divendres, 15 de maig de 2015

L’Empar Obrer

L’origen de les cooperatives santsenques sovint és comú. Un petit grup de coneguts crea una cooperativa, en un inici amb l’objectiu de fer compres de forma col·lectiva. Però amb el temps les cooperatives comencen a créixer en nombre d’associats i cada cop necessiten espais més grans. Així mateix va passar amb l’Empar Obrer, la cooperativa que va ocupar l’edifici que teniu al davant. Una història que el Marc Dalmau i l’Ivan Miró van recuperar magistralment al llibre Les cooperatives obreres de Sants i que si desconeixeu, us vull fer arribar.

L’any 1905 nou socis van fundar l’Empar Obrer, una cooperativa que a mesura que creixia va anar passant per diversos locals, pel carrer de la Llibertat número 5, l’actual carrer Autonomia, pel carrer de Masnou 27 i pel carrer de Premià.

L'Empar Obrer
L’any 1908 la cooperativa havia crescut tant que es va necessitar un nou local i per aquest motiu van comprar un nou local, també al carrer de Premià. L’any 1911 la cooperativa es va fer col·lectivista, és a dir, els beneficis de la Cooperativa no es repartien i es destinaven al fons comú. El 50% es destinava al fons col·lectiu, el 30% al fons de resistència i el 20% al fons d’instrucció. La cooperativa va crear serveis per millorar les condicions de vida dels obrers, com la creació d’una Caixa Comercial, que serviria als obrers en casos de dificultats, com una Mutualitat, com una Secció de Beneficència o com convenis amb escoles del barri.

L’Empar Obrer creixia de forma imparable, de tal manera que va obrir una sucursal a Gràcia i van plantejar-se comprar l’edifici. Però l’any 1920 va requerir tot l’esforç de la cooperativa. Els dos mesos de vaga pel conflicte de la Canadenca i els quatres mesos de locaut que van imposar els empresaris van posar a les cooperatives a prova, ja que van haver de dedicar tots els seus fons per permetre el sosteniment dels obrers que es trobaven sense feina. Durant els anys del pistolerisme la cooperativa també va patir la repressió contra el moviment obrer, ja que la seu de l’Empar Obrer va ser assaltada i diversos sindicalistes foren detinguts.

Però tot i aquestes situacions adverses l’any 1924 l’Empar Obrer va poder inaugurar el nou edifici. Aquell nou edifici significava una nova oportunitat per a la cooperativa, com la inauguració d’una escola que seguiria una pedagogia moderna. Una escola que el curs 1926-27 ja tenia prop de cent alumnes. La Secció de Cultura també va organitzar activitats molt diverses, des de classes d’ido, una variant de l’esperanto, fins a sortides a la natura.

Durant la guerra les cooperatives es van veure fusionades a la Unió de Cooperadors de Barcelona, passant a convertir-se en la sucursal número 28. La dictadura va buidar de contingut ideològic les cooperatives que van sobreviure i l’Empar Obrer no va ser una excepció. Va ser absorbida per la Flor de Maig i el seu nom va canviar pel de La Popular Sansense. Tot i que l’administració franquista va dilapidar el patrimoni cooperatiu l’Empar Obrer va aconseguir resistir fins als anys 80. Però el que havia sigut la seu de l’Empar Obrer encara avui és un centre cooperatista, ja que, entre moltes d’altres entitats acull la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Cap comentari: