dijous, 18 de desembre de 2008

Carme Boatell

És possible que pocs (o potser ningú) sàpiga qui és Carme Boatell, i tanmateix hauria d’esser per merits propis un nom reconegut al nostre barri, d’on fou filla, però ja se sap l’història l’escriuen els vencedors.

La Carme fou una lluitadora antifeixista, que com tants d’altres va fer front a dues guerres consecutives contra un únic enemic i amb una única fita: La Llibertat. Ferida a la retirada republicana del 39 quan transportava ferits d’un bombardeig sobre Figueres, va aconseguir entrar a l’estat francès. Un cop allà va integrar-se al primer grup de la Résistance organitzat a Marsella.

Posteriorment capturada pels col·laboracionistes de Vichy fou la primera republicana torturada per aquests quan l’octubre del 41 va patir 40 dies d’incomunicació. Entregada als nazis fou internada a Ravensbrück, tomba de més de 92.000 dones i 863 nens. I tot i això va sobreviure fins al 1976, quan va morir a Perpinyà, imagino que amb l’íntima satisfacció de veure mort al dictador.

Milers d’homes i dones com ella van lluitar a la Guerra Civil i posteriorment ajudaren a alliberar França del nazisme, organitzant la Resistencia, mercés als seus coneixements bèl·lics i alliberant directament més de 100 localitats arreu de l’estat francès, entre elles París.

Acabada la guerra els aliats, tement la creixent força de l’URSS i veient a Franco com un baluart de l’anticomunisme van frenar l’alliberament als Pirineus, ignorant la dictadura espanyola. Els lluitadors espanyols es van veure traïts i obligats a viure a l’exili o a seguir lluitant al maquis.

A l’historiografia posterior, especialment a la francesa, els exiliats republicans han resultat incómodes. Resultava millor una França alliberada únicament per resistents francesos i americans desembarcant a Normandia que per uns exiliats que havien tingut tancats a camps de concentració com el d’Argelers.

No hi son a les novel·les o a les pel·lícules, tot i que, per exemple, una de les peces claus a l’atac al Niu de les Àligues, residencia de Hitler a Baviera es digués Federico Moreno; que fossin gudaris parlant en euskera els que van transmetre les instruccions dels desembarcaments o que fossin les fotos de Francesc Boix la principal proba als judicis de Nuremberg. Justament és per això pel que nosaltres no podem oblidar a gent com la Carme Boatell i a tots els lluitadors per la Llibertat.

2 comentaris:

Dani ha dit...

M'has llegit el pensament! Justament ahir a la tarda estava redactant el post d'aquest cap de setmana i també toco la guerra.

Per cert, l'altre dia hi vaig caure. A Ciutat Vella tens dos parents amb carrers dedicats: els d'en Jaume Giralt i d'en Giralt Pellicer.
Potser algun dia en parlo...

Joanet del cabàs ha dit...

Jo també parlaré d'aquesta lluitadora al meu bloc. Vull saber com trobar més informació d'ella, com a lluitadora.
Però ja és interessant. Res que em llegia Felip V contra Catalunya del Torres i Ribé per la ressenya.
Salut i lluita!