Sants o Sans?

Ara fa un temps un nou mural a la cafeta de Can Vies va engegar un debat sobre toponímia. “Hem de dir Sants o Sans?”. Tot i que la resposta sembla fàcil cal a dir que no ho és tant, ja que, com recull l'historiador Josep M. Vilarrúbia-Estrany, el debat és viu des de fa molts anys.

Antic segell de Sants

Als nostres barris les llegendes sobre la toponímia són moltes, però el cas més complicat és el de Sants. A Hostafrancs, per exemple, s’ha explicat al llarg de molt temps que el nom del barri provenia de “Hostal-franchs”, indicant que en aquell indret no es pagaven taxes per entrar a Barcelona, però això és del tot fals. Justament era a Creu Coberta on hi havia els burots.

L’origen del nom prové d’uns germans de La Segarra, els Corrades, que compraren un terreny al futur barri per edificar un hostal i el varen batejar amb el nom del seu poble d’origen “Hostafrancs de Sió”. Amb el temps el nom va denominar tot el barri, especialment quan va arribar el tramvia i els usuaris van començar a sol·licitar la parada indicant que volien baixar a Hostafrancs, referint-se al nom de l'hostal.

En el cas de la Bordeta l’origen del nom és ben fàcil. L'espai on ara hi ha el barri era ple de zones de pastura i bordes, els establiments on els pagesos guardaven el farratge i les eines del camp.

Per trobar l’origen de Sants, però, cal anar molt més endarrera i la toponímia es complica. El document més antic que es conserva citant l’indret es troba a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi i apareix sota el nom llatí, Sanctis, és a dir “dels Sants”. Això ens faria decantar per Sants, però la polèmica no acaba aquí, ja que anys després, ja en català, Sans i Sants s’alternaven.

Els partidaris de Sants defensaven l'existència d’una “Capella dels Sants” que donava nom al poble, mentre que els detractors atribuïen el Sans al fet que el lloc era de coneguda salubritat.

El debat es va escalfar als anys trenta amb la normativització del català, i els diaris recolliren la polèmica. Llavors els sectors catalanistes, sota els consells de Jacint Laporta i del geògraf Francesc Carreras Candi, van defensar la T.

Segurament això va fer que el franquisme optés directament pel topònim Sans. Però ni això va aturar la polèmica. A tall de curiositat, comentar que amb la presentació de la maqueta de la futura línia 5 del metro el responsable del consistori va afegir una T amb retolador al Sans.

Així que no seré jo ara qui resolgui aquesta qüestió que porta tant de temps oberta. Cadascú que li digui com vulgui, al cap i a la fi, com recorda Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, la T de Sants és muda.