Avui us presento una nova actualització sobre l'atemptat d'Hostafrancs, dos articles diferents sobre un mateix fet. L'atemptat explicat per Cambó i pels lerrouxistes del barri.
A la nit del 17 d’abril devíem donar un míting al Casino de Sans, en el qual havíem de parlar Salmerón, Odón de Buen, Emili Junoy i jo. A quarts de deu de la nit fèiem via cap a Sans en un faetó els quatre oradors i el fill de Salmerón, que s’hi havia afegit. En entrar a la carretera de Sans notàrem ja fets anormals, com l’apagament de quasi tots els fanals; després sentírem alguns crits hostils; finalment, en passar per davant d’una cantonada, començaren els dispars d’una arma curta contra nosaltres. Als primers, vaig sentir-me ferit i així vaig dir-ho als qui m’acompanyaven. Els cavalls emprengueren una forta arrencada i els trets seguien acompanyant-nos. Ja lluny de l’indret on s’havia produït l’atemptat, hi havia una farmàcia: allí s’aturà el faetó i tots baixàrem. En posar jo peu a terra vaig tenir la sensació d’un desmai, com si una gran hemorràgia interna se m’estigués produint. M’entraren a la rebotiga. L’afecte dels que m’acompanyaven i dels qui anaren venint em prenia el poc aire que necessitaven els meus pulmons per a resistir aquella prova.
Francesc Cambó, Memòries
Las intrigas contra esta campaña antisolidaria fueron constantes y tuvieron digno colofón en el premeditado y simulado atentado contra Cambó, quien fue víctima de unas balas disparadas contra la comedia que llevaron a cabo Juan Rull y sus esbirros. El «atentado» se simuló al regreso del mitin que en Sans celebraron en pro del movimiento solidario Nicolás Salmerón y Cambó, siendo las verdaderas víctimas de aquel censurable y execrable hecho ocho republicanos, ocho veteranos radicales caballeros de aquellos venturosos tiempos de aventura en aras de un ideal. Entre dichos republicanos figuraban el entonces presidente de nuestro Ateneo, Matemala, y los compañeros Miranda, J.Soriano, A. Pujol, quienes soportaron la esclavitud de las rejas durante dos años hasta que, vista la causa, fueron absueltos, habiendo actuado en su defensa tres hombres cuyos nombres, solamente al ser mentados representan un poema a la República: Sol y Ortega, José Ma. Serraclara y Emiliano Iglesias.
El Lerrouxista: Órgano de los radicales de
Hostafranchs, núm. 1, setembre 1934
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada