dilluns, 15 de desembre de 2008

La Plaça de les bombes


Moltes de les històries que ajuden a entendre el nostre barri, tal com és avui en dia, giren al voltant del que va ser el seu nucli més antic, la coneguda a l’época com a plaça de l’Esglesia, es a dir, la plaça Màlaga.

Desde les époques en que Sants era un petit poble a les afores de Barcelona la vida es va desenvolupar al voltant d’aquest petit turó estrategic. Allà, desde época medieval, es te constancia de l’existencia d’una petita capelleta d’estil romànic; de la Torre del Llull, una edifici fortificat on sembla ser que feien nit els reis abans d’entrar a la ciutat; i de l’únic edifici que s’ha mantingut, la masia coneguda com la Casa del Rellotge, que actualment dona cabuda a l’Arxiu Històric de Sants.

La plaça era creuada per una carretera de Sants que no seguia el recorregut actual sinó que circulava a travès del carrer Sant Crist, tot ell ple de parades de mercat, en direcció al carrer de’n Blanco, per on seguia. Les actuals Cotxeres també acomplien una funció diferent, sent el petit cementiri del municipi.

Aquell panorama però ben aviat es va veure modificat radicalment. L’any 1828 la petita esglesia romànica fou enderrocada per aixecar-ne al seu lloc una de molt més monumental amb un gran campanar, que feia la mateixa alçada que el monument a Colom.

Sants també creixia i canviava amb l’arribada dels grans vapors i de tota la població obrera que els va seguir. Es va multiplicar la seva població i el cementiri va resultar molest al bell mig del poble, així que es va enviar al nou emplaçament a Collblanc. Al lloc es van edificar les cotxeres del tramvia que desde l’any 1875 havia enllaçat Barcelona amb Sants.

L’any 1897 amb l’annexió a Barcelona també es produiren alguns canvis. Per començar, pel fet que molts noms de carrers es trobessin duplicats als diferents pobles annexionats o a Barcelona, es produiren els canvis de noms. És aproximadament d’aquesta época quan apareix el nom de Màlaga.

Però si hi va haver un nom popular que va fer fortuna en aquells anys fou el de “La Plaça de les Bombes”. Per compendre aquest nom cal pensar en la gran quantitat d’obrers que vivien i treballaven al barri en condicions de veritable miseria, així com en la gran força que tingueren els moviments obrers a Sants.

Tantes foren les revoltes, atemptats i fets violents que tingueren com a escenari la Plaça Màlaga al llarg del final del S.XIX i de l’inici del S.XX que feren que aquest nom fos ampliament utilitzat. Encara que, de fet, els moments de màxima tensió encara havien d’arribar.

El 26 de febrer de 1936, el número 2956 de la popular revista satírica “L’Esquella de la Torratxa” presentava en portada una vinyeta, signada per Tisner, en la que apareixia l’antiga esglesia de Santa Maria de Sants en flames.
Als peus de la vinyeta, com era costum a l’época, apareixien els diàlegs dels dos únics personatges, un home vestit de carrer i un mossen que deien “Aviso als bombers?” “No, esperat que cremi del tot”.

Aquest episodi, que reflexava la tensió de l’época, no era el primer ni seria el darrer que tindria com a escenari Santa Maria de Sants. De la mateixa forma el reflex al món del cómic també continuaria. Sense anar més lluny al mateix número de L’Esquella de la Torratxa apareix una altra vinyeta que ens ajudarà a entendre millor la situació del moment. En aquesta segona dos mossens comenten “I si féssim un parell d’esglésies a la brasa per començar la campanya?”. Només feia deu dies de les darreres eleccions, en les que havia guanyat el Front Popular (que a Catalunya s’anomenà Front d’Esquerres) i l’ambient ja tornava a estar escalfat.

Però centrant-nos al barri podriem dir que aquestes tensions ja venien de molt lluny. Desde les guerres carlines, en que s’havia produit alguna incursió al barri per part dels carlins, corrien els rumors que aquests tenien el suport del rector de Santa Maria de Sants. El que si que era plenament constat era la relació amb els veins de Plaça, la familia Santomà, uns del grans terratinents de Sants.

Segurament els rumors dels contactes amb els sectors tradicionalistes no anirien molt desencaminats coneixent bé l’episodi que reflexa l’Esquella de la Torratxa. Aquell febrer de l’any 36 un grup d’obrers van decidir cremar l’esglesia i es van dirigir cap a la Plaça Màlaga. Pel que es veu el rector havia estat alertat, però enlloc de comunicar-ho a les forces de l’ordre va decidir defensar-se ell mateix.

La Parròquia va començar a cremar, però només es varen veure afectades les portes i l’incendi es va sufocar ràpid. La gran sorpressa però, es va produir quan, en intervenir les autoritats, varen descobrir que amagat a la Parròquia hi havia tot un arsenal.

Però com he dit aquell no fou el primer episodi, però tampoc el darrer. Cinc mesos més tard, amb el cop d’estat feixista, i la posterior revolució, la Parròquia de Santa Maria de Sants cremava conjuntament amb Can Santomà. Desde d’alt del campanar, pel que expliquen les narracions orals, el rector es defensava exercint de franctirador contra els milicians que aquell convuls dia d’estiu corrien amunt i avall per la plaça.

5 comentaris:

Dani ha dit...

Veig que no has abandonat! Al barri de Sant Pere hi ha la Plaça de Sant Cugat, que de fet fins el 1936 era l'església de Sant Cugat- Un veí del barri em va explicar el seu record de com la cremaven. Sense anar més lluny, la Plaça Reial, el Liceu i molts altres llocs s'aixequen sobre solars d'antigues esglesies cremades en temps de revolta.
Santa Maria de Sants, encara té la sort de mantenir-se en peu... es de les més ben parades....

Joanet del cabàs ha dit...

Agus, t'he agafat la foto de l'últim escrit per quan vaig fer la plaça de les bombes. Ara, vaig molt liat en coses, però si puc, passaré lo del metro i l'estació de Bordeta. Si vols agafar algun text, ja saps.

Bruixot ha dit...

Hola Agus! M'ha agradat molt el teu bloc, i tot el que expliques de la Plaça "Bonet i Muixí", abans Màlaga. La meva mare vivia al costat de la Plaça Ibèria, i tenia molt relació amb St. Maria de Sants. I fa il·lusió saber més coses d'allà...

JoRDi JVR ha dit...

T'he llegit a Bdebarna..molt bó tot el que has posat (t'he comentat allí quelcom de la plaça del Sol d'Hostafrancs) Gràcies per tot, salut i força.

Marga Rubio Soto ha dit...

Gràcies per els teus articles, Agus.

Soc madrilenya, veïna del barri i profe de castellà per a estrangers. He aprofitat els teus articles sobre la Guerra Civil pel meu blog per els, que estan molt interessats en aquest tema.

He fet dos articles. Un amb info general sobre la Guerra Civil, en particular a Barcelona:
http://www.spanish4bizbcn.com/guerra-civil-barcelona-b2-c1-c2/.

Un altre on incloc una ruta de la Guerra a peu pel barri, inspirada en aquest article teu en particular i en la ruta que vaig fer al barri amb Negres Tempestes l'any passat. He inclòs les teves històries i les meves notes. També fotos antigues i videos que he trobat. A veure que et sembla:
https://drive.google.com/open?id=16H3S5tlmiJx3x_aeQNX0idPTo0o&usp=sharing.

Per descomptat t'he citat en l'article on apareix aquest mapa: http://www.spanish4bizbcn.com/la-guerra-civil-en-barcelona-actividades-nivel-c1-c2/.

Moltisimes gràcies per la teva contribució a la memoria del barri i milers de disculpes per el meu català desastrós. No volia fer servir el traductor per així practicar millor. Ho aconseguirè algun dia. ;-)