dijous, 2 de maig de 2013

L'Esquella de la Torratxa i l'emperador del Paral·lel

Un nou article dedicat a Lerroux, el conegut  emperador del Paral·lel, aparegut a l'Esquella de la Torratxa després de l'atemptat d'Hostafrancs.

L'atemptat de dijous al vespre tingué el privilegi de soliviantar l'esperit fins de les persones més indiferents. Tanta vilania no es comprèn, no s'explica, no té justificació ni pretext possibles. Contra els tirans que oprimeixen un poble, moltes vegades ha procedit la indignació pública... Però, ¿quan s'ha vist usar aquests procediments contra els apòstols que pugnen pacíficament per la seva alliberació? Sota aquest concepte, l'atemptat no és vil, sinó també monstruós.

Després de l'atemptat de la Carretera de Sants, ens vénen a la memòria algunes de les frases pronunciades per l'ex-emperador en diferents ocasions. Entre elles, les següents:

"Jóvenes bárbaros ¡matad, morid!"
"Habrá víctimas y recibiran el bautismo de sangre mis antiguos amigos."
"Tengo muchas vidas a mi disposición y, antes no las rinda, las venderé muy caras."
"Mis funerales serán sangrientos."
"El pueblo ha de hacer justícia instantánea, sin apelación a médicos ni farmacias."

Et sic de coeteris.

Es dirà que tot això era xarop de llavi, fullaraca retòrica? Podria ésser, però el cert i positiu és que ha de tenir en compte la justícia: la històrica o bé el gran jurat de l'opinió pública que ha de fallar en última instància.

Ingrat, més que ingrat!

En Lerroux s'ha descuidat de donar les gràcies al poble de Rubí, per la bona acollida que li va dispensar divendres. Tothom coneix la història, per la qual cosa ens abstenim de relatar-la. Que s'empaiti un home, que se l'acorrali, que s'ataqui la casa on s'ha refugiat, trencant els vidres a cops de roc, calant foc a la indignació que produí el salvatge atemptat de la Carretera de Sants.

En dir ningú, s'ha de fer una excepció. Ha d'aprovar-ho en Lerroux, perquè els procediments que amb ell empraren són els que ell ha predicat i que els seus han posat en pràctica.

I abans que tot i per damunt de tot, s'ha d'ésser lògic.

En Lerroux va ésser alliberat de la seva angustiosa situació, per la força pública. I custodiat per la guàrdia civil, hagué d'ésser restituït al seu domicili. De Rubí a Barcelona, un veritable viage de recreo.

¿Que diran els lerrouxistes, que afirmaven que en Salmerón no podria donar un pas per Barcelona, sense anar voltat de baionetes?

Volent passar-se de llest, el diari de D. Alacandro dóna compte del resultat de les eleccions de diputats a Sabadell d'aquesta forma:

"Pi, 2.592 votos; Lerroux, 111. El censo electoral consta de 6.788 electors que han tingut l'excel·lent idea de no votar l'amigo del pueblo."

Esquellots - Número 1.478 - 26-04-1907

Cap comentari: