Grandes miserias en una gran ciudad

Sants, Hostafrancs i La Bordeta no han estat uns escenaris literaris molt prolífics. Si volguessim fer una llista de novel·les i obres literàries inspirades en els nostres barris acabariem ràpid. Hauriem de destacar la novel·la Seixanta minuts de l'escriptor santsenc Josep Miracle i Montserrat, novel·la sobre la qual algun dia espero donar una bona noticia, i diverses obres teatrals de Juli Vallmitjana i Colomines, un dramaturg que a principis del segle vint va retratar amb molta vivesa els suburbis de la ciutat i el món de la marginació i molt especialment la vida dels gitanos.

Aquest és un personatge sobre el qual feia temps que volia parlar, ja que a les seves obres retrata com era aquest Hostafrancs marginal de barraques de principis del segle XX. Gràcies al  Xavier Vilaró Cateura, que m'ha facilitat aquest reportatge del 1912 podreu descobrir un document contemporani a Juli Vallmitjana. Aquest document ens retrata, molt despectivament, aquesta vida de marginació. Un barri que l'autor compara amb el barri de pidolaires, prostitutes i lladres del París medieval que va immortalitzar Victor Hugo a la novel·la Notre-Dame de Paris. No confondre amb La Cort dels Miracles, el programa sobre teatre dels companys de Sants 3 Ràdio.

Comparteixo amb vosaltres l'article:

Trayendo a la memoria las horribles descripciones de la Corte de los  Milagros y de los inmundos zaquizamis y antros de miseria que como verdaderas llagas pestilentes, ensucian y manchan los barrios más miserables de Londres, existe en la populosa barriada de Hostafrancs, y pegado literalmente a los nuevos y modernos edificios que en esta se están levantando, un infecto hacinamiento de cuchitriles, nauseabundo, inverosímiles a fuerza de ser repugnantes, y que, sin embargo, sirven de morada a familias enteras, donde hombres, mujeres y niños, en una promiscuidad horrible arrastran una vida saturada de miseria, de suciedad.

Reportatge sobre Hostafrancs de l'any 1912