La lluita i la memòria

Amb pocs dies de diferència ens han deixat dues de les persones que més han fet pels nostres barris, en Josep Xarles i l'Anselm Cartañà. Sense ells potser no haurien existit mai ni el Centre Social de Sants, ni l'Arxiu Històric de Sants, o potser no serien com són.

Sense el Centre Social potser els veïns i les veïnes no haurien conquerit mai espais com Cotxeres; potser a l'Espanya Industrial l'ombra la farien blocs de formigó i no plataners; potser el Vapor Vell seria un record i l'espai a la cultura l'hauria robat el negoci; potser Can Batlló s'hauria convertit en pisos de luxe.

Josep Xarles. Fotografia de La Vanguardia

Sense l'Arxiu les accions dels col·lectius, les vides de les persones de Sants, centenars d'instants potser s'haurien perdut, parafrasejant Blade Runner, perdut en el temps com llàgrimes a la pluja. Sense l'Arxiu segur que la consciència de barri, de comunitat, seria una mica més etèria. Potser el company Vilarubia no hauria publicat els seus interessants llibres sobre la nostra història i segurament jo no hauria arribat mai a tenir un bloc sobre història local.

Anselm Cartañà. Fotografia de El Punt Avui

En fi, és impossible rellegir el passat basant-nos en hipòtesis de fets que no han succeït , però està clar que les accions positives en el passat acaben generant efectes imprevisibles en el futur, com la pedra que impacta en la superfície d'un estany i genera ones.

No crec ni en els superveïns, ni en les avantguardes, però si en les persones necessaries. Crec que tots tenim mil capacitats, que la gent que ens envolta és capaç de fer coses meravelloses si s'ho proposa, si no defalleix, si és capaç de treballar en grup. I això crec que és el que fa l'exemple de dues grans persones com el Xarles i el Cartañà molt més important.

Els veïns i les veïnes de Sants, agrupats al voltant del Centre Social, tal com recordava un dia en Xarles, van ser capaços d'aconseguir fer front a totes les agressions urbanístiques que es plantejaven als 70. Fins i tot Can Batlló, encara que la lluita hagi durat 40 anys. Però no eren superveïns, sinó veïns i veïnes amb un gran sentit del bé comú, amb la dignitat suficient per no conformar-se a les injustícies i amb una gran capacitat de treball.

Què podríem explicar de la societat santsenca dels 70, 80 i 90 si l'Anselm no s'hagués dedicat a recollir butlletins, cartells i d'altres documents de les entitats? Us dono la resposta. Podríem explicar el mateix que podrem explicar dels 2000, ja que, malauradament, fa anys que l'arxiu, tot i l'esforç i la dedicació de la gent que hi treballa, ha deixat de fer una part important de la tasca que realitzava. De forma progressiva els arxius de districte s'han convertit en espais de custòdia de documents administratius, però han descuidat tant la seva tasca de recollida com la divulgativa. Em planyo pels historiadors del futur que vulguin explicar l'inici del segle XXI al barri sense fotos, cartells o butlletins.

Caldrà esperar, de nou, l'acció de nous veïns i veïnes que segueixin prenent el relleu d'aquells que tant van fer pel seu entorn. Per sort al nostre barri no deixen mai d'impactar pedres sobre la superfície del llac, movent les aigües i agitant consciències. I és cal que segueixi la lluita com cal que es mantingui la memòria.