dilluns, 8 de desembre de 2008

Bastón de mando


L’any 1945 Josep Maria D’Albert i Despujol, membre polític d’una de les grans nissagues del barri, els Muntadas, els amos de l’Espanya Industrial, fou nomenat alcalde de Barcelona. Expliquen les cróniques de l’época que per festejar aquest aconteixement els obrers de la fàbrica li dugueren com a regal a la Plaça Sant Jaume un “bastón de mando”.

Aquest acte, que en l’actualitat ens pot semblar irònic, en aquell moment responia a la manca de llibertats i a l’ambient de delació que el propi règim promovia. No hi podia haber cap dubte en la fidelitat dels obrers envers als amos. La fidelitat dels amos envers al règim era clara. En agraïment al nomenament el propi Josep Ma. va convidar al mateix Franco a visitar la fàbrica. Que content n’estaria el dictador de passejar per aquella fàbrica que l’any 1939 habia produit més de 400.000 banderes nacionals.

Tot i això, per acabar d’entendre l’adhesió dels obrers als amos, s’ha de tindre en compte un altre element que fou bàsic a l’història de l’Espanya Industrial, el paternalisme. Els succecius amos de la fàbrica jugaren a fer de pares dels seus indefensos obrers. Aquesta política es va iniciar ja al 1865, quan en plena epidemia de colera la fàbrica va fer la funció de sanatori. També es pot constatar en determinats moments al llarg de l’història de L’Espanya. El 1877, en ocasió d’una visita del rei a les instal·lacions, l’amó demanà perdó directament al monarca per tres treballadors condemnats, i evidentment fou concedit.

Tota aquesta imatge no responia a res més que a una estrategia laboral de la fàbrica i segurament a una necessitat ególatra per part dels amos. Les grans empreses téxtils del barri, com succeeix a l’actualitat, fomentaren trames de petites empreses treballant per a elles. Aquesta era una forma d’eliminar els problemes, reduint la força dels treballadors i desentenent-se de les demandes laborals.

L’Espanya Industrial és podia permetre tractar millor als seus treballadors que els petits tallers, cosa que feia que molts consideresin als amos persones respectables, doncs indirectament treia els beneficis d’aquestes mateixes petites empreses i tallers que treballaven per a ells.

La conseqüencia d’aquest joc brut fou la menor conflictivitat laboral a les grans fàbriques, on els discursos que van acabar influint foren els radicals de Lerroux. En canvi fou a les petites empreses, on es patien les pitjors condicions de treball i vida, on sorgiren els brots revolucionaris.
De totes formes, tornant al nostre amo/alcalde, cal a dir que aquest bastón de mando, no li deuria ser de molta utilitat quan l’any 1951 hagué de dimitir com a conseqüencia de la Vaga dels tramvies, un dels primers gols importants de la ciutadania al règim.


3 comentaris:

Dani ha dit...

Ei Agus! Al final veig que t'he convençut! Aixi m'agrada hehe! Doncs et desitjo que vagi molt bé amb el teu blog i que entre tots de mica en mica anem reconstruïnt el nostre passat. Hi ha molta feina per fer, però com diem els esperantistes: "Maro estas gutaro" (El mar és un conjut de gotes..." Endavant!

Joanet del cabàs ha dit...

Genial el teu bloc, jo també he iniciat una feina de reconstruïr el nostre passat del barri. Vaig més enllà; ja que vull començar a abandonar el que he fet fins ara sobre una mica de tot en general i recuperar informació d'història perduda. Ara, n'estic fent un sobre el que hi ha darrere de les històries santsenques, està a mig fer. Si el vols agafar, endavant. Així, anirem recordant el nostre passat. Per cert, he canviat la foto del bloc, a veure si t'agrada. T'agrego.

Joanet del cabàs ha dit...

Hola Agus, torno a ser jo, que t'he agregat al meu bloc. Si vols agafar algun text meu. Ja et vaig dir que aparcava lo que feia i començaria a fer posts estil Dani.