He viscut tota la meva vida a Sants, i tot i això encara avui em segueix sorprenent l'esforç, la lluita i la dedicació de molts dels seus veïns i veïnes.
És cert que de vegades, els que estem a diverses entitats, tenim la sensació d'anar-nos trobant sempre a la mateixa gent, i que podríem aconseguir moltes més coses si una massa més gran de gent dediques el seu temps a la comunitat. Però també és cert que hi ha moltes persones que han fet i fan una feina increïble demostrant una constància sense límits. Una feina de la que ara en gaudim tots.
Gent que ha fet i fa aquesta feina sense esperar premis ni reconeixements, però tot i això és de justícia que tot aquest esforç sigui reconegut. Per això me n'alegro molt de que la iniciativa que es va iniciar per tal que la Sala d'Actes de l'Arxiu Històric del Districte porti el nom d'Anselm Cartañà hagi estat acceptada. I que també el 4 de juny a les 19,30h es realitzi un reconeixement públic a la Sala de Plens del Districte de Sants Montjuïc.
Us adjunto també el text que van publicar al bloc de reconeixement a l'Anselm Cartañà.
L’Arxiu Històric de Sants es va fundar l’any 1931 donant resposta a l’estat d’opinió que s’havia creat davant la possible pèrdua dels referents històrics dels antics pobles agregats a la ciutat al final del segle XIX. La iniciativa, que va sorgir del Club Excursionista de Sants i impulsada pel soci Jaume Peris, fou recollida més tard per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Sants i va tenir des d’un principi molt bona acceptació entre el veïnatge. El fosc període de la guerra i de la postguerra va posar fre als resultats obtinguts durant els primers anys de funcionament i no va ser fins als anys 50 que es va anar recuperant l’activitat d’una manera progressiva.
És a partir dels anys 70 que Anselm Cartañà, soci actiu de la UEC i juntament amb altres socis, va donar un impuls a la recopilació de dades i documents, i la seva classificació, iniciant les tasques de recerca de la història del barri i la seva gent. Custodiats per la UEC de Sants en unes condicions força precàries, el fons patrimonial va anar creixent constatant que els materials allà dipositats constituïen un llegat important i d’un notable valor historiogràfic per la seva singularitat, que calia conservar i ampliar. En aquesta època es van fer alguns treballs de recerca sobre toponímia i la tesi doctoral del geògraf Carles Carreras sobre Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona (Barcelona, 1980) que prologà i assessorà l’Anselm.
La seva actuació insistent com a voluntari cultural amb una participació activa en la difusió i explicació de tot el que feia relació a la història del barri i al sentiment de pertinença d’una comunitat va aconseguir que el moviment veïnal pogués argumentar amb raons històriques i documentals algunes de les reivindicacions que efectuà a l’hora de reclamar espais urbanístics i equipaments, dels quals estaven tan mancats els nostres barris. En aquest sentit, cal destacar l’aportació a la campanya «Salvem Sants dia a dia» (1974) , l’exposició a l’aire lliure «Sants retrospectiu» a la plaça de Sants, l’any 1975, o la col·laboració en els actes organitzats per recuperar les antigues Cotxeres de Sants per a l’ús dels veïns.
El procés de difusió va facilitar el coneixement de l’Arxiu en l’àmbit del barri i àdhuc de tota la ciutat. Aquesta va ser una de les raons per la qual les associacions de veïns incorporaren entre les seves reivindicacions la de mantenir, dignificar i potenciar els arxius de barri. Aquesta exigència també va ser recollida per tots els partits polítics en els seus programes per a les eleccions municipals de l’any 1979.
Al final dels anys setanta, es començà a veure que una entitat modesta com la UEC de Sants, tot i la seva voluntat de servei al barri i al país, no podia mantenir com a servei públic l’Arxiu Històric, i menys tenint en compte la important projecció social que en els últims temps havia assolit, i el considerable volum de materials que havia incorporat als seus fons.
Després d’un procés intern de discussió, on l’Anselm va ajudar a crear entre els socis la consciència de que l’Arxiu s’havia de cedir a una institució pública que el dinamitzés, els fons de l’Arxiu es van oferir el 1979 a la ciutat de Barcelona, --essent Regidor de Cultura en Rafel Prades-- que van ser acceptats de facto. Malgrat la bona predisposició de l’administració per fer-se càrrec del fons patrimonial, la seva aplicació pràctica es va realitzar amb lentitud.
L’estiu del 1983 s’acabà la restauració de l’edifici La Casa del Rellotge (vestigi del Sants medieval) i s’hi va traslladar la documentació i l’escàs mobiliari de què l’Arxiu disposava. Immediatament, la UEC de Sants va concretar amb el Consell del Districte les condicions per a la cessió, que es formalitzà uns anys més endavant. El 9 d’abril de 1987, el regidor president del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Josep Espinàs, i el president de la Unió Excursionista de Catalunya-Sants, Francesc Miralles, signaren l’acord de la cessió dels fons documentals a l’Ajuntament a canvi d’una instal·lació adequada i un funcionament públic com a arxiu municipal.
L’any 1991 es van crear Arxius Municipals a cada districte que havien d’acollir els arxius administratius i els de caràcter històric i es va professionalitzar el servei. Aquest arxiu incorporà els materials provinents de l’Arxiu Històric de Sants. Durant aquesta dècada, des de l’Arxiu històric es van anar creant en cada un dels barris del districte els Centres de Documentació Històrica, atesos per voluntaris, amb la missió de recuperar el coneixement històric i el patrimoni documental dels barris, a l’estil de com ho havia fet des de els anys 30, l’Arxiu de Sants. El Consell Municipal de Sants-Montjuïc aprovà en la sessió del plenari del 9 de juliol del 1996 la constitució i les normes de funcionament intern dels Centres de Documentació Històrica del Districte.
En aquesta època, un grup de voluntaris liderats pel Cartañà, van continuar fent una important tasca de informació, prospecció, aportació, recollida, cessió i classificació de materials sota les directrius de l’arxiver municipal. Durant aquesta època es va mantenir la raó principal de l’existència de l’Arxiu: que fos una obra col·lectiva de tots els veïns de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Entre l’Ajuntament i el veïnat hi havia una relació més que cordial. Cal destacar el paper de l’Anselm a l’hora d’assessorar i orientar els estudiosos sobre els fons de l’arxiu i la història del barri, així com la labor de divulgació feta a les Escoles.
L’any 1992, Anselm Cartañà fou nomenat Arxiver Honorari i l’any 1997 se li atorgà la Medalla d’Honor de Barcelona, en la seva primera edició, entre d’altres per “la seva valuosa col·laboració amb l’Arxiu Històric de Sants”.
L’any 1991 es va iniciar la publicació dels “Quaderns de l’Arxiu” i entre el 1993 i el 2003 es publicà una col·lecció de llibrets amb la denominació “Conèixer el Districte de Sants-Montjuic”, sota la direcció de Jaume Ríos. D’aquesta sèrie --de caire històric i divulgatiu-- se’n publicaren 13 números , i fou una experiència pionera a la ciutat de Barcelona, imitada per altres arxius.
L’estiu de 2004, de manera incomprensible, el Districte va prescindir del local que feia de magatzem de l’Arxiu i la tasca dels voluntaris va desaparèixer. Malgrat la pressió exercida per un grup important de veïns i amics de l’Arxiu a la Regidoria del Districte no va ser possible
L’Anselm Cartañà creu que mentre l’Arxiu anava creixent gràcies també a les aportacions i al treball dels voluntaris, tasca feta amb il·lusió, de manera anònima, altruista, sentida i sàvia, s’anava preservant la memòria històrica amb una manera de fer que tenia un sentit col·lectiu, social i humà i tenia la capacitat de generar la confiança dels santsencs i es constituïa en dipositari de documentació (manuscrits, fotografies, cartells, plànols, llibres, premsa, etc.) que ben segur mai, els veïns i veïnes no haguessin donat a un arxiu públic de caire principalment administratiu.
En el moment en que l’Administració va professionalitzar i institucionalitzar l’Arxiu i va prescindir dels valors que aportaven aquests voluntaris implicats i coneixedors del més profund sentir del barri, es va perdre l’essència d’aquest Arxiu Històric i del seu sentit inicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada