sobre història en català. Un espai on es poden trobar molt fàcilment continguts de qualitat. El mateix any vaig fer el salt a la ràdio gràcies a una idea de la Pepita Galvez, fer entrevistes a la gent gran de Sants, Hostafrancs i La Bordeta per tenir testimonis de la vida quotidiana dels nostres veïns. La Pepita va portar la seva idea a Sants 3 Ràdio i l’Oleguer Forcades em va trucar per fer-me la proposta d’aquest nou espai. De fet no era ben bé nou a la ràdio, ja que amb els informatius de la ràdio he anat col·laborant des de fa molts anys, amb la Marta Campo, la Queralt Gómez i amb el Sergi Loras. La idea de la Pepita va rebre tot el suport del Secretariat d’Entitats i després d’un any de feina intensa es va convertir en el programa Enregistrem la memòria un programa que ja ha complert 54 capítols. Per fer-lo però calia aprendre a editar i això hauria sigut impossible sense l’ajuda del Jordi Lozano, un amic de tota la vida.

Ja feia temps que havia descobert al llibre Oblits de rereguarda, de la Judith Pujadó el llistat dels refugis antiaeris de la Junta de Defensa Pasiva, una llista que em va fascinar en descobrir la quantitat de referències que m’eren molt familiars i amb els companys Oriol Rigola i Miguel Angel Torrijos vàrem començar a fer investigació sobre el tema. En aquest context em va arribar un nou projecte molt engrescador. Alguns veïns tan implicats en el teixit associatiu de Sants com el Josep Marcé, el Jordi Soler, l’Eulàlia Espinàs i la Rosa Vilalta havien decidit engegar una col·lecció de llibres sobre Sants, Hostafrancs i La Bordeta, un projecte que, de nou, tenia tot el suport del Secretariat d’Entitats de Sants Hostafrancs i La Bordeta i tot l’entusiasme encomanadís del Joan Manuel Parisi. 

Hi havia gran quantitat de propostes de temàtiques totes elles molt interessants, però pel primer volum van pensar que calia una temàtica que cridés molt l’atenció, així em van encarregar que seguís en el tema dels refugis però ampliant-lo a la República i la Guerra Civil a Sants. Així doncs el primer llibre de la nova col·lecció, que finalment es va anomenar Riera de Magòria, va ser Del Somni al Silènci, el meu primer llibre en solitàri. Un llibre en què vaig tindre el privilegi de ser prologat per Matthew Tree i en què, entre moltes altres coses, gràcies a la col·laboració del meu amic Andreu Ramos vàrem descobrir imatges de la fàbrica d’armament de la Bordeta. Un projecte que ens va donar molta feina a tots plegats però que ens va sorprendre amb més d’un miler de llibres venuts, un best-seller per tractar-se d’una temàtica local.

Però a banda de ser l’any en què es va publicar Del Somni al Silenci l’any 2012 va ser un any prolífic en projectes relacionats amb la divulgació històrica. Després de tota la feinada de buidatge documental que va significar el llibre vaig descobrir un projecte del Dani Cortijo que em va inspirar. L’etiqueta #11set1714 havia permès l’any 2011 viure la caiguda de Barcelona l’onze de setembre de 1714 a temps real via Twitter. Per què no traslladar allò a la Guerra Civil? 

Representava tot un repte explicar dia a dia un conflicte de tres anys de durada i fer-ho mitjançant piulades amb els caràcters limitats, així doncs per preparar i programar el guió del nou projecte vaig dedicar un estiu sencer de treball compulsiu fins a altes hores de la matinada. El resultat va ser #GuerraCivil20, un projecte format per 5.143 piulades que no només permetien seguir el conflicte sinó que donaven enllaç a les diverses publicacions publicades cada dia i que es poden trobar en línia, així com talls de ràdio i filmacions. Fins a 2.352 persones es van fer seguidores del projecte.

El mateix any que el bloc va rebre el Premi Blocs Catalunya atorgat per l’Associació Stic.cat vaig començar a treballar en dos projectes col·lectius més. El primer amb els companys de Projectart, la gent de l’Arxiu Històric de les Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Nou Barris-Can Basté, el que acabaria sent el projecte Relligant Nou Barris, un museu virtual als carrers del districte de Nou Barris. La idea em corria des de feia anys pel cap quan vaig descobrir el que eren els QR. Plaques situades als carrers permetrien explicar la ciutat i, mitjançant els QR vincular espais reals amb continguts virtuals. Una idea que vaig aportar als companys de Projectart-Nou Barris Televisió i que treballada en equip, amb l'Ivan Bravo, la Marta de San Nicolás, la Ruth Rodríguez i l'Enric Lleyda va millorar d’una manera espectacular, les explicacions es farien mitjançant petits documentals. El Districte de Nou Barris va participar del projecte i va fer el que nosaltres no podíem, situar 21 plaques pels carrers de Nou Barris. Plaques que permetien accedir als continguts i seguir rutes temàtiques. L’any 2013 arrencava el projecte i ha seguit ampliant-se fins a l’actualitat on ja hi ha 31 punts actius.

El segon projecte va arribar de la mà dels arquitectes de La Col, qui van ser els encarregats de coordinar-lo. Després del primer llibre de Riera de Magòria el segon volum tractaria sobre Can Batlló. Un llibre polièdric que tracta de moltes més coses a banda d'història. Inventari de Can Batlló: teixint una història col·lectiva va ser presentat l’any 2013.

El 2013 no tot van ser notícies positives, però com veureu, de vegades les notícies negatives també porten coses bones en el futur. El març del 2013 es va enderrocar la casa de Mossèn Pere, segurament la casa més antiga de la carretera de Sants i una casa que a més amagava tota una història de lluita contra l’exclusió. El Roger Sànchez Amat i la Marta Sánchez Natera van contactar amb mi alertats per aquesta trista noticia i per pensar de quina manera, en un futur, es podria evitar que elements del patrimoni del barri caiguessin sota les piconadores de l’especulació. Quina és la part positiva d’aquesta història? Primer que vàrem poder recuperar i explicar la figura de Mossèn Pere als veïns més joves que no n’havien arribat a conèixer la figura. La segona que tot allò va ser la llavor d’un col·lectiu pluridisciplinari que es va plantejar fer accions al carrer per defensar i posar de relleu elements del patrimoni, el col·lectiu Patrimonis Invisibles.

La primera acció va ser tan senzilla com efectiva, una exposició damunt la façana de la casa de Mossèn Pere que explicava l’edifici, la figura del mossèn i la història de quines eren les claus que van portar a enderrocar l’edifici. Un col·lectiu on hem tingut la sort d’incorporar gent de molts àmbits com la Carme Illa, la Rita Barrachina o el Vàngelis Villar. I que ha tingut fruits com la realització d’una Viquimarató a Sants i la creació d’un grup de viquipedistes santsencs.

I com quasi sempre col·laborar en el següent projecte em va arribar de rebot quan la Carme Illa i el Jon Marmol, dins del Seminari Col·lectivaccions van crear el projecte TaxiKey maps, una manera de descobrir el patrimoni i la història de Barcelona gràcies a un detectiu que va descobrint casos per la ciutat. Un projecte on vaig tenir la sort de fer d’assessor històric i creador de guions per a ràdio-teatre.

I treballant, treballant he arribat als 500 articles publicats al bloc i per aquest motiu he volgut recordar tots els projectes sobre història i a totes les persones amb qui he treballat i sense les quals ja faria temps que hauria abandonat aquest el bloc. Sumeu a tot això a molta altra gent, com el Josep Maria Babí i tota la gent l’Arxiu Roquetes-Nou Barris, on he pogut publicar algun article o l’Ivan Ortiz de Projectart amb qui vaig col·laborar per l’exposició que van realitzar a Can Peguera, l’exposició sobre el Gran Premi de Sants… en fí, no acabaria.

No sé què oferirà el futur, però ja us aviso que ara mateix treballo en molts altres projectes. Un sobre TIC que espero poder presentar en un parell de mesos com a tard; un altre amb dos cracs del tema audiovisual, la Núria Piñol i el Pau Domingo i el darrer una acció espectacular amb la Marta Sánchez i la Carme Illa. Un projecte que sense la Carme no hauria pogut arribar ni a imaginar. Però en qualsevol cas, tot i que és una feinada, també és un plaer anar descobrint la història de Sants i dels diversos barris de Barcelona.

Moltes gràcies a tots i totes!