dimecres, 11 de febrer de 2009

El tren a Sants - 2



Als primers anys del segle XX les línies de tren creixien, i Sants anava configurant-se com un punt vital de la xarxa ferroviària. Aquest creixement, que per als industrials suposava un gran benefici, per als veïns, cada cop més, era una font de problemes.

Als darrers anys d’independència del poble de Sants les inversions del seu Ajuntament en infraestructures per minimitzar els talls de les obres foren enormes econòmicament parlant. Es feien ponts al carrer del Nord (actual Galileu) i al carrer Alcolea per mantenir dues de les àrees principals del poble comunicades. Un cas ben diferent fou el del pont que els amos de Can Catà, uns dels terratinents del barri, es varen fer amb diners públics per a un us privat de la família. Els santsencs recordaren molt bé això quan a la revolució del 36 la seva finca fou una de les dues que va cremar al barri.

Els voltants de les vies del tren, com la publicació local de l'època, El Eco de Sans constata, es tornaren llocs inhòspits i solitaris on els robatoris eren cada cop més freqüents. El tren també representava un tall al trànsit lliure de carruatges, limitant el creixement dels principals eixos santsencs. I els accidents seguien sent freqüents.

Tot això va generar protestes i veus en favor del soterrament de les vies. Però tot i que aquest es va acceptar en part el 1905 el contracte d’execució d’obres no es va signar fins al 1923. Acordant com a punt innegociable que en cap cas ni l’estació de Sants ni el servei de mercaderies quedarien tancats. Evidentment els Muntades seguien exercint el seu poder des de la fàbrica, com a amos, o des de l’alcaldia, com a freqüents inquilins.

Les obres de la nova estació i del cobriment de les vies es van eternitzar. De forma que les andanes d’aquesta no es van inaugurar fins al 1936, però l'edifici no fou plenament acabat fins al 1944. Durant tot aquest temps les protestes de veïns i comerciants foren gairebé constants.

Com veiem la història de Sants i del tren han estat des de els seus inicis lligades. Tristament, en l'actualitat, podem constatar de nou com un cop més, els interessos econòmics es situen per davant de les problemàtiques socials o urbanístiques que aquests generen. El barri seguirà tallat (més encara que abans) i l'Estació duplicarà la seva mida amb franquícies de grans multinacional per l'arribada d'un nou tren pensat per a les elits. I Sants tornarà a ensopegar de nou, com ve fent des de el final del segle XIX, amb les mateixes vies.


Si voleu més informació sobre el tema consulteu el treball El ferrocarril, de Joan Sanromà i F. Xavier Pardo que és el número 14 dins la col·lecció Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc i és d'on he extret l'informació que heu trobat en aquest article.

3 comentaris:

Red Zeppelin D3 ha dit...

Nones, jo hauré de posar a històries santsenques la segona part. A part, la primerra, ja em va sortir gbastant cutre. Ho fas millor que jo,.,., saps?

Red Zeppelin D3 ha dit...

Vols veure els vídeos sobre la maternitat d'Elna?? Els tens a

http://petfamilia.blogspot.com/2009/02/la-maternitat-delna-en-espectacle.html

A veure si t'agraden.

Red Zeppelin D3 ha dit...

Què diferent com era en aquesra foto quan es veien les vies comparat amb ara...
Àra, el merder és el de l'AVE... que ja ens porta prou feina per seguir lluitant contra l'especulació i altres temes. Millor soterrar les vies que cobrir-les.