dilluns, 18 d’abril de 2022

Deixar de ser extraradi - 3

La ciutat a l’ombra

A l’ombra de la Barcelona burgesa, a mitjans del segle XIX, havia començat a créixer una altra ciutat, una ciutat popular, feta a mida dels seus ciutadans. A alguns dels pobles del pla que havien esdevingut industrials, com Sant Martí, Sant Andreu o Sants, com als barris populars de l’antiga Barcelona, a mesura que els milers de treballadors i treballadores que s’hi havien anat instal·lant van començar a establir xarxes de solidaritat es va anar fonamentant una ciutat nova. Una ciutat feta d’ateneus i cooperatives, on les classes populars van començar a donar resposta a les seves necessitats associant-se i cooperant.

El fenomen de l'ateneisme, nascut amb la voluntat d’apropar la cultura al poble, havia començat a arrelar a Catalunya amb molta força a mitjans del segle XIX. Molts pobles i ciutats van veure aparèixer entitats amb voluntat de dinamització cultural. Així cada poble i cada barri va veure florir, com a mínim, un ateneu o un casino. Un model que va fer especialment fortuna entre les classes treballadores. A Barcelona l’any 1861 un grup de liberals progressistes van impulsar l’Ateneu Català de la Classe Obrera, una entitat que a partir de la revolució de 1868 va anar girant cada cop més cap a l’esquerra, esdevenint una de les portes d’entrada de les idees de Bakunin a la ciutat. Tancat l’any 1874, en el context del cop d’estat de general Pavía, l’Ateneu no tornaria a ressorgir fins al 1881 sota el nom d’Ateneu Obrer de Barcelona.

Però tot i que la vida de les entitats obreres al segle XIX va ser terriblement complicada, ja que van haver d’alternar moments de prohibició, persecució i muntatges policials amb, pocs, moments de relativa tolerancia, la llavor ja era sembrada. A Sants el fenomen de l’ateneisme va fer acte de presència l’any 1865 amb la creació de l’Ateneu de Sants, una entitat on es barrejaven persones d’estractes socials diversos amb una fi comuna, crear una cultura popular, a l’abast de la gent de Sants.

Ateneu de Sants, al carrer de Cros
AMDS, fons de la UEC
 

L’any 1903, a Barcelona, inspirat en el seu precedent, l’Ateneu Català de la Classe Obrera, es va crear una entitat que resultaria cabdal al moviment obrer, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, per on van passar algunes de les grans figures del moviment obrer i del món de la cultura. Només el fet que en aquesta primera època aquest Ateneu arribes a tenir 25.000 socis ja ens explica la importància i el pes que entitats com aquesta van tenir en el seu moment. 

Tornant a Sants, cal dir que, si bé en un inici tota la vida social i cultural santsenca girava a l’entorn d’un sol ateneu, a mesura que el poble va anar creixent els ateneus es van anar multiplicant agrupant a la gent en funció d’interessos comuns, marcats per la classe social o els posicionaments ideològics. Projectes diversos però que compartien punts comuns, com el fet de generar biblioteques populars, escoles d’adults o cafès. 

Així, al llarg de les primeres dècades del segle XX van arrencar experiències diverses entre els que destacaré, entre mols d’altres, l’Ateneu Racionalista de Sants, al carrer del Vallespir, reconegut espai de tertúlia d’algunes de les principals figures de l’anarquisme català, seu de l’escola Luz i espai que acolliria l’any 1918 un congrés tan fonamental per a la història del nostre país com el de Sants, que sentaria les bases del modern sindicalisme; o l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, que nascut l’any 1933 del fruït d’un grup excursionista, ateneu que acabaria ubicat a la cantonada del carrer de Riego amb la Carretera de Sants, impulsant gran nombre de comissions i acollint figures destacades tant del moviment obrer català com del món de la cultura i la ciència. 

Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, al carrer de Riego 2, any 1933
AMDS, fons de la UEC

També cal destacar l’obra de les cooperatives de consum i de treball que els santsencs, amb la idea de la cooperació i el suport mutu, van bastir. Algunes d’aquestes cooperatives, més enllà de donar resposta a les necessitats alimentàries bàsiques, també acabarien impulsant seus pròpies on es donava resposta a moltes altres necessitats també bàsiques, com l'accés a la cultura. Així, tal i com feren els ateneu les cooperatives també van arrencar biblioteques o escoles. Entre les diverses cooperatives que van funcionar als nostres barris podriem destacar La Formiga Obrera, del 1885; La Lleialtat Santsenca del 1891; La Model del Segle XX, del 1901 o L’Empar Obrer del 1905.

En paral·lel a la pròpia activitat cultural o econòmica dels ateneus i les cooperatives podem afirmar que la simple existència d’aquestes entitats tenia un efecte empoderador dels veïns dels barris obrers. Per primer cop molts eren conscients que la ciutat no només la projectaven industrials i polítics al servei dels seus interessos, sinó que, gràcies a l’associació, la cooperació i la sindicació les classes populars podien fer una ciutat que els era pròpia i que responia a les seves necessitats. 

No era la ciutat burgesa que, tot i ser ells mateixos els que l’havien bastit amb les seves mans, els arraconava i oblidava quan ja no resultaven útils, era la ciutat en que les aportacions a les cooperatives de consum es veien compensades amb productes a preus justos, en serveis als socis i en caixes de resistència que permetien mantenir les lluites en moments de vagues i tancaments patronals. I d’aquesta manera, a l’ombra, amagada i estigmatitzada per la burgesia, va créixer una nova ciutat, popular.

Per saber-ne més:


DALMAU TORVÀ, Marc i  MIRÓ ACEDO, Ivan, Les cooperatives obreres de Sants, Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). La Ciutat Invisible, 2010