divendres, 15 de maig de 2015

L'Alcaldia que mai ha acollit cap ajuntament

L’any 1839 la Diputació Provincial va desvincular un sector del municipi de Santa Maria de Sants per agregar-lo al de Barcelona. Un terreny que anava des del Pont de’n Rabassa, per on passava la Riera de Magòria, fins a la Creu Coberta. En aquell terreny, a banda i banda del carrer de la Creu Coberta, va anar creixent un nou barri que amb el temps serà conegut com a Hostafrancs. Un nou barri que creixerà allunyat de la vella Barcelona.

En poc temps Barcelona va créixer sense aturador. De fet l’any 1859 la Llei d’eixample de Barcelona ja recollia la fusió de Sants, Les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals i Sant Adrià de Besòs, però la qüestió va quedar aturada durant molts anys. L’any 1883 l’Ajuntament de Sants tenia un gran dèficit, un fet que segurament va fer que els regidors es mostressin molt favorables a pactar l’agregació a Barcelona. Entre el veïnat l’agregació va generar un gran debat entre els que creien que l’agregació significaria millores als serveis i els que creien que implicaria l’augment dels impostos als productes bàsics. Finalment l’1 de juliol de 1883 Sants va ser annexionat, però aquesta va ser una agregació temporal, ja que només va durar fins al 31 de juliol de 1884 i l’annexió definitiva no es donarà fins al 1897.

Durant tots els anys en què els santsencs van seguir debatin si formarien part o no de la ciutat de Barcelona el barri d’Hostafrancs va anar creixent. El fet que creixes allunyat del centre de la ciutat significava un problema pels hostafranquins, ja que s’havien de desplaçar fins al centre per qualsevol tràmit. Per trobar una solució a aquest problema un dels hostalers que s’havien instal·lat a Hostafrancs va cedir a l’Ajuntament un espai al seu hostal que va servir de tinença d’alcaldia al barri. Però el creixement d’Hostafrancs va fer que el 1895 es fes un projecte per fer una seu per aquesta tinença d’alcaldia.

Seu del Districte de Sants-Montjuïc, fotografia de Carme Illa, 2015
El projecte de la tinença d’alcaldia va ser encarregat a Jaume Gustà i Bondia, qui era un important arquitecte a Barcelona, i també hi treballaria Ubald Iranzo i Eiras. L’Alcaldia, que serà el nom amb què el veïnat coneixerà l’equipament, és un edifici majestuós amb un gran campanar amb un rellotge que de ben segur va marcar l’hora dels habitants d’Hostafrancs i Sants durant molts anys, i un balcó presidencial que va ser escenari d’importants moments de la nostra història. Una obra d’influència modernista amb gran riquesa ornamental que també inclou elements noucentistes.

L’entrada de l’edifici, a través d’unes grans arcades amb notables reixes de forja, dóna accés a un gran vestíbul on trobem l’escala principal. A la planta noble hi ha un dels espais més destacats d’aquest magnífic edifici, la sala d’actes, on es poden gaudir dos conjunts de vitralls de Francesc Labarta i Planas, d’inspiració noucentista i que va ser realitzats l’any 1914. Un primer conjunt ens mostra una al·legoria de la Gran Barcelona, que s’estava estenent per tot el pla. Si us fixeu bé veureu que sota l’escut barceloní una figura femenina asseguda a un tron ens representa la ciutat. Veureu que a banda i banda la figura de Barcelona està flanquejada per dos barbuts que tot i semblar personatges mitològics, com podria ser un déu grec, no ho són. De fet són uns personatges que si us passegeu per la plaça de Sants sovint segur que us resultaran familiars. Aquests vells barbuts que sostenen corns de l’abundància, com també ho fa l’escultura del Xato de la plaça de Sants, representen els rius que porten la fertilitat i per tant la riquesa. Per tant tot el vitrall ens representa Barcelona entre el Llobregat i el Besòs.

Si us hi fixeu bé a la part superior dels vitralls, a l’espai on correspondria l’escut, hi podreu trobar la imatge de Santa Maria de Sants. Tot i que l’obra de l’Alcaldia va començar quan Sants encara era independent s’acabaria completant quan ja feia molts anys que era un barri més de Barcelona, fet que ens explica aquestes referències. Potser la casualitat ha fet que si a la part inferior trobem dos xatos, a la part superior trobem dues figures infantils que ens recorden una altra coneguda escultura de Sants, la font del nen. La resta de vitralls ens mostren tres deïtats romanes que ens representen l’agricultura, la indústria i el comerç, tres sectors que en diferents moments van ser fonamentals a la història de Sants. L’agricultura, com és obvi és representada per Ceres deessa romana de l’agricultura; Atena que és deessa de la saviesa i de l'artesania ens representa la indústria i Mercuri, el missatger dels déus i a la vegada protector del Comerç ens representa aquesta activitat. Uns vitralls que es complementen amb referències a l’art, la literatura i la ciència.

Una Alcaldia que no ha sigut mai seu d’un ajuntament però que sí que ha viscut els grans moments de la història de Sants i d’Hostafrancs, com la proclamació de la República quan els republicans hi van entrar per penjar la bandera republicana, i que encara avui en dia, més de cent anys més tard, segueix sent la seu del Districte de Sants-Montjuïc.

Cap comentari: