Ni Sants, ni
Hostafrancs ni la Bordeta s’han prodigat gaire com a escenaris d’obres
literaries. Es podria fer un llistat en el que apareixerien autors diversos,
des de Jacint Laporta fins a Angel Casas, però se’ns dubte d’altres barris de
la ciutat han aparegut molt més a les pàgines de la literatura catalana. La
Barcelona antiga, encorsetada dins de les muralles, o la nova ciutat de
l’Eixample han fascinat més als escriptors que Sants, un poble agricola que de
cop va veure florir xemeneies arreu del seu territori i que es va convertir en
l’extraradi de Barcelona.
Però caldria
destacar un autor que si que va retratar part dels nostres barris, Juli
Vallmitjana. Nascut l’any 1873 a Gràcia aquest escriptor modernista, creador de
contes i de peces teatrals, es va mostrar fascinat per la marginalitat i va
retratar la vida dels gitanos en la seva obra. Motiu pel qual Hostafrancs, un
dels barris de la ciutat on la presència dels gitanos sempre ha sigut
important, va apareixer sovint com a escenari dels seus relats.
Al voltant d’aquest
personatge hi ha hagut debats diversos, des dels que dubten de l’autenticitat
de les expressions que a les seves obres utilitzen els gitanos, sovint poc
properes al caló, fins als que l’acusen de caure en els tópics. Però en
qualsevol cas crec que cal situar el personatge en el seu moment, a principis
del segle vint. Es possible que les obres caiguin en tópics i està clar que
Vallmitjana parlava de coses que potser no podia coneixer tan bé com si ho
narrés un escriptor gitano. Però crec que cal valorar el fet que Vallmitjana va
donar als gitanos un protagonisme que fins llavors no havien tingut mai. De fet
aquestes obres sobre la marginalitat segurament van acabar marginant al propi
autor que va quedar fora dels grans noms de la literatura del país.
Hostafrancs,
separat de Sants i annexionat a Barcelona l’any 1839, va anar creixent des
d’aquest moment en dos nuclis,
Hostafrancs de dalt, que correspodria a la part de Poble Sec a tocar de
plaça d’Espanya i Hostafrancs de baix, a banda i banda de la Creu Coberta. La
presència dels gitanos al barri ve lligada al fet que era un pas de carros de
camí a Barcelona i a tres edificis construïts els darrers anys del segle XIX: el
Mercat d’Hostafrancs (1888), l’Escorxador de la Vinyeta, (1891) i la plaça de
les Arenes, (1900) Molta gent d’ètnia gitana es va instal·lar als voltants de
la plaça del Sol, actual plaça Hereni, atrets al barri pel treball amb
l’abundant tràfec de cavalleries que aquests edificis generaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada