Com seria Sants sense el Centre Social de Sants?

Aquest any el Centre Social de Sants fa 40 anys. Aquesta entitat que ha aconseguit ser com un pal de paller al voltant del qual s'han organitzat els santsencs i santsenques per defensar el seu barri és fonamental per entendre el barri tal i com és avui en dia.

Avui he decidit fer un article en homenatge a aquesta entitat i a tota la gent que hi ha treballat. No és un article normal, explicant les lluites del Centre Social, això ja ho faré més detalladament amb un programa de ràdio que estic preparant. He volgut fer un article d'història-ficció, intentant imaginar com podria ser el nostre barri avui en dia sense les lluites del Centre Social. Espero que us agradi.

Sants, 2012

"Quan s’obren les portes de l’estació són les 10,15h. L’AVE de Madrid ha arribat puntual i quan creuo aquesta porta sento, per fi, que he retornat a Sants, el meu barri. Després de tants any d’estar fora em sento com un d’aquells viatgers del passat, com un Odisseu retornat a casa.

A primer cop d’ull tot sembla igual, tal i com ho recordava, com si no hagués passat el temps. A Sants poc ha canviat des dels anys 70. És cert que l’Estació ha crescut i sembla un centre comercial, però un cop al carrer tot segueix igual, com ara fa 10 anys, quan vaig marxar. A mà esquerra el bosc de blocs de formigó que es van construir als 70, on viuen milers de nous santsencs. Els meus pares sempre m’han explicat que en aquell lloc hi havia una fàbrica tèxtil molt important on hi treballaven uns 2.000 obrers, però jo no recordo gaire més que la gran porta que hi havia al carrer Muntadas i els plataners del pati, d’això no en queda res. Abans es veu que en aquest tros de barri hi havia edificis d’una, dues i tres plantes, però amb tots els blocs de l’Espanya Industrial va augmentar el coeficient de construcció i molts pisos van créixer. Ara poc queda de tot allò.

Començo a caminar sota els pilars de formigó del pas elevat que ve des de l’Avinguda Roma a sis metres d’altura. Em retornen records d’altres temps. El mateix soroll ensordidor d’aquesta via, els mateixos fums de sempre i el mateix paisatge sense llum, orfe de Sol, com si d’un film futurista es tractés. Els pares també m’havien explicat que aquí hi havia un passeig  on fa molts anys els avis baixaven les cadires al carrer. Ara això sembla impensable.

Quasi no recordo el descampat que hi havia arribant a carretera de Sants, on molts veïns aparcaven els cotxes. Es veu que molts veïns volien arreglar Salvador Anglada per tal que fos la plaça central del barri i fins i tot canviar el nom, però ara tot queda sota el pas. Arribant a carretera gira la vista a la dreta, allà, una mica més amunt també hi havia una fàbrica, el Vapor Vell. Segur que hauria bonic veure un edifici del segle XIX amb la seva xemeneia al mig del barri, però tampoc queda res de tot allò, amb la necessitat que té el barri d’escoles i equipaments potser haurien pogut aprofitat algun d’aquests edificis i així els infants no haurien de marxar cap a les escoles privades de sobre de la Diagonal.

Carretera està com sempre, bé o quasi. Fa pena veure tantes persianes baixades i rètols bruts. Imagino que els centres comercials i totes aquestes infraestructures han acabat matant el petit comerç. A la meva esquerra veig les antigues Cotxeres de Sants, bé o millor dit el Museu del Tramvia. Ara es veu que amb la crisi i per les poques visites que rep serà el proper en baixar la persiana.

De lluny es veuen les vies descobertes, com fa cent anys, i a la meva dreta el carrer Joan Güell creuant carretera. Recordo haver voltat tantes vegades per aquest tros de barri... Anant al Centre Catòlic a veure pel·lícules els caps de setmana, jugant a la plaça Màlaga, on hi ha l’església i on hi havia aquella masia que ja fa uns anys que van enderrocar.

Recordo també jugar a Badal, davant de casa dels avis, abans que anessin tots els edificis a terra. L’ajuntament va obrir el cinturó pel mig de Sants, enderrocant tots els edificis que eren a 30 metres per ampliar 20 metres més el carrer. I fins i tot van enderrocar la plaça de Victor Balaguer amb l’antic ajuntament de Sants i tot. Amb el soroll que s’escolta al carrer sembla mentida que fa uns anys la gent pogués fer vida normal.

Sí, la veritat és que van trinxar el barri de dalt a baix i de dreta a esquerra, multiplicant la població, encabida en grans blocs, però sense oferir ni una sola escola, biblioteca o equipament. Hauria sigut tan necessari que els veïns s’haguessin unit per defensar els seus interessos 40 anys endarrere."