La font del Nen

L’any 1880 l'alcalde de Sants, Josep Escuder, va encarregar a a Agapit Vallmitjana i Barbany una font amb la figura d'un infant per posar-la en la que aleshores era la plaça del mercat, l’actual plaça d’Osca. Agapit Vallmitjana i Barbany, juntament amb el seu germà Venanci, va ser un dels més grans escultors catalans del segle XIX. Fills del teixidor Felip Vallmitjana els dos germans s'iniciaren en l'escultura modelant figures de pessebre i caretes de carnaval. Una activitat que podien practicar quan terminaven la seva jornada laboral com a teixidors en el taller familiar. Quan l’escultor Pau Xacó i el pintor Sebastià Gallès i Pujal van veure l’obra dels dos germans van recomanar al pare que els matricules a les classes nocturnes de l’Escola Llotja.

A l’escola van seguir la tutela de Damià Campeny, però en lloc de seguir el seu estil neoclàssic d’aquest els dos germans van ser introductors d’un estil més realista i naturalista. Trobar d’altres escultures dels dos germans a Barcelona no resulta complicat, ja que van rebre infinitat d’encàrrecs. Obres seves decoren la Façana del Banc de Barcelona i les fornícules del vestíbul de la Universitat de Barcelona, així com la cascada i les portes del Parc de la Ciutadella. També es poden gaudir al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu Marès, entre molts altres espais.

Font del nen, 1915 Josep Salvany i Blanch
Fons fotogràfic de Josep Salvany, Biblioteca de Catalunya

La font, que amb el temps els nouvinguts al barri la batejaren com la del “Niño”, va ser inaugurada, molt probablement durant la festa major de Sants. Però l’any 1913 l’antic mercat de la plaça Osca va ser traslladat al seu nou emplaçament a l’Hort Nou. Amb aquest trasllat també es va decidir reubicar la Font del Nen a la plaça de Víctor Balaguer, l’espai on hi havia hagut l’antic ajuntament de Sants, una plaça que es trobava on el carrer de Badal creua la carretera de Sants. Però l’any 1969 la construcció del Primer Cinturó de Ronda va esbiaixar el barri. La plaça, l’antic ajuntament i la Font del Nen es trobaven just a l’espai on s’obria aquesta via. La plaça i l’ajuntament van ser enderrocats i la font va anar a parar a un magatzem municipal.

Retirada de la Font del Nen de la plaça de Victor Balaguer, 1969
Arxiu Històric de Sants-Montjuïc

Nou anys abans, el 1960, durant època de Porcioles, començaven les obres per convertir la finca de Can Mantega, en uns jardins. La masia, que l’escriptor de Sants Josep Miracle recordava a les seves memòries “Quatre Coses del meu temps”, havia sigut una de les finques més importants de l’antic poble i de fet fins als anys cinquanta les seves terres encara es treballaven. L’any 1952 a una parcel·la de la finca ja havia començat la construcció de la parròquia de Sant Joan Vianney i ara li arribava el torn als jardins, un element del qual Sants estava mancat. Amb el temps el districte de Sants va reclamar la Font del Nen per embellir aquests nous jardins.