dilluns, 20 de desembre del 2010

Es publica "Les cooperatives obreres de Sants"

La llibreria santsenca La Ciutat Invisible presentarà el proper 22 de desembre el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). A continuació adjunto la presentació que ha fet la llibreria.

Disponible a la nostra botiga a partir del 22 de desembre."Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)" és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l'explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l'aposta per a organitzar materialment les condicions d'existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939. Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i promoure el reconeixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.


"Brindis Cooperatista!"Dimarts 28 de desembre del 2010, 20.00h al Casal Independentista de Sants, carrer Muntadas, 24. Sants, davant de l'Espanya Industrial.


Ámb motiu de la publicació del nostre llibre Les cooperatives obreres de Sants, des de La Ciutat Invisible volem celebrar amb tots vosaltres, amics i amigues, aquesta iniciativa que ens fa tantíssima il·lusió. Per tant, us convidem a fer un brindis cooperatista amb unes copes de cava, i donar-nos mútuament escalforeta, força i alegria per a tancar junts l'any 2010 i afrontar el 2011 amb renovades energies.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Processó de les filles de Maria, Rossend Arús - 1902

En aquest video, que he trobat a la web Antiquari podreu veure la Processó de les filles de Maria de l'esglesia parroquial de Santa Maria de Sants.


Aquesta és una pel·lícula rodada al carrer Rossend d’Arús de Sants el 1902. La filmació està feta per Fructuós Gelabert i Badiella (Gràcia, 1874 – Sants, 1955), pioner en rodar pel·lícules a Catalunya, de les que en fou director, guionista, operador de càmera i productor. I és un dels documents audiovisuals més antics conservats dels rodats a Barcelona.



Histotube ja és una realitat

Avui ha començat a funcionar Histotube, un portal amb una acurada selecció de videos sobre història i patrimoni en català a Internet. Aquesta web està pensada per tal que sigui útil a docents, alumnes i a totes aquelles persones interessades en la història.
Histotube no és un projecte aïllat, ja que els historiadors que l'hem creat i que estem intentant anar ampliant els seus contingut: Dani Cortijo, Jordi Bonvehí i Lorién Casasús, ja fa temps que treballem en paral·lel amb els nostres blocs, Altres Barcelones, Un Mataró no tan llunyà, Històries Manresanes, Memòria de Sants i Memòria del Poblenou. Uns espais a la xarxa que van sorgir per poder fer coneixer a tothom la història local de cadascún dels nostres territoris però que al llarg de tot aquest temps s'han anat consolidant.


I que han donat fruits molt diversos, en forma d'articles a diverses revistes i portals d'internet (Manresainfo.cat, Regió7, La Burxa, Barrisants.org i el3.org entre d'altres); programes de ràdio (Com Ràdio, Ràdio Gràcia o Sants 3 Ràdio) i fins i tot en forma de llibres (Històries de la història de Barcelona, de Dani Cortijo, o el que jo mateix estic acabant sobre la Guerra Civil a Sants).


Esperem que Histotube també funcioni molt bé i especialment que sigui molt útil a tots aquells que el vulguin utilitzar.


Pàgina: http://histotube.blogspot.com
Twitter: http://twitter.com/histotube
Facebook: http://www.facebook.com/pages/HistoTube/165484750156165

dimarts, 14 de desembre del 2010

Carrer de Sants, 200 anys d'història

Avui he volgut compartir amb vosaltres un video realitzat per Sants Establiments Units on s'explica la història del nostre barri tot centrant-se en el la carretera de Sants, l'eix comercial més llarg d'Europa.
També aprofito per recordar a tots aquells que estigueu interessants en els videos documentals sobre història que, en breu, inaugurarem el Histotube, l'espai a Internet on podreu trobar els millors videos sobre història en català.

dijous, 9 de desembre del 2010

Engega Histotube

En els propers dies engegarà el Histotube, un projecte on estem participant uns quants historiadors i que té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la xarxa.
Podreu trobar l'Histotube actiu en pocs dies a la web:
També podeu consultar les novetats de l'Histotube i fer propostes als espais de Histotube a la xarxa, a Twitter i a Facebook

dijous, 25 de novembre del 2010

Pirates a la Marina de Sants


De Memòria de Sants

L’inici del segle XVI a Sants, i en general a Catalunya, va ser un moment crític, com ens constata clarament el descens de població que va patir la nostra vila. Dels 25 focs o cases que hi havien, segons el fogatjament general de Catalunya a finals del segle XV, l’any 1553 només en constaven 12 focs. Entre els diversos factors que van motivar aquest descens caldria apuntar-ne un que potser avui en dia ens podria sobtar, la pirateria. Al llarg del segle XVI la presencia de pirates, principalment tunisencs, a tota la costa Barcelonina fou constant. Aquesta amenaça va fer, fins i tot, que la capital catalana es fortifiquès, tancant la muralla per la banda de mar. Pel que sembla un dels espai on era habitual trobar pirates era al delta del Llobregat, un espai no defensat on es podien aprovisionar d’aigua. Aquesta presencia habitual va impedir que el terreny es poguès conrrear. Segons l’historiador Carreras Candi aquest pas dels pirates, majoritariament d’origen tunisenc va fer que una de les platjes on paraven es coneguès com a Can Tunis. Per impedir aquestes incursions tan perilloses l’any 1566 el Virrei comte de Melito va decidir que s’havia de construir una torre fortificada. Però ni tan sols aquesta fortificació es va escapar de les accions dels pirates, ja que el 1567, durant les obres de construcció la torre va ser atacada.

Tot i això la torre es va acabar el mateix any i amb una guarnició de 6 homes i 3 peces d’artilleria ja va entrar en acció. Aquesta construcció va ser utilitzada posteriorment en les diverses guerres i revoltes que va patir la ciutat, des de la Guerra dels Segadors, quan va ser volada, fins a la Guerra de Successió, quan el 1713 Felip V la va convetir en un baluard amb dues baterie per poder atacar el port de la ciutat de Barcelona, que es trobava assetjada. Poques referencies han quedat als nostres barris d’aquest passat relacionat amb la pirateria. Tot i que un dels carrers del nostre barri si que ha conservat el nom d’un corsari, Béthencourt, però en aquest cas no era un pirata que preocupes als monarques, al contrari, ja que Béthencourt va treballar per a la corona i en nom seu va conquerir les Canàries, masacrant i evangelitzant a la població autoctona, els guanxes.

dimecres, 17 de novembre del 2010

"Barcelona és bona si la bomba no sona" La cronologia dels fets luctuosos a Sants


AnyEsdeveniment
1848Segrest dels lladres del pou. Un grup de carlistes disfressats com a mossos d'esquadra segresten al Café Baldiri l'alcalde de Sants i alguns dels principals industrials.
1854Sants és l'epicentre del conflicte de les Selfactines. Els obrers amotinats van intentar cremar el Vapor Vell i la España Industrial.
1855Del 2 al 11 de juliol té lloc la primera vaga general a Catalunya

El 2 de juliol Josep Sol i Padrís, director del Vapor Vell i president de l’Institut Industrial de Catalunya es assassinat a trets a la fàbrica de Sants.

Mor en ple conflicte sindical Josep Sol i Padrís, director de l'Espanya Industrial. Domenec Ràmis, un dels propietaris, serà ferit per arma blanca.
1870El 4 d’abril esclata la Revolta de quintes a Sants. Els revoltats fan barricades a carretera i s'enfronten a l'exèrcit. També assalten l'ajuntament per cremar els arxius i maten a Gabriel Carbonell, tinent d'alcalde.
1877De març a agost hi haurà enfrontaments continus a La España Industrial per evitar una rebaixa de salari.
1886El 1 de juliol es troba un cartutx de dinamita recobert de planxes de ferro lligat a un arbre i en direcció a les habitacions del director de la fàbrica.
1887El 14 de desembre esclata un cartutx de dinamita davant de la casa de la familia Santomà, al carrer Vilardell número 60
1891El 2 de maig dos petards exploten a l'Espanya Industrial. Un tercer es trobat al mateix indret sense esclatar.
1893El 29 d'abril esclata un artefacte a la canonada d'aigua de la rectoria de la parròquia de Santa Maria de Sants.

El 24 de setembre l’anarquista Paulí Pallàs i Latorre, veí del carrer Salou atempta contra el general Arsenio Martínez Campos, Capità General de Catalunya, llançant dues bombes durant una parada militar a la Gran Via.

El 6 d’octubre Paulí Pallàs es executat al Castell de Montjuïc.

El 16 d'octubre la guàrdia troba a la muntanya de Montjuïc dues orsini i altre material explosiu.

El 17 d'octubre de 1893 es detingut un home a Sants. En un registre a una vinya propera es van troben dues bombes i d'altres materials explosius.

El 23 de desembre es troba una cova a Montjuïc on es construïen bombes i es celebraven reunions clandestines.
1901El 7 de maig diverses societats obreres inicien una vaga en solidaritat dels tramviaires, que estan en vaga des del 28 d’abril. A Sants s’assalta la fàbrica de sabons Bonnefoy, a l’actual Rambla de Brasil amb Avinguda Madrid, es crema el mobiliari i la documentació. També es cremen els burots.
1907El 20 de gener, després d'un míting carlista a la plaça de les Arenes, es produeixen disturbis a Hostafrancs.

El 19 d'abril Frances Cambó es tirotejat per un grup de radicals lerrouxistes a Consell de Cent amb carretera quan es dirigia a un míting al Círcol de Sants.
1908El 8 d'agost es executat Juan Rull, el coix de Sants. Confident de la policia Rull es acusat d’organitzar atemptats i denunciar-los per cobrar rescat.
1909
Del 26 de juliol al 2 d’agost té lloc la Setmana Tràgica.
1916De juny a agost es produeix una vaga general del tèxtil. Les empreses de la Asociación de Industriales Textiles de Sants-Hospitalet impulsaran la substitució de vaguistes per esquirols. La España Industrial contracta esquirols amb postures antisindicalistes Les tensions entre vaguistes i treballadors seran molt grans.

Alejandro Miró Ferrer, contramestre esquirol de Can Batlló serà agredit.

Els sindicalistes denuncien els actes violents dels esquirols a fàbriques santsenques.

A Balet i Vendrell hi ha una baralla amb armes blanques i de foc
1917Té força virulència la vaga general revolucionària.

El 25 de febrer el cap dels esquirols, Epifani Casas es tirotejat.

El 3 de març Federic Roigé dirigeix un grup d’esquirols que es dedica a intimidar vaguistes. Fereixen de gravetat Joan Bosch
Hi ha protestes a la España Industrial i són ferits 2 esquirols.

El 31 de maig Federic Roigé, qui sembla ser confident de la policia, es assassinat a la porta de la seva casa a Bogatell.

A finals de Juliol es produeixen atemptats contra un contramestre de l’Espanya Industrial i contra el contramestre de Balet i Vendrell, Josep Ollé Oliveras.

El 30 de novembre es produeix un atemptat al carrer Portugalete amb Aguila contra el fabricant Antonio Trinxet. Mor el seu cotxer, Miguel Esquirol.

El 27 de desembre es assassinat al carrer d’Olzinelles Juan Llopis, treballador de la fàbrica Trinxet.
1918Té lloc el motí de les dones pel preu de les subsistències.

Al març s’intenta cremar la España Industrial enmig d'una forta tensió social.
1919Entre febrer i març té lloc la Vaga de la Canadenca.
1921En els enfrontaments que es produeixen entre sindicalistes del Sindicat Únic i els pistolers del Sindicat Lliure moren assassinats el subcap de filatures de La España Industrial, Joan Perramon i l'escrivent Salvador Miralles.

El 17 de març l’'industrial i regidor carlista de l'ajuntament de Barcelona, Salvador Anglada, pateix un atemptat i queda ferit. Dos desconeguts li disparen dos cops a l'encreuament del Paral·lel amb Creu Coberta, on encara no s'ha urbanitzat la plaça d'Espanya. Anglada havia fundat el centre carlista de Sants i havia participat en la creació del Sindicat Lliure i en aquell moment tenia càrrec al Sometent dirigit per Josep Bertran i Musitu. Entre els sospitosos de cometre l'atemptat Ferran Sánchez Rojas, el Negre de Gràcia, i Joan Baptista Acher, el Poeta.

El 3 de maig de 1921 esclata una bomba al carrer Toledo del barri de la Bordeta. En l'explosió moren 4 persones. Les investigacions policials descobreixen que a la botiga de roba on es produeix l'explosió era una tapadera on es fabricaven explosius on treballava el grup de Roser Benavent i Vicenç Sales.
1922Atemptats diversos contra anarcosindicalistes. Els patiran entre d'altres, Simó Piera i Pagès i Joan Peiró.
1923El 10 de març de 1923 els dirigents obrers Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i Francesc Comas, el Paronas, van ser assassinats per pistolers de la patronal catalana a la confluència dels carrers de Sant Rafael i de la Cadena. Comas era veí del carrer d’Hartzemburg, a la Bordeta.
1933El dissabte 14 de maig una bomba incendiària esclata a la sala de transformadors de la fàbrica Tints i Aprestos, S. A. Minguell, al carrer Melcior de Palau 36; l’artefacte, que anava carregat amb metralla, va produir una gran explosió a la fàbrica, on es va iniciar un incendi.
1934Un tiroteig entre la policia i un grup d'anarquistes entre el Paral·lel i la Creu Coberta acaba amb la vida de l'anarquista italià Bruno Alpini, nou vianants més van ser ferits.

El 3 d’agost ell propietari de l’empresa, Tints i Aprestos, S.A. Minguell, Joan Minguell Calix, i un obrer, Horacio Llansana Giralt son tirotejats quan es dirigeixen en cotxe a la fàbrica i eren al carrer Ternor Massini amb Miquel Àngel. El propietari morirà.


Octubre 1934. Durant els fets d'octubre Sants i Hostafrancs també viuen moments violents. A plaça Espanya dues furgonetes es tirotejaran per error.
1936El 19 Juliol de 1936 es produeix la sublevació contra la República. Els civils s'enfronten als militars sublevats a la Creu Coberta. es munta una barricada que serà atacada per una unitat del Regiment d'Artilleria de Muntanya.

El 20 Juliol milicians armats cremen l'església de Santa Maria de Sants, Can Santomà, Can Catà, el Círcol de Sants i l'escola dels Maristes. També es veurà afectada l'església de la Mare de Déu dels Dolors, que no era acabada encara.
1937El 3 de maig els militants anarquistes de Sants i Hostafrancs organitzen barricades protegint el barri. Es realitza un assalt al quarter de la Guardia Nacional Republicana i també a Les Arenes.

El 4 maig són desarmats 300 guardes al carrer Lleida. Molts guardes seran detinguts per les forces proletàries a l'interior de l'Espanya Industrial.
1939El 30 d’abril de 1939 el grup d'acció anarquista de Joaquim Pallarés assassina al comissari en cap del districte d'Hospitalet, José León Jimenez, al bar España de la plaça España.
1943El 31 de març són garrotats a la presó Model 12 joves llibertaris dels barris de Sants, Hostafrancs i la Torrassa.
1975El 27 de juny es produeix un atemptat feixista contra el Centre Social de Sants

El 14 de setembre es produeix un atemptat feixista contra el Centre Social de Sants i l'escola bressol Gimbó
1976El 20 d'abril de 1976 esclaten dos artefactes incendiaris a l'edifici de l'Ateneu Batllori, ocupat llavors per Falange Española Tradicionalista. La policia atribueix l'atemptat al GRAPO.
1986El 14 d'octubre a les 22'13 esclata un cotxe bomba a la plaça Espanya, aprop del quarter de Belchite de la Policia Nacional, davant de la sortida del metro de Creu Coberta. L'atemptat, obra de ETA, acaba amb la vida del policía Angel Gonzalez Pozo. Es produeixen 12 ferits més i gran part dels vidres dels edificis propers es trenquen.
1988El 3 de maig dues bombes esclaten a la seu del Banc Central a carretera de Sants. La primera bomba a les 2'05 de la matinada i la segona 15 minuts més tard, quan havia arribat la policia nacional i la guardia civil. L'acció va ser feta per Terra Lliure. Setze persones van resultar ferides.
1993El 29 d'octubre a les 16'42 de la tarda esclata una bomba a l'aparcament de l'hotel Barcelona-Sants de l'estació de tren. L'atemptat no produeix víctimes, però si caos a l'estació. Els tedax intenten desactivar la bomba, però finalment explota abans del previst. L'atemptat es obra de ETA
1994El 7 de febrer de 1994 l'organització ETA assassina al coronel de l'exèrcit Leopoldo García Campo. Aquest es tirotejat a les 14'50 quan entrava a casa seva, al número 106-108 del carrer Tenor Massini.
2000El 10 d'octubre es produeix un atemptat contra el Centre Social de Sants.

El 31 d'octubre tres individus prenen foc a la porta del Centre Social Autogestionat Can Vies.
2001El 3 de març una cèl·lula neonazi intenta atemptar a Cotxeres de Sants, on havia de produir-se un concert antirepressiu. L'artefacte, una olla a pressió, va esclatar abans del previst i van resultar ferits dos dels que la manipulaven. Quatre joves d'ultradreta van ser detinguts, entre els quals Santiago Royuela, fill del lider ultradretà Alberto Royuela.
+info a:

La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo 1884-1909 llibre publicat pel Grupo de Afinidad Quico Rivas.

El procés de Montjuïc, Llibre d'Antoni Dalmau publicat per l'Editorial Base.