La bomba que mai va caure

De Memòria de Sants

Avui vull dedicar el meu article a especular. Fa un temps, mantenint una conversa, em va fer un comentari sobre el qual jo mai havia reflexionat. Per què els bombardejos de la Guerra Civil no van afectar ni l’estació de Sants ni la España Industrial?

Les bombes que llançaven els avions feixistes volien crear por a la població, fer-la sentir que un atac podia arribar en qualsevol moment i a qualsevol barri, desmotivar-la i desmobilitzar-la. De vegades per aconseguir-ho només feien falta les falses alarmes, que sumien la ciutat en el caos. Però l’aviació italiana, situada a Mallorca, també volia atacar punts estratègics per perjudicar l’economia republicana.

Això explica que el port o el Poble Sec, on hi havia els dipòsits de la Campsa, fossin atacats sistemàticament, com Can Tunis o el Poble Nou, principal nucli industrial de l’estat. Però en canvi Sants, que era un barri controlat per l’anarquisme, amb poca protecció d’antiaeris i amb un punt on en menys de 200 metres es podia afectar la principal fàbrica tèxtil del país i un dels eixos del sistema ferroviari barceloní i podria haver sigut una cirereta per als FIAT feixistes quasi no va ser atacat.

Desconeixien el terreny els italians? L’amplia documentació que ha guardat l’aviació italiana, amb detallades fotografies aèries, plànols i informes dels quintacolumnistes ho desmenteix. Crec que, com a mínim en aquest cas, els bombardejos no van ser tan indiscriminats com sovint s’ha dit, i aquí tenien molt clar que no havien d’atacar.

Trobar arguments per justificar aquesta sospita no costa. Cal recordar que molts dels fons per finançar l’aixecament feixista i la guerra van sorgir de la burgesia catalana, fins i tot de sectors catalanistes com la Lliga. És lògic pensar que a canvi del suport aquestes famílies volguessin salvaguardar les seves propietats per tal que, un cop acabada la guerra, reiniciar la producció ràpidament.

Va col·laborar econòmicament amb els feixistes la família Muntadas? És molt provable. Un important membre de la família, Carles Muntadas va combatre com aviador del bàndol franquista i va morir a Sariñena convertint-se en un màrtir del feixisme. En homenatge l’aeroport del Prat va ser conegut durant molt de temps amb el nom d’aeroport Muntadas. També cal destacar la figura del que, després de la guerra, va ser el director de la fàbrica, Josep Maria d’Albert i Despujol, que va voler deixar clar el seu posicionament fabricant 400.000 banderes del nou règim.

El règim va agrair aquest suport amb l’alcalia de Barcelona a Josep Maria d’Albert i Despujol, un càrrec que va mantenir fins la vaga de tramvies de l’any 1951. Massa sospites per no pensar que els avions italians sabien que no havien de bombardejar.