Avui comparteixo amb tots vosaltres un text que no és meu, és de la Marta Sánchez Natera, companya de projectes sobre la història i el patrimoni del districte. Des d'aquest mes la Marta i jo ens repartirem el racó històric de la Burxa on ella farà un repàs a alguns dels elements del patrimoni santsenc.
La Casa del Mossèn Pere Oliveras s’ubicava al C/Sants núm. 214. Una finca construïda el 1860, restaurada al 1930 i enderrocada al 2013. Més d’un segle d’història on avui dia només queden unes restes insignificants del que va ser la seva façana, el buit de l’espai que ocupava i la mostra física de com el pas del temps està esborrant les poques restes que ens queda.
Però, per què es pot considerar important aquella casa?
L'urbanisme de Sants, en tota la seva extensió, té un component important: els seus conjunts urbans. Construccions que ens arrelen a la memòria històrica, cultural i sobretot social del nostre barri. La suma de tots aquests elements materialitzats en diverses construccions és el que anomenem patrimoni arquitectònic. Els edificis inscrits dins del Patrimoni Arquitectònic gaudeixen de diferents nivells de protecció segons la seva importància històrica-artística i dels seus elements ornamentals. La casa del Mossèn estava protegida com a Bé d’Interés documental. (Nivell D). Aquest nivell de protecció és el més baix de tot el catàleg, ja que per les seves característiques només és necessari conservar la documentació referent.
Diu la carta Europea del Patrimoni Arquitectònic que “cada generació dóna una interpretació diferent del passat i s'extreu d'ell idees noves. Aquest capital s'ha anat construint durant segles: la destrucció de qualsevol dels seus valors acumulats ens empobreix i cap creació nova, per bona que sigui, compensarà la pèrdua.” Ja des de ben jove, Mossèn Pere Oliveras va ser un fervent defensor del patrimoni santsenc i això es va poder percebre en la seva voluntat per conservar casa seva i la del costat, ja que entenia que eren de les darreres que quedaven d'aquella època al barri. Mossèn Pere no estava errat. L’evolució arquitectònica de la carretera de Sants, i sobretot, de l’entorn més proper a la finca, van fer que els elements arquitectònics de la seva façana acabessin destacant per la seva singularitat.
La seva vinculació familiar amb la l’edifici i la seva vocació d’ajudar als pobres va fer que acabés exercint les tasques de la seva associació OFORS allà mateix. D’aquesta manera, va anar teixint sense ser del tot conscient un valor que va més enllà dels elements històric-artístic; el valor social. La imatge de Pere Oliveras com el Mossèn dels pobres quedarà, per sempre més, vinculada a aquella casa i la nostra memòria col•lectiva.
No va ser fins mesos després de la mort del Mossèn, el 2007, quan per decret eclesiàstic es va dissoldre l’associació OFORS. L’article 10 dels seus estatuts van legitimar que Càritas Diocesana de Barcelona fos el propietari actual. Cinc anys més tard, sense previ avís, l’administració atorgava a Càritas la llicència d’enderrocament, fent desaparèixer esgrafiats, baranes, frisos, motllures, i amb ells, un valor que va més enllà del sentimentalisme que alguns polítics atorguen de forma exclusiva al patrimoni. Només les imatges, els documents i alguns testimonis recordaran el que hi havia en aquell solar tapiat al núm. 214 de carretera de Sants.
Marta Sánchez Natera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada