Llibre: L'ordit de la vida

Existeix, encara, un forat enorme a la nostra literatura, una absència que de tant gran es fa especialment destacada. Les classes populars, com en la resta d'àmbits, també han quedat relegades a les pàgines dels llibres. No són freqüents les novel·les on els escenaris són els nostres carrers i places, sobre els quals Josep Pla va arribar a sentenciar que “La mediocritat, la grisor d’aquesta perifèria, és impressionant.” Tampoc és freqüent que les persones protagonistes siguin gent com els nostres avis i avies, amb els seus problemes però també amb les seves xarxes de suport. Un fet que encara es fa més destacat quan parlem de les dones que van passar la vida entre les màquines de filar i els telers.

El Sants literari no és un desert. Al llarg dels anys el nostre poble també ha sigut escenari d'algunes novel·les, com Seixanta minuts, de Josep Miracle i Montserrat, que retrata el Sants dels vapors d'inicis del segle XX; o La barca d'Isis, de Joan Oller i Rabassa, on se'ns ofereix una escena espectacular que ens recorda el Sants on l'espiritisme tenia un pes important. Però els exemples són pocs i aquests llibres, en general, més enllà dels erudits, són desconeguts entre el gran públic. De fet tampoc s'han reeditat gaire i, en general, són difícils de trobar. 

D'aquesta manera, segurament, l'ideari que s'ha anat teixint sobre el nostre passat té poc a veure amb el que realment van viure les nostre avies i avis. Per això sempre és una gran noticia quan es publiquen nous títols com L'ordit de la vida, una novel·la escrita per la Gemma Masip, qui després de cinc anys de recerca, ens presenta una novel·la que narra la història de la Carme, una dona que va néixer el 1899 a Sants i que va viure en primera persona els problemes de les dones treballadores en una època en que s’albirava un món ple d’esperances.

L’ordit de la vida es basa en la vida de l’àvia de l’autora i retrata el Sants de les fàbriques tèxtils i de les famílies obreres que s’organitzaven per accedir a tot allò que, com a classe, els era negat. Un llibre quen ens endinsa plenament en aquell Sants, que encara ens explica l'actual, i en el qual he tingut el privilegi de poder escriure el pròleg.

Editat per Ferriol Macip el podeu trobar a La Ciutat Invisible.

Sobre l'autora:

Gemma Masip i Bonet és mestra, psicopedagoga i logopeda. Ha treballat en tots els camps de l’educació: infantil, primària, secundària, organitzacions educatives... Ha format part, en diferents moments, dels equips que feien formació del professorat de la Generalitat, en l’àrea de didàctica de les ciències. Ha publicat diversos articles de pedagogia i educatius per a les famílies i ha elaborat un treball sobre l’educació dels valors, en què orienta els i les mestres en la resolució de conflictes a través de l’educació emocional. Quan es va jubilar va emprendre la recerca de la història del seu pare a través del diari que ell havia deixat buscant els escenaris on havia viscut, i va escriure el llibre De Gandesa a Groosbeeren, (Descontrol 2016) tot descobrint una veritat que el franquisme havia amagat. El 2018 va començar la recerca de la vida de la seva àvia per escriure L’ordit de la vida.