La darrera oportunitat

Abans que res llegiu la llista que segueix a continuació: Cal Bacardí, Cal Barrina, Cal Bernades, Cal Biel, Cal Catà, Cal Cosme, Ca l’Esperança, Cal Francès de Cal Cuca, Cal Freixes, Cal Gallina, Cal Gravat, Ca l’Hereu, Ca l’Ivo, Cal Magre, Cal Mantega, Cal Mariano bon veí, Cal Massaguer, Cal Mangala, Cal Morena, Cal Mosques, Cal Mota, Cal Munné, Cal Muns, Cal Nicasi, Cal Nones, Cal Paretó, Cal Pastor, Cal Pau Valent, Cal Pol, Cal Polit, Cal Rius, Cal Sala, Cal Santomà, Cal Serraïma, Ca la Sileta o Cal Veleta, Cal Tena, Ca la Tereseta Xerraire, La Torre de l’Hort Nou, La Torreta de Sants, La Torre del Tiritant, Cal Valent Gran, Cal Valent Petit, Cal Valls, Cal Granota Pobre, Cal Maians, La Torre Nova del Vellit, Ca la Laia.

És possible que algun d’aquests noms us soni, però el més probable és que siguin ben pocs. Són noms que ens evoquen a un passat agrícola, noms que ens suggereixen històries d’aquelles que acaben denominant un espai, però malauradament referències que per nosaltres avui en dia són incomprensibles. Qui devia ser el Mariano bon veí? Era molt bocamolla la Tereseta la Xerraire? I què hi pinta una Granota Pobre, és que n’hi ha de riques?

Aquests són els noms que denominaven algunes de les masies que hi havia a Santa Maria de Sants, un municipi que abans de la industrialització es dedicava al conreu de la terra. Una tasca que va esdevenir més productiva quan l'any 1819 es va edificar el Canal de la Infanta, que portava aigua des de Molins de Rei cap a Hospitalet i Sants. Les masies properes al canal van poder substituir els cultius de secà per hortalisses, molt més rendibles.

Cal Bruixa

Però malauradament tots aquests noms són poc més que això, noms. Alguns edificis cremaren durant la Guerra Civil, d’altres van ser engolits pel creixement urbanístic i la resta han sigut esborrats per l’especulació. Del passat rural de Sants queden poques restes, La Petita Maria, amagada al carrer de López Catalan, de la qual només se n’ha mantingut la façana; la Torre del Rellotge, el magnífic edifici on hi va haver l’arxiu i al qual de vegades sembla que el barr se li hagi girat d’esquenes; la Masia dels Cros, amagada dins l’escola Institució Montserrat i Cal Bruixa, al carrer Parcerissa.

Antiga numeració de Sants

Segons sembla Cal Bruixa, que va estar habitada com a mínim fins als anys noranta, podria haver estat construïda durant la segona meitat del segle XIX quan Josep Elias i Angli n’era el propietari, tot i que també podria ser una edificació més antiga. Un edifici que amaga racons fascinants i que es manté en bon estat tot i el pas del temps, però una masia que es podria veure afectada pels enderrocs que s’estan realitzant a tot l’entorn de Can Batlló. Una masia que l’hauriem d’entendre com una darrera oportunitat pel barri, la darrera oportunitat d’explicar el nostre passat més enllà de les fàbriques.