De vegades poder fer aquesta secció esdevé un autentic privilegi, doncs la responsabilitat d’haver d’escriure una columna mensual sobre l’història de Sants (o dels barris veïns, com diu la portada de la Burxa) m’obliga a buscar al nostre passat, i tot sovint trobo petites històries que, tot i properes per l’espai o fins i tot pel temps, desconeixia. L’història que narraré avui és un d’aquests casos.
La nostra història va tindre lloc al final de l’any 1982, quan es va produir la visita del Papa a Barcelona. Aquell fou un moment de mobilitzacions a la ciutat i al barri, i evidentment no em refereixo a tots aquells que com a manses ovelles van anar a rebre al seu pastor, que també n’hi hagué molts.
Eren molts els que no volien acceptar que una figura com la del Pontifex Suprem de l’Esglesia Católica ingeris als assumptes interns d’un estat que supossadament es declarava no confessional, però que a nivell pràctic (i encara avui) seguia funcionant com a Estat Católic Apostolic i Romà.
Però aquella visita resultava especialment molesta per a les dones, que veien com l’Esglesia Católica es seguia inmiscuint a les seves vides i coartant les seves decisions personals, fins i tot aquelles més íntimes i personals. La reacció fou la convocatoria de manifestacions de dones i l’aparició de cridaneres pintades a les parets de la ciutat.
Al barri un dels grups que es va moure davant de l’arribada de Joan Pau II fou el Casal de Dones de Sants. En pocs dies les parets del barri es van omplir amb frases com “Si el Papa tuviera que abortar el aborto sería legal” o “Si el Papa quedara preñado el aborto sería sagrado”. La repressió però, no es va fer esperar i una de les dones del Casal, Maria Pilar Uriel, es va veure imputada pel succès.
El judici, que tingué lloc al març de l’any 1983, va sortir malament als defensors de la figura del Papa i es va acabar converint gairebé en una festa, posant de manifest l’esperpentica situació creada. Finalment, per falta de proves, Maria Pilar Uriel fou absolta mentre entre les seves companyes de Casal, presents a la sala, es corejava la frase “Ho varem passar de fàbula pintant!”. Al dia següent els diaris de la ciutat es feien resó de la noticia sota el titular “Feminista absuelta de supuestas injurias al Papa”
3 comentaris:
Recordo que el dia que en Karol Wojtyla va arribar a Barcelona es van produir una sèrie de greus inundacions. Va ser com si la natura es revoltés.
Com van escriure a la facultat d'història fa temps:
"tornarem a pintar, tornarem a vèncer..."
Ja vaig passar aquest escrit en el seu moment, quan era a Barri.Sants. Si analitzem la situació, tampoc ha canviat res i la siotuació segueix sent la mateixa tamnt aleshores, ara mateix com a l'edat mitjana,. en què la cohibició de llibertats secuals era molt dura i la Inquisició et cremava i feia moltes tonteries. És una vergonya que encara seguim amb governs polítics i ideologies que encara vegin amb mals ulls l'avortament, quan realment ha de ser lliure. Prou de religió i hòsties.
Publica un comentari a l'entrada