La font de la plaça Ibèria

Al darrer post feia una petita ruta per l'antic Sants seguint el carrer Sant Crist. Un dels punts on vaig aturar-me fou la plaça Ibèria, un dels pocs indrets del barri que encara, com a mínim fins al moment, manté l'ambient de l'antic poble de Sants.

Sobre aquesta plaça Josep M. Vilarrubia i Estrany, el gran historiador de la història local de Sants, va escriure:

"Popularment és coneguda com a plaça del Violí. N'hi ha dues versions, una explicada per Maria Peyrón de Llorens, que ens ha dit que aquest instrument era tocat els diumenges i els dies de festa per entretenir la gent que anava a berenar a aquest indret. L'altra, assegura que era tocat per un ceguet, que així recollia alguns diner per poder viure"

Som molts els que agraïm poder trobar llocs que encara ens recorden d'on venim, espais que encara conserven una mica de l'ambient del poble que va ser Sants. Fins i tot molts aliens al nostre barri han sabut captar aquest ambient de la plaça Ibèria, convertint-la diversos cops en plató de cinema.

Recentment, enmig de les obres que s'estan duent a terme a tota la zona, la font d'aquesta plaça va apareixer totalment destrossada, segons la versió oficial pel xoc d'un vehicle. Som molts els veïns del barri que esperem que la font de la plaça Ibèria sigui restaurada i torni a ocupar l'espai que li correspon. Us adjunto una de les fotos que m'ha fet arribar Raül Guillén Capella. Si voleu més informació sobre la font de la plaça Ibèria o voleu saber el seu futur podeu preguntar al responsables de les fonts de Barcelona a la web: http://www.bcn.es/fonts/

Passeig per l'antiga carretera de Sants

L’antiga carretera de Sants
1-C/Sant Crist amb Joanot Martorell

Comencem el nostre recorregut al carrer Sant Crist amb Joanot Martorell. Per aquest últim havia baixat la riera de Magoria i es podia trobar el pont de'n Rabassa. Així el carrer va adoptar el nom de la riera. Aprop d’aquest encreuament hi podiem trobar antigament un conegut hostal dels que hi havien de camí a Barcelona. Cal recordar que el carrer de Sant Crist era per on circulava l’antiga carretera reial. Aquest fou sense cap mena de dubte dels tres primers carrers existents a Sants, on fins hi tot s’hi podia trobar el mercat abans de traslladar-se a la Plaça Osca. Molts anys més tard i en plena guerra civil gracies a l’esforç dels veïns es va bastir en aquest punt el refugi antiaeri 705. Pel que sembla era situat al carrer St Crist número 17, a una finca antiga que els veïns de la zona encara recorden per la seva gran portalada ornamentada. Desafortunadament aquest fou enderrocat.

A l’inici del carrer la gent més gran del barri encara recorden els safareigs que hi havia.

2-C/Sant Crist amb Cros

Seguint pel carrer ens podem creuar amb el carrer Cros, on actualment trobem l’Escola Institució Montserrat, situada a l’antiga Masia de Cal Cros. Uns números més avall, al número 10 hi podiem trobar una de les cases okupades històriques del barri. La primera de Sants i de les primeres de Barcelona.

3-Plaça Iberia

Arribem a la Plaça Ibèria. Antigament aquesta fou coneguda de forma popular amb el nom de la plaça del violí, doncs sembla ser que a la taberna que hi havia un músic amenitzava els dies de festa amb aquest instrument. En més d’una ocasió ha sigut un plató de cinema a diverses pel·lícules i anuncis de televisió, però el passat mes de setembre els veïns del barri van descobrir que la històrica font estava trencada.

4-Plaça Màlaga

Arribem a la coneguda popularment com a Plaça Màlaga (Plaça Bonet i Moixí). Aquí hi trobem l’esglesia de Santa Maria de Sants. Se sap que hi havia una antiga esglesia romànica que fou aterrada el 1830 per edificar-ne una més monumental. Aquesta, terminada per la Festa Major de 1858 i coneguda pel seu gran campanar, de segons els testimonis, "de la mateixa alçada que el monument a Colom", fou destruida el juliol del 36.

Aquesta esglesia fou escenari de la primera película filmada a l’estat espanyol, obra de Fructuos Gelabert. “Sortida del públic de l’esglesia parroquial de Santa Maria de Sants”, filmada l’any 1897.

Previament, el febrer de l’any 36 ja es va produir una primera situació violenta a l’esglesia. S’explica que alguns obrers tenien l’intenció de cremar-la i que el mossen, informat d’això, enlloc d’avisar a les autoritats va preparar un arsenal als sotan. Pel que es sospitava a l’época amb aquest arsenal podria ser utilitzat pels sectors tradicionalistes. Durant els bombardejos que va patir Barcelona també en hi va caure una bomba.

L’actual esglesia va iniciar el 1940 i es va acabar el 1965.

A la nostra esquerra trobem la masia de la Casa del Rellotge, històricament coneguda com a Cal Dimoni. Aquesta Masia del SXVIII és la seu de l’actual Arxiu Històric de Sants. Allà mateix sembla que hi va haver una antiga torre medieval, la Torre de’n Llull, on els monarques hi havien fet estades. Aquí també trobem un dels altres edificis enderrocats amb la Revolució del 36, Can Santomà, la casa d’una de les families poderoses de Sants. Terratinents i fortament lligats durant generacions a l’Esglesia i als carrecs de poder del municipi.

5-Cotxeres

Baixant pel Pas de Fructuos Gelabert trobem l’actual Centre Civic de Cotxeres de Sants. Aquest espai, en origen, cementiri del municipi, va ser ocupat per les Cotxeres quan el cementiri de Sants es va traslladar als recentment comprats terrenys d’Hospitalet, on encara hi ha el Cementiri de Sants. Com a curiositat es comenta que a l’época en que va començar a funcionar com a Cotxeres encara apareixien de tant en tant ossos humans. Aquest espai va ser guanyat com a Centre Civic gracies a la pressió veïnal, que va aconseguir evitar que l’equipament fos destinat a un Museu del tramvia.

6-Plaça de Sants

La nostra ruta arriba al centre actual del barri. Aquesta plaça ha mantingut el seu aspecte més o menys intacte desde el final de la Guerra Civil. I dic més o menys, doncs si que és cert que ha viscut la desaparició de les fàbriques que han marcat l’història del barri. A la cantonada amb Carretera, a la vorera del costat muntanya, als locals actualment ocupats per una cadena d’electrodomestics hi trobavem el Liceu, on durant anys els santsencs gaudiren del seu cinema i dels seus billars.

Enfront, desde el 1986 hi podem trobar el monument al ciclista, obra de Jorge Castillo. Inaugurat com a conmemoració a l’inici del ciclisme català i de les seves primeres pedalades al nostre barri.

En aquest solar hi trobavem Can Catà, la masia d’uns dels altres grans terratinents del barri, productors de vinya. Com la propera Masia de Can Santomà i l’antiga esglesia aquesta masia també va cremar al juliol del 36.

Al mig de l’actual plaça hi podiem trobar la Casa de Vidre, lloc on Fructuós Gelabert va tindre els seus estudis de cinema. En aquests es van gravar les pel·lícules que donaren origen al cinema català, amb titols com: Baralla a un cafè, Sortida del públic de Santa Maria de Sants o Sortida dels treballadors de La España Industrial.

L’actual plaça es va aconseguir gracies a les lluites veïnals dels anys 70, que van evitar que s’hi edifiqués un pas ràpid per a automòbils. Al mig de la plaça hi trobem la font del Xato, que va ser portada de Ciutat Vella.

7-C/Joan Güell

L’actual carrer de’n Blanco, per on seguirem, començava al carrer Galileu, antigament conegut com el carrer del Nord. Si seguim fins on comença actualment el carrer de’n Blanco trobem a mà dreta el carrer de Joan Güell, on al fons hi podem veure el Vapor Vell, actualment una biblioteca i en origen una fàbrica téxtil, com quasi totes les santsenques. A la propia exfàbrica, en l’actualitat, també hi tenen cabuda les instal·lacions de l’escola Barrufet, després de mantindre una lluita que va durar molts anys i que va mobilitzar a molta gent per aconseguir aquest espai.

Aquesta fàbrica va viure moments revolucionaris com els de la vaga general de l’any 1855, on el director, Josep Sol i Padris fou mort. Molts anys més tard la seva caldera fou reaprofitada com a primera piscina del Club Esportiu Mediterrani al barri. El club, originari del Poble Sec havia optat pel nom de Mediterrani enlloc del de Poble Sec pel contrast que el nom supossava amb un club de natació. Desde aquell moment l’entitat va restar lligada a Sants.

8-C/De’n Blanco

En origen aquest carrer estret era per on passava l’antiga carretera de Sants en direcció a Barcelona. Seguint pel carrer, a mà dreta, podem trobar el carrer Demostenes, conegut originalment amb el nom del carrer del Pou. En aquest carrer hi va tindre el seu local original el Casal Independentista de Sants. Actualment és un dels pocs carrers culs de sac que encara resisteixen a Barcelona. Al carrer de’n Blanco també hi va haver durant un temps la casa okupada de Can Blanco.

Seguint pel carrer creuem el carrer Tenor Massini, un altre dels carrers que fa uns anys participava de les festes engalanant-se, però que ara, desafortunadament ha perdut aquesta festa.

9-Rambla de Brasil

Tot recte pel carrer de’n Blanco podem arribar a l’actual Rambla de Brasil. Aquesta avinguda, també rescatada per la lluita veïnal, fou el resultat de l’obertura del cinturó de Ronda, que durant anys va seccionar el barri.

Baixant per la Rambla en direcció a carretera podem arribar al punt on hi havia l’antiga plaça de Victor Balaguer, que també va ser sepultada sota les excavadores. En aquell indret hi podiem trobar l’Ajuntament de Sants i l’estatua del “ninyu”, actualment a Can Mantega.

10-Carreró de les Ànimes

Creuant Brasil trobem una petita plaça dura, anomenada plaça de Vazquez Mella. Desde aquí podem trobar el petit carreró de les Ànimes, per on transcorria l’antiga carretera Reial. Actualment resulta un lloc bastant inhospit i desconegut per a molts santsencs. En aquest carrer durant molt de temps hi hagué el magatzem de blat de l’ajuntament santsenc.

Segueix la destrucció del patrimoni històric

Ara fa uns mesos a Memòria de Sants denunciavem la troballa i posterior destrucció de l'entrada al refugi 877 que hi havia al passatge Toledo. Però tot i que els encarregats de patrimoni de la ciutat van respondre rapidament afirmant a tots els diaris que aquest refugi seria convenientment estudiat i negant que hagués estat malmés, a Memòria de Sants varem poder comprovar que aquesta darrera afirmació era falsa.

Però, tot i les afirmacions de bona voluntat de les institucions, la destrucció del patrimoni ha continuat. Fa pocs dies podiem llegir al bloc Spaghettibcn que una nova entrada d'aquest refugi s'havia trobat, i avui mateix hem descobert que un nou refugi, en aquest cas el número 742, situat al carrer Juan Bravo amb Olzinelles, ha estat descobert i enderrocat, com a mínim en part.

Per això des d'aquest bloc, a tots els que esteu interessats en la història dels nostres barris i en el nostre passat, us convido a informar-vos i fer pressió per frenar aquesta destrucció constant del nostre patrimoni. Pels que esteu interessats podreu trobar un grup a la xarxa social Facebook amb el nom Salvem el patrimoni santsenc.

Moltes gràcies a Spaghettibcn per la seva informació i fotografies i a totes les persones que ens ajuden a mantenir-nos atents per salvar el nostre passat.

Imatges de Sants, Fructuós Gelabert

Des de Carretera de Sants podem arribar caminant fins a la Plaça Bonet i Muixí a través d'un curt passeig anomenat Passeig de Fructuós Gelabert, que travessa Cotxeres de Sants per la meitat. Però, tot i ser un santsenc d'adopció il·lustre, molta gent desconeix qui fou Fructuós Gelabert.

Fructuós Gelabert fou un dels pioners del cinema a Catalunya i va filmar algunes de les primeres pel·lícules documentals a casa nostra. Algunes d'aquestes, com foren: Sortida dels obrers de la fàbrica de La España Industrial (1897) Sortida del públic de l'Església parroquial de Sants (1897) o Baralla en un café (1897) varen tindre Sants com escenari.

El cineasta santsenc va tindre al llarg de molts anys els seus estudis de filmació: La Casa de Vidre, a la Plaça de Sants, on va rodar moltes de les seves pel·lícules.

Per coneixer més coses sobre aquest personatge podeu consultar una de les actualitzacions que vaig fer a Memòria de Sants: El bressol del cinema català

En aquesta ocasió us enllaço també un petit documental realitzat per TV3 anomenat Cinema documental a Espanya on podreu veure algunes de les imatges d'un dels primers documentals de Fructuòs Gelabert.

També podeu consultar totes les obres del cineasta català al IMDB.

Barraques, l’altra ciutat

Sabieu que Montjuïc, i fins i tot l'Estadi Olímpic, van acollir barraques al llarg de molts anys?

Us adjunto un documental sobre el barraquisme a la ciutat de Barcelona que va fer el canal 33 per al programa 30 minuts.



El programa 30 minuts de TV3 aborda --amb els seus protagonistes-- una de les realitats històriques menys conegudes de Barcelona: la de les barraques. Una experiència de marginació que van viure, només a la capital catalana, unes 100.000 persones durant bona part del segle XX.

Un reportatge de: Alonso Carnicer i Sara Grimal
Muntatge: Agustí Poch
Documentació: Miracle Tous
Producció: Sandra Rierola

L'origen de l'Espanya Industrial

Coneixeu l'origen de l'Espanya Industrial? En el següent video, realitzat pel programa Valor Afegit del Canal 33, podreu coneixer alguns aspectes i podreu veure imatges de la fàbrica de Sants en funcionament.

+info

Els locals del Paral·lel

L’any 1894 s'obria el Paral•lel, l'avinguda que amb el temps seria coneguda com l’Avinguda del Teatre o la Via del Pecat. Ben aviat van començar a obrir les seves portes gran quantitat de locals relacionats amb l'oci o amb l'espectacle, des de les més humils barraques fins als teatres, passant pels cafes, que ocupaven tota la vorera que va del carrer Nou de la Rambla fins a Sant Pau. Amb noms com el Cafè Espanyol, el Sevilla o el Rosales els cafes creaven una inmensa terrassa no igualada enlloc del món.

A l'actualització d'avui us presento un llistat amb els principals locals d'aquesta mítica avinguda, amb els diversos noms que van tenir i les dates en que es va inaugurar:

• Circo Español Modelo --------- 1892


• Teatro circo Español ---------- 1893


• Teatro Masini ---------------- 1904


• Teatro Condal ---------------- 1904


• Teatro Español --------------- 1905


• Cinematografo Condal -------- 1911

• Pavellón Soriano ------------- 1900


• Teatro Soriano --------------- 1905


• Teatro Victoria --------------- 1911

• Teatro de la Delicias ---------- 1900


• Teatro Lírico ----------------- 1906


• Le Trianon ------------------- 1913


• Madrid Concert -------------- 1915


• As --------------------------- 1921


• Teatro Talía ----------------- 1924


• Teatro Martinez Soria ------- 1950

• La Pajarera catalana --------- 1899


• La Puda Seca ---------------- 1901


• Gran Saltón del S XX -------- 1905


• Petit Moulin Rouge ---------- 1908


• Petit Palais ------------------ 1910


• El Molino -------------------- 1939

• Ferrusin -------------------- 1900


• Cinematografo Maravilla ---- 1907


• Café de Cadiz --------------- 1910


• Royal Concert -------------- 1912


• Casal Recreativo Popular --- 1936


• Salón de Baile Amaya ------- 1940

• Teatro Olimpia ------------- 1901

• Teatro Nuevo -------------- 1901

• Salón Arnau ---------------- 1903


• Folies Bergère -------------- 1915


• Salón Arnau ---------------- 1930

• Teatro Apolo --------------- 1904

• Teatro Comico ------------- 1905

• Café Concert Sevilla -------- 1906

• Café Lyones ---------------- 1900


• Café concert El Paraíso ----- 1901


• Le Trianon ----------------- 1901


• Sport Tobogan ------------- 1907


• El Gayarre ----------------- 1912


• Teatro Olympia ------------ 1912


• Pompeya ------------------- 1914

• Gran Café El Recreo -------- 1900


• Café Concierto El Recreo ---- 1910


• Novelty --------------------- 1914


• El Bataclan ------------------ 1924

• El Café Español -------------- 1895