divendres, 15 de maig de 2015

La Font dels Tres Mars

Quan Ildefons Cerdà va projectar l’Eixample de Barcelona va haver d’assumir un repte, de quina manera s’adaptaria la seva quadrícula, no sols a la ciutat antiga, sinó també als nuclis dels pobles del pla, que des d’aquest moment es van veure incorporats al teixit baceloní. Es necessitava enllaçar tres eixos importants de la ciutat la Gran Via, el Paral·lel i la Creu Coberta. Després d'un primer projecte de Josep Amargós de l’any 1915, la urbanització de la plaça d’Espanya, encara sense nom, va ser realitzada per Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets i continuada per Antoni Darder i Marsàdes l’any 1926.

En paral·lel, el record que es tenia de l’Exposició Universal de 1888 va fer que Puig i Cadafalch l’any 1905 comences a treballar en el projecte d’una nova exposició dedicada a les Industries Elèctriques. A banda de servir d’aparador als industrials barcelonins també es pretenia utilitzar-la per impulsar el pla Jaussely, que organitzava els enllaços viaris entre els barris de la ciutat. Inicialment projectada al Besòs finalment l’any 1913 el projecte es va traslladar a Montjuïc. A partir d’aquí els problemes es succeïren i l’exposició es va anar postergant. L’any 1917 va començar la urbanització de la muntanya però la Primera Guerra Mundial no va permetre la celebració de l’exposició aquell any. Així les obres es van anar retardant fins al 1923 quan va ser la dictadura de Primo de Rivera qui va decidir que aquesta es celebraria el 1929 per fer-la coincidir amb l'Exposició Iberoamericana de Sevilla.

Primo de Rivera va relegar Puig i Cadafalch per les seves idees catalanistes i va aprofitar l’exposició com un aparador nacionalista espanyol. En aquell moment les quatre columnes de Puig i Cadafalch van ser enderrocades; es va donar nom al Poble Espanyol, que originalment s’havia de dir Iberona en homenatge als Ibers i fins i tot es va donar el nom a la plaça d’Espanya. El colofó de tot plegat havia de ser un Monumento a la Raza Hispana que havia d’ocupar el centre de la plaça.

Font dels Tres Mars. Font: Viquipèdia
Finalment el centre de la plaça el va ocupar una obra de Josep Maria Jujol, la Font dels Tres Mars, una al·legoria d’Espanya, que es representada pels mars que envolten la península Ibèrica. Les escultures, obra de Miquel Blay, s’agrupen en tres grups. El primer, orientat cap a l’Avinguda del Paral·lel representa el Mediterrani. Un jove atlètic nu que porta un mocador aragonès al cap representa l’Ebre. Aquest personatge és acompanyat per dos joves que sostenen uns vasos que vessen aigua, que són els seus afluents, i per una dona, que és símbol de la Terra, que recull l'aigua en un cistell fent fructificar el corn de l'abundància que sosté el jove.

Orientat cap al sud trobem el grup que representa el vessant atlàntic, simbolitzat pel Tajo i el Guadalquivir. El primer representat per un home madur amb barba, que està assegut sobre una pedra i sosté una gran gerra al braç dret; el segon és un home més jove que es troba dempeus, amb una gran petxina amb la qual recull l'aigua que li vessa un nen que personifica un afluent seu, el Gualimar. Un segon nen es troba de genolls sota la gran petxina, representa el Guadiana.

I mirant cap al carrer Tarragona trobem el grup que representa el Cantàbric. Un grup de nens i adolescents, símbols dels rius curts i ràpids del nord peninsular. A la part superior, un nen, que simbolitza el Nerbion, vessa aigua sobre una gran petxina que sosté un adolescent, que representa la gran ria de Bilbao. A la dreta una noia i dos nens subjecten diverses gerres sobre les seves espatlles, en al·lusió a la font que nodreix els rius Nalón i Narcea. I la part inferior una dona recull totes aquestes aigües que flueixen a ella, és el Mar Cantàbric.

La simbologia però no es limita als mars i els rius de la península. Les tres grans columnes, que tenien inscripcions, representen la Religió, les Arts i l'Heroisme. La religió es representada per una creu amb Ramon Llull, Santa Teresa de Jesús i Sant Ignasi de Loiola; l’Heroïsme amb una espasa amb Pelai I, Jaume I i Isabel la Catòlica i finalment les Arts amb un llibre on hi ha Ausiàs March i Miguel de Cervantes. També hi iconografia a les cantonades on apareixen les personificacions de la Navegació, la Salut Pública i l'Abundància, que son obra dels germans Miquel i Llucià Oslé. 

Segurament el símbol que més s’adequava a la idea inicial de Monumento a la Raza Hispana és el remat final de la font, on trobem el peveter. Un element que segons Jujol representava el sacrifici d’Espanya per defensar la civilització i que es envoltat per tres Victòries fetes en bronze per l’escultor Frederic Llobet. 

Finalment el 19 de maig de 1929 es va inaugurar l’exposició amb la presència del rei Alfons XIII i del dictador Miguel Primo de Rivera, però curiosament la font va ser un dels elements que no estaven finalitzats.