Cronologia històrica de Sants, segle XX

Any	Esdeveniment
1907	Atemptat contra Cambó a Consell de Cent amb Carretera. Es presenta el Pla Jaussely, un projecte per adaptar l’eixample al traçat dels antics pobles del pla de Barcelona. Finalment quedarà aturat.
1908	Inauguració del Velodrom de la Farga. El 15 d’octubre la Comissió de l'Eixample de l'Ajuntament de Barcelona la construcció d'un nou edifici per a instal·lar-hi l'alcaldia del districte.
1909	Es funda al carrer Premià la Cooperativa L’Empar Obrer. Del 26 de Juliol al 2 d’Agost té lloc la Setmana Tràgica. Maria Llopis Berges, “La Quaranta centims”, serà detinguda i condemnada a mort pels piquets que organitzà. Finalment es va poder salvar de la condemna sent exiliada a perpetuitat.
1912	Detinguda Enriqueta Martí, “La Vampira de Barcelona” Antiga veïna del carrer dels Jocs Florals
1913	S’inaugura el Mercat de Sants, projecte de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí.
1914	S’inicien les obres per realitzar l’Exposició Universal.
1918	Té lloc el “Congrés de Sants”, on es reorganitza la CNT.
1919	Entre febrer i març es produeix la Vaga de la Canadenca.
1922	Fruït de la fussió dels clubs: l’Internacional FC, Centre de Sports de Sants, el Club Ciclista del Nou Velòdrom de Sants i el Velo Sport neix la Unió Esportiva de Sants.
1923	Les mobilitzacions ciutadanes aconsegueixen que les vies del tren a l’arribada a Sants siguin, en part, soterrades. Tot i que posteriorment les obres s’eternitzen.
1924	Barcelona anexiona a la riba del Llobregat terrenys de l’Hospitalet i del Prat. Amb aquests i juntament amb tota la Marina de Sants hi havia el projecte de fer un port franc per a Barcelona. El projecte fou un fracàs, però tot i això els terrenys no foren retornats, sent l’origen de la Zona Franca.
1927	S’edifica al carrer Roses “La casa Gran”, el primer bloc de pisos modern per a obrers del barri de Sants. Obra de Modest Feu.
1929	Exposició Universal i urbanització del Paral·lel.
1931	Es funda Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ateneu Republicà del carrer Cros
1933	Es crea l’Agrupació Femenina de l’Empar Obrer.
1936	S’inaugura part de la nova estació, tot i que les obres no finalitzaren fins al 1944. Juliol – Es preparen les Olimpiades Populars i diversos ateneus i entitats de Sants en participen: Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Foment Republicà de Sants, Ateneu Marxista, Acció Catalana Republicana, USC, Joventut Unificada, PCC, Centre d’Esquerra d'Hostafrancs, Unió Esportiva de Sants, Centre Ciclista Santsenc, Centre Excursionista Atlant, Avenç Republicà, Xics Futbol Club, Partit Esquerra de l’Eixample 19 de Juliol – Amb l’aixecament feixista s’inicia la revolució. A Sants es crema Santa Maria de Sants, Can Santomà i Can Catà
1937	Maig - En el context del Fets de Maig a Sants seran capturats un grup de guàrdies d’assalt que seran tancats a l’Espanya Industrial.
1939	26 de Gener - Caiguda de la ciutat de Barcelona en mans feixistes. A la Bordeta la gent assaltarà els magatzems de menjar de Magòria. L’Empar Obrer és absorbida com a sucursal de La Flor de Maig.
1941	Festival de les Joventuts Hitlerianes a l’Espanya Industrial.
1942	Júlia Muñoz Ramonet adquireix Can Batlló.
1947	Un bon grup de persones lligades al mercat de Sants i veïns del carrer Sant Jordi funden La Societat Esportiva Mercat Nou. La cooperativa L’Empar Obrer passa a denominar-se La Popular Sansense.
1951	Vaga dels tramvies. Josep Maria D’Albert i Despujol, amo de l’Espanya Industrial i alcalde la ciutat dimiteix del seu càrrec.
1953	Recuperant la idea del Pla Jaussely es planteja el projecte del cinturó de ronda.
1964	20 de novembre A la Parròquia de Sant Medir neix Comissions Obreres de Catalunya en una assemblea en què van participar uns 300 treballadors de diversos sectors productius.
1966	El Pla Comarcal incorpora l’obertura del Cinturó de Ronda, obrint una autovia pel mig del traçat urbà de Sants.
1969	S’inicien les obres de la nova estació de Sants.
1970	En oposició al projecte del Cinturó de Ronda neix la Asociación de Vecions de Badal, Brasil i Adyacentes l'any 1970
1971	El Centre Social de Sants rep el permís per inscriure’s al registre d’associacions
1972	El Centre Social de Sants es legalitzat. 14 d’octubre - Una explosió de gas al carrer Rajolers (llavors Ladrilleros) destrueix quatre immobles, matant 14 persones.
1973	Des el Centre Social de Sants s’inicia la campanya Cop d’Ull a Sants
1974	Arrenca la campanya Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia. Els veïns exigeixen a l'Ajuntament que no faci el pas elevat i que urbanitzi la plaça de Sants El 29 de març s’aprova el Pla General Metropolità de Barcelona.
1975	S’urbanitza la plaça de Sants
1976	El mes de febrer es refunda la CNT al Teatre de l'Església de Sant Medir.
1977	El 2 de juliol la CNT celebra el míting de Montjuïc amb la presencia de 150.000 persones.
1979	Les reivindicacions populars aconsegueixen que espais com L’Espanya Industrial, Cotxeres, el Casinet (a Sants i Hostafrancs) i Can Sabaté, Can Farrero i La Bàscula (a La Zona Franca) passin a ser públics per esdevenir equipaments o parcs. - 30 d’octubre – S’inaugura la nova estació de Sants.
1982	El Papa visita Barcelona. La visita desencadena protestes per part del feminisme. Tot finalitza amb un procès obert contra una dona de Sants.
1984	Es crea la nova divisió de la ciutat, configurant-se Sants-Montjuïc. La frontera entre els antics municipis de Sants i Les Corts passa d’estar entre l’eix Travessera de les Corts, Marqués de Setmenat a l’avinguda de Madrid. S’inauguren les Cotxeres de Sants com a centre cívic
1985	Es construeix el Parc de l’Espanya Industrial, obra dels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Monserrat Ruiz
1994	S’inaugura el passeig de Sant Antoni. Comença la cobertura de la Ronda del Mig
1996	Al mes de març s’okupa l’HAMSA
1997	El 10 de maig, després d’una cercavila reivindicativa, s’okupa Can Vies
1998	El Vapor Vell es declarat Bé Cultural d'Interès
1999	El 12 d’octubre es produeixen disturbis al barri en protesta pel permís de l’acte d’ultradreta a la plaça del Països Catalans.

Cronologia històrica de Sants, segle XIX

Any	Esdeveniment
1819	Es construeix el Canal de l’Infanta, que va permetre ampliar el conreu d’horts.
1839	La Diputació Provincial desvincula el sector que va del Pont de’n Rabassa a la Creu Coberta (actuals Hostafrancs i La Font de la Guatlla) per passar-lo a Barcelona a canvi d'una permuta amb La Marina de Port.
1848	Inauguració del Vapor Vell. Arribarà a tenir 1000 obrers. Rapte de l'alcalde de Sants i d''alguns dels principals terratinents del poble per part d'un grup de carlistes.
1849	Inauguració de l’Espanya Industrial. Arribarà a tenir 1600 obrers
1854	Conflicte de les Selfactines. A Sants els treballadors intenten cremar les màquines al Vapor Vell i a la Espanya Industrial.
1855	S’inaugura la primera estació de Sants. El 2 de Juliol es declara la primera vaga general a l'estat. Els treballadors assassinen a Josep sol i Padrís, director del Vapor Vell i fereixen de gravetat a Domènec Ramis.
1865	Epidèmia de colera. L’Espanya Industrial farà la funció de sanatori.
1869	Es convoquen quintes. L’ajuntament santsenc vol evitar les protestes i decreta un pagament repartit entre tothom per no enviar cap ciutadà.
1870	Les autoritats detenen a Nicasi Unceti “el curandero de Sants” després de fer una convocatòria general per realitzar miracles entre els “esguerrats”. Origen de l'expressió “esguerrats cap a Sants”. 4 d’abril – Es convoquen les quintes i a Sants es produeix una revolta que s’estendrà per la ciutat i els voltants. S’aixequen barricades i hi ha enfrontaments amb l'exèrcit. Gabriel Carbonell, tinent d’alcalde de Sants serà executat.
1880	S’inaugura el nou cementiri de Sants al terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, obra de Jaume Gustà i Bondia. S’inaugura Can Batlló (La Bordeta) – Arribarà a tenir 950 obrers
1883	Inauguració de l'hipòdrom de Sants. Sants es annexionat a Barcelona.
1884	Sants recupera la seva independència municipal.
1891	El Vapor Vell marxa de Sants per establir-se a la colònia Güell.
1894	Execució de Manel Archs, llibertari igualadí de naixement i santsenc d’adopció. Obertura del Paral·lel.
1897	Primera filmació cinematogràfica a l’estat “Sortida del públic de l'església parroquial de Santa Maria de Sants” creada per Fructuós Gelabert. 20 Abril – Per reial decret de la reina Maria Cristina Barcelona s'annexiona: Les Corts de Sarrià, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Santa Maria de Sants.

Memòria del Poblenou

Acabem d'estrenar un nou bloc: Memòria del Poblenou. Des d'aquest nou espai volem anar descobrint, com hem fet amb Memòria de Sants, la història d'aquest altre barri del pla de Barcelona que, com Sants, va ser un dels principals centres industrials de l'Estat i que també va ser annexionat a Barcelona l'any 1897.

Si us interessa podeu trobar el bloc a:

http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com

Ruta històrica del cooperativisme a Sants

El proper 4 de Juliol, en motiu del 87è Dia Internacional del Cooperativisme, se celebraran a Sants un seguit d'activitats relacionades amb el tema.

Entre les activitats també es realitzarà, a les 17 h, sortint de Cotxeres de Sants, una ruta històrica sobre el cooperativisme al nostre barri.

Podeu trobar més informació al web:

http://www.sants.coop/

A Sants, esgarrapacristos

Sovint les petites històries quotidianes dels barris, aquelles que passen desapercebudes a la història escrita, es reflecteixen en les frases fetes o en les dites populars.

En aquest racó, que ha anat tractant aspectes molt diversos de la història santsenca, ja hem pogut veure com l’origen d’algunes d’aquestes frases fetes es troba en històries concretes i sovint peculiars. Un exemple molt clar és el cas de Nicasi Unceti, el guaridor de Sants que, quan va convocar tots els malalts de Catalunya al barri i va prometre guarir-los, va originar la frase feta Esguerrats cap a Sants.

Però la història de què vull parlar avui no és aquesta, sinó una altra que també va esdevenir-se a Sants i que va donar lloc a la dita A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos. Tot i que ja s'ha fet fonedissa, quasi totalment, de la cultura popular, aquesta dita va ser recollida per Joan Amades i gràcies a això ha arribat als nostres dies. Aquest proverbi, que certament no deixa en gaire bona posició el nostre barri, a l’època es podia escoltar de maneres diferents: A Sants, pobres i marxants i la meitat lladres o A Sants, pobres i amargants, l’una meitat lladres i l’altra meitat esgarrapacristos.

Per una banda podem veure que totes aquestes dites coincideixen a destacar la pobresa i la marginalitat del Sants de l’època. Això no és estrany si recordem que parlen d’un barri industrial que en poc temps havia crescut desmesuradament i on les condicions socials dels obrers eren deplorables. En alguna d’elles també es destaca l’incipient comerç que s’estava establint al barri. Recordem que durant molts anys a Barcelona es va fer servir la dita Sants és Andorra, que feia referència als preus econòmics que la gent podia trobar-hi en comparació amb el centre de la ciutat.

Però l’expressió que més crida l’atenció és esgarrapacristos. En un barri que havia viscut en diversos moments la crema de l’església, hom podria creure que aquesta expressió tenia un sentit anticlerical. Però és el mateix Joan Amades qui recull l’origen d’aquest terme.

Pel que es veu, un any, durant la festa major, la parròquia va voler estrenar una imatge d’un sant Crist. Aquesta, però, es va demanar a corre-cuita i l’artesà la va lliurar acabada de pintar. Com que temien que els fidels s’embrutessin els llavis en anar-la a besar, van voler eixugar-la amb una manta de llana, amb la qual cosa el borrissol es va enganxar a la imatge i va deixar-la tota peluda. Sense saber com resoldre la situació, van redactar un ban cridant els santsencs a esgarrapar el borrissol al Cristo.

Recopilar la memòria col·lectiva

El Secretariat d'Entitats de Sants Hostafrancs i La Bordeta i Sants 3 Ràdio han impulsat una capanya per recollir testimonis orals de la història dels nostres barris.

Si coneixeu gent que ja vivia als nostres barris abans del 1945 i que vulguin col·laborar amb aquest projecte podeu contactar trucant a Cotxeres de Sants o també al mail del blog memoriadesants@gmail.com

Com a historiador local de Sants participaré d'aquest recull i espero poder anar publicant en breu a aquest mateix blog els resultats obtinguts

Per gitanos, Hostafrancs

Que els gitanos són un col·lectiu fonamental per entendre el nostres pobles i barris tal com són ara, potser pocs ho dubtarien. Però tot i això sobta constatar que la seva història, com en general passa amb la seva presència, ha estat ignorada o menystinguda al llarg del temps, ha caigut en estereotips i ha alternat períodes de persecució amb d’altres de suposada tolerància. I aquest buit fa difícil entendre com són i com han estat, realment, els nostres barris i viles.

Originari de l’Índia, el poble romaní va anar recorrent Europa durant tota l’edat mitjana, obligats a esdevenir nòmades per les persecucions i les expulsions, més que no pas per la pròpia tradició. A Catalunya es té constatada la seva presència des de l’any 1425 quan, amb un salconduit, el rei Alfons IV hi va permetre la presència de Johan d’Egipte Menor i els seus acompanyants. El nom d’aquesta regió permet descobrir l’origen de la manera amb què actualment es coneix el poble romaní en català i en castellà, ja que es creia, erròniament, que aquest poble era originari d’Egipte. Del nom d’aquest país van derivar l’adjectiu egipcià i l’actual gitano.

Des d’aquell moment van viure diversos períodes amb moments de persecucions més o menys intenses i intents d’expulsió o assimilació continuada. Però tot i això el poble gitano va poder arribar fins als temps moderns.

Als nostres barris, per explicar la història dels nuclis de població cal remuntar-se als darrers anys del segle XIX, amb la creació del Mercat d’Hostafrancs (1888), de l’Escorxador de la Vinyeta, (1891) i de la plaça de les Arenes, (1900). Molta gent d’ètnia gitana es va instal·lar als voltants de la plaça del Sol, actual plaça Hereni, atrets al barri pel treball amb l’abundant tràfec de cavalleries que aquests edificis generaven.

Amb el temps, la d’Hostafrancs ha esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori. Des de llavors, la història del barri s’ha desenvolupat en paral·lel a la història dels gitanos, que han representat un alt percentatge de la població hostafranquina i que han participat activament de les tradicions del barri, com van ser les celebracions dels Tres Tombs a inicis del segle XX.

Al final del segle XIX i principis del XX, aquesta presència als nostres barris es va veure fossilitzada amb una frase feta local, actualment poc coneguda, que deia, amb un to gens políticament correcte, tot s’ha de dir: “Per pinxos, la Bordeta; per gitanos, Hostafrancs i per noies maques, a Sants”