dilluns, 12 de gener de 2009

Revolta de quintes




















A finals del segle XIX l’estat espanyol va estar en guerra gairebé de forma constant pel control de les colònies. Però qui va portar tot el pes d’aquestes guerres foren les classes populars.

Per nodrir els exercits colonials es feien lleves per sorteig. Aquells que eren cridats a files havien de complir amb quatre anys de servei i només es podien alliberar trobant un substitut o pagant 2000 pesetes, el sou que un teixidor guanyava en dos anys. Així sols les classes benestants es podien lliurar de la guerra.

En el sorteig de 1869 l’ajuntament santsenc va voler evitar possibles brots de revolta lliurant a tots els mossos del servei, decretant un pagament general repartit entre tothom.

Però sols un any més tard, el 4 d’abril es tornaren a convocar els joves a quintes. La resposta no es va fer esperar. Prop de 2000 dones i joves vingudes de l’Espanya Industrial i d’altres fàbriques van marxar fins al Consistori santsenc (que era a l’actual encreuament entre Sants i Badal) i van entrar per la força.

Els regidors fugiren i les dones llançaren llistes, arxius i mobles pel balcó per fer-ne una foguera a la Plaça del Consistori. A continuació es dirigiren a l’Esglesia on van tocar a sometent. Els carrers del barri s’ompliren de grups armats buscant als regidors. L’alcalde Gaspar Rosés, Malanit, fou atrapat però es va lliurar de la mort per l’intercessió dels republicans. No tingué tanta sort Gabriel Carbonell, Sastre, el tinent d’alcalde, que fou passejat per la multitud fins a la cantonada de Sants amb Sugranyes, on fou executat.

Els mossos es van dirigir cap al Pont de la Rabassa, el limit entre Sants i Hostafrancs, on aixecaren barricades. Es tallaren els fils del telegraf i es va seguir tocant a sometent. Ben aviat l’exercit va apareixer al Pont d’en Rabassa, i els intents per parlamentar no van reeixir.

Però la resistencia d’uns obrers mal armats contra la cavalleria i l’infanteria no va durar molt. Quan els militars van entrar pels carrers de Sants foren rebuts amb una pluja de pedres i testos llançats desde els balcons.

La revolta de Sants, ben aviat es va estendre pel pla de Barcelona i pel Baix Llobregat, desde on arribaren partides per mantenir la resistencia. Com a resposta l’exercit bombardejà Collblanc desde Montjuïc.

La batalla de Sants es va saldar amb 16 santsencs empresonats a les Drassanes, i amb la mort de 30 obrers i 7 soldats. Pocs dies més tard el sorteig de quintes es va realitzar, tot i que amb un municipi amb el padró per refer i sense documentació.

5 comentaris:

Dani ha dit...

Ja havia sentit que la revolta de quintes s'havia iniciat a Sants. Els detalls però no els savia, per tant: gràcies per il·lustrar-me!

Dani ha dit...

sabia!! arrrgh!

Joanet del cabàs ha dit...

Tiot i ser de fa alguns dies, el vaig passar avui cap a la matinada abans d'anar a dormir. A veure si em fas algun comentari. He ampliat ubna mica el text per fotre canya els obrers. A més, la terva foto és molt més real que la que ahir vaig posar jo. T'ho vaig agafar de Barri.Sants.
Per cert, aquest cop hem tingut telepatia en publicar el mateix tema. Potser te l'agadaré, ja que és més real. La teva és més viva i amb més obrers aixecant-se mentre que la meva al davant només hi ha mossos afusellant. Em fa ràbia.

Josep M. Ferrer ha dit...

Històricament, Barcelona se la coneix com a la ciutrat de les barricades. La teva narració n'és un bon exemple.

Josep (Pope)

Ford ha dit...

Intressant.

Com que ens destrossen les contrades alçarem de nou les barricades!!

Bon bloc!!

salut, endavant i força al cigaló de rom