divendres, 15 de maig de 2015

Lleials a Sants

A banda de ser el barri de les grans industries tèxtils el Sants d’abans de la Guerra Civil si Sants va destacar per alguna cosa, va ser per les moltes cooperatives que els seus veïns i veïnes van crear. Una alternativa real que va treballar per aconseguir una societat més justa, però que va començar un llarg declivi des de la caiguda de Barcelona en mans feixistes el 26 de gener de 1939. A partir d’aquell moment molts d’aquests centres o van ser confiscats o van ser buidats del contingut ideològic que havien tingut.

Un exemple és l’edifici que teniu davant vostre. Si pregunteu a la gent més gran del barri el nom d’aquest edifici us explicaran que als locals de la planta baixa hi havia la fàbrica de torrons Viar i que a la primera planta hi havia la Sala de Ball Bahia. Una sala que durant els 50 i 60 es va fer molt popular pel fet de ser un dels llocs on els santsencs i les santsenques intentaven posar una mica de color als anys grisos de la dictadura, però també per ser un dels llocs on actuava actualment Antonio Machin. El Bahia finalment va ser clausurat l’any 1988 per l’Ajuntament i el primer pis va quedar buit. Als baixos Viar va seguir un bon grapat d’anys amb el taller i la botiga de torrons. Finalment l’edifici va quedar buit fins que el 2006 va ser okupat per l’Espai Alliberat per la Cultura, funcionant com a centre social.

Però després de setanta anys del declivi de les cooperatives santsenques el cooperativisme va tornar a agafar embranzida al barri, convertint-se novament en una alternativa real. Unes cooperatives que s’organitzaren amb el Projecte Barri Cooperatiu i que a banda de difondre l’ideal cooperatiu i donar suport als nous projectes que han anat sortint també van fer una tasca de recuperació de la memòria històrica cooperativa de Sants gràcies a accions molt diverses, com la realització d’una exposició, la publicació del llibre Les cooperatives obreres de Sants o l’organització de jornades.

Va ser d’aquesta manera com es va recuperar la història de l’edifici que teniu al davant, la Lleialtat Santsenca. El 22 d’octubre de 1894 quinze socis van fundar al carrer Callao aquesta cooperativa. Una entitat que en els primers mesos va anar creixent en nombre de socis fins que va ser necessari un nou espai. Així es van traslladar al número 3 del carrer Olzinelles, on hi havia una casa de camp que era envoltada per horts. Però l’any 1896 la cooperativa es va traslladar de nou, ara al carrer Dalmau, a tocar del lloc on ens trobem, a un edifici que comptava amb magatzem de queviures, oficina i cafè.

L’any 1906 és la cooperativa es va reestructurar, es van fer nous estatuts i es va establir un fons de reserva per als casos d’invalidesa i malaltia. La Lleialtat Santsenca, que seguia creixent en nombre de socis i va arribar a fer moneda pròpia. El 1924 la cooperativa va adquirir els terrenys adjacents al carrer d'Olzinelles per construir una nova seu. Una obra que van encarregar a l’arquitecte Josep Alemany i que es va inaugurar l’any 1927. La nova seu disposava de botiga de queviures, magatzem i forn de pa a la planta baixa, i cafè, sala de juntes, teatre, secretaria, gimnàs i biblioteca a la planta principal. La cooperativa comptava amb una agrupació cultural que entre altres activitats organitzava balls i teatre. El 5 de juliol de 1936 a la Lleialtat es va celebrar el Dia del Cooperativisme. Però com ja us he avançat, acabada la Guerra Civil, amb la victòria feixista, la Lleialtat Santsenca va ser integrada a una altra cooperativa, la Flor de Maig i finalment desapareixerà.

Edifici de la Lleialtat Santenca abandonat amb dues pintades recuperant la memòria.
Fons: Plataforma la Lleialtat Santsenca
En l’actualitat el teixit associatiu de Sants, coneixedor i defensor de la seva memòria històrica, ha impulsat la Plataforma la Lleialtat Santsenca per tal per reivindicar l’ús social i l’autogestió de l’edifici de l’antiga cooperativa. Un edifici que està previst que sigui reconvertit en equipament.