dilluns, 26 de desembre del 2022

Els Goigs de la Lleialtat

A finals del segle XIX el cant coral havia esdevingut un autèntic fenomen cultural dins del moviment obrer, des de que, a mitjans de segle, Josep Anselm Clavé, un militant republicà que s’havia guanyant la vida a les tavernes cantant i tocant la guitarra, havia pensat que el cant podia ser una bona eina per tal d’allunyar als obrers dels vicis, reunint-los a societats corals. 

Clavé, l’any 1845, organitzà una primera societat coral, L’Aurora, una entitat que va tindre un èxit considerable durant el Carnestoltes de Barcelona de l’any següent, sent l’inici de la fal·lera pel cant coral. L’any 1850 Clavé va transformar L’Aurora en La Fraternitat, una societat d’auxilis mutus que sería la primera coral de la península.  L’any 1857 Clavé canvià el nom de L’Aurora a Euterpe i en poc temps van començar a aparèixer societats euterpenses al llarg dels Països Catalans. 

En aquest context moltes de les societats obreres, com ateneus o cooperatives, van començar a incorporar els seus propis cors. La Lleialtat Santsenca, cooperativa de consum, que s’havia creat l’any 1894, no en va quedar al marge. La gent de la Lleialtat va impulsar la seva pròpia entitat coral: El Cor de la Trompeta.

El Cor de la Trompeta d'excursió.
Foto del fons d'Albert Ferris

Els membres del Cor de la Trompeta, amb les seves cançons, van començar a cantar promovent els valors del cooperativisme, però també fent crítica social i política. A les seves lletres se’ns descriuen tant moments com la Setmana Tràgica com personatges històrics com el president Maura o el general Prim. Però també trobem composicions més lleugeres, a l’estil de les Caramelles, algunes de les quals satíriques sobre fets de la vida quotidiana del barri o de temàtica picant. Sovint mal vistes per les ments benpensants del Sants d’inicis de segle, tal i com es va recollir a El Ressò.

Des del 1880 i fins al 1916 en Josep Amigó i Pujadas, va ser-ne el mestre del Cor de la Trompeta. El seu besnét, Albert Ferris, va enregistrar cantant a la seva àvia, la Paquita Amigó i Roig, filla del Josep, salvaguardant aquelles lletres i melodies que cantaven la gent del Cor de la Trompeta.


Lletres de les cançons dels Goigs de la Lleialtat

Gravacions de la Paquita Amigó i Roig

1 - Guerra

2 - Servici obligatori

3 - Visca la Federació

4 - Escorpins, dracs i aranyes

5 - A l'arma ciutadans

6 - La nit

7 - El dia

8 - Les noies són boniques

9 - Una peixatera guapa

10 - L'eclipse

11 - El retratista

12 - El jove xato

13 - La reina de les places


Per saber-ne més:

DALMAU TORVÀ, Marc i ACEDO, Ivan, Les cooperatives obreres de Sants, Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). La Ciutat Invisible, 2010.