L'any 1888 Vicent M. Triadó, rector de la parròquia d'Hostafrancs va localitzar un mil·liari a l'horta que hi havia a tocar de la Parròquia de l'Àngel Custodi. Un fet que confirmava l'origen romà d'una via com l'eix carretera de Sants Creu Coberta.
Us adjunto l'article publicat a la pàgina www.patmapa.gencat.cat
El mil·liari va aparèixer al nord de l'església consagrada a sant Àngel Custodi (al barri d'Hostafrancs en el districte de Sants-Montjuïc), entre el carrer de la Creu Coberta, carrer de Sio, carrer de Vilardell i carrer de sant Roc, on a finals del segle XIX estava ocupat per horts de l'església. L'any 1888, Vicent M. Triadó, rector de la parròquia d'Hostafrancs, va localitzar a l'horta adossada a l'església, o en construir-se l'església parroquial (segons les fonts), prop de la carretera de la Creu Coberta, un fragment de mil·liari cilíndric amb inscripció (Anònim: 1888). Des de llavors ha estat estudiat per diferents autors (Hubner: 1892 i posteriorment s'ocuparen Fita, Carreras Candi, Mariner, etc), donant sempre transcripcions, traduccions i datacions no sempre coincidents. Sembla que el mil·liari havia estat al Museu Arqueològic de Barcelona (número 7598) i durant molt de temps es va considerar perdut i il·localitzable (Mariner: 1973, pàg. 210 número 271 la dóna com possiblement desapareguda, trobada en la Creu Coberta on comença la Via Augusta). L'any 1974, el mil·liari es va localitzar novament en uns dipòsits de l'ajuntament (Garrut: 1975, pàg. 172), i a partir de llavors s'exposa al Museu d'Història de la Ciutat (número d'inventari 9397). Es tracta d'un fragment de la part inferior d'un mil·liari cilíndric de pedra sorrenca de Montjuïc. L'alçada del fragment és de 93 centímetres i la secció té un diàmetre de 40 a 47 centímetres. Per la part posterior, el fragment apareix destruït. Pel que fa a la inscripció, està realitzada amb lletres capitals quadrades, allargades, i profundament gravades. Reproduirem la transcripció i la traducció del darrer estudi publicat (Fabre et alii: 1984 a: 218, núm. 185, làm. LXVII): [M(arco) AVR(elio) ANTONINO PIO FEL(ici) AVG(usto)] [PART(hico) MAX(imo) BRIT(anico) MA] X(imo) GER(manico) M[ax(IMO)] [PONTIFICI MAXIM] O TRIB(unicia) PO [T(estate)] [XVII a XX IMP(eratori) II o III] CO(n)S(uli) III (quartum) PATRI [PATRIAE PRO] C[O]NSVLI [VIA] AVGVSTA "A Marc Aureli Antoni, piadós, feliç, august, treiomfador dels parts, dels bretons i dels germànics, pontífex màxim, revestit de la XVII (a la XX) tribunícia potestat, havent rebut la II (o III) salutació imperial, cònsol per IV vegada, pare de la pàtria, procònsol, Via Augusta". La cronologia que s'adjudica, per tant, al mil·liari d'Hostafrancs, entre els anys 213 i 217 dC., en època de l'emperador Caracal·la, i desmenteix, per tant les datacions anteriors, que havien establert la seva cronologia entorn de l'any 48 dC., en època de Claudi. Segons J. Serra i R. Casademunt (1993, pàg. 64) el mil·liari va trobar-se a la sortida de Barcelona cap al Llobregat, a Hostafrancs, prop de l'antic camí tradicional que passava per la Creu Coberta, o sigui pels volts de la plaça Espanya, i on, malgrat que aparegué molt esborrat, es pot llegir ...VGVSTA, que cal interpretar com Via Augusta. La Via Augusta sortia de Barcelona cap al Llobregat per la porta sud-oest de la muralla romana (carrer del Call) travessant Sant Pau del Camp i l'actual avinguda de Mistral fins a la cruïlla de camins coneguda en l'època medieval com dels Inforcats (l'actual plaça d'Espanya). En època medieval, d'aquest punt sortien dos camins: el camí de Sant Eulàlia de Provençana i el camí Ral que per Sants, L'Hospitalet, Esplugues i Sant Just Desvern es dirigia cap a Sant Feliu de Llobregat. Segons F. X. Menéndez (1988, 42-43) els dos camins ja existien en l'època romana i formarien part de la Via Augusta.
Si us interessa el tema us recomano que llegiu l'article que va publicar l’Associació Catalana d’Excursions i que es troba en el bloc: L'Estret de Roques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada