Refugis a Sants (primera part)

“Atenció barcelonins hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis, que la Generalitat vetlla per vosaltres” Aquest era el misatge que, gravat a un disc de vinil, es podia escoltar pels carrers de Barcelona durant la Guerra Civil i que generalment anava seguit d’un bombardeig sanguinari sobre la ciutat. I dic generalment doncs en algunes ocasions aquest disc de vinil va jugar males passades, com quan algú es va equivocar de cara del disc i va punxar la que anunciava el fi del perill enmig d’un bombardeig; o quan el disc es va rallar amb la frase final, sonant només “per vosaltres, per vosaltres” mentre queien les bombes a la ciutat.

Tristament Barcelona fou pionera en els bombardejos aeris sobre poblacions civils, sent el precedent i el camp d’entrenament per a nazis i feixistes a la posterior segona guerra mundial.

Hem d’intentar situar-nos a la mentalitat de l’época i pensar el xoc que aquells bombardejos supossaven a uns ciutadans acostumats a uns fronts de guerra allunyats de la població civil. El front de guerra esdevenia total i la societat es veia plenament inmersa al conflicte.

La defensa de Barcelona era certament dificil, doncs els italians dominaven l’illa de Mallorca, que ràpidament van convertir en una base aeria per atacar la capital catalana. Desde l’illa es podien realitzar atacs molt dificils de detectar, doncs els avions sobrevolaven el mar.

Davant aquesta realitat i amb un Ajuntament i una Generalitat que tot i fer els possibles no podien garantir la seguretat de tots els veins de la ciutat l’única solució que es va plantejar viable fou l’ autoorganització dels veins. Veins de tota la ciutat s’uniren per fer amb pic i pala en mà els seus propis refugis. Això fou especialment efectiu a barris obrers, amb una forta tradició d’associacionisme com es el cas del nostre.

Es calcula que a Barcelona, una ciutat que superava llargament el milio de persones, es van aixecar més de mil refugis. Per tal que us feu una idea de la força del treball veinal només cal esmentar que el nombre de refugis edificats per l’Ajuntament fou de trenta-cinc.

Pel que fa als materials emprats cal destacar també l’aprofitament, en un temps de mancances, de tot allò que pogues valdre. Sens dubte foren de molta utilitat les runes de les Esglesies cremades per protegir de les bombes que queien del cel, però també les llambordes que havien servit per aixecar barricades als primers contenciosos o les vies del tramvia com a vigues.

Poca gent creia, com a mínim en un principi, que aquella guerra duraria tant de temps, així que molts dels refugis, especialment aquells construits per les institucions, foren pensats per poder ser reaprofitats en el futur com a d’altres coses, ja fossin clavegueram, banys públics, pàrquings municipals o fins i tot biblioteques subterraneas. Desafortunadament la realiat fou una altre.