Ara que els grans mitjans de comunicació han descobert que és més sostenible consumir un tomàquet del Maresme que un altre que ha vingut des dels Països Baixos, potser ha arribat el moment de retornar la lògica a la resta de camps on la voràgine consumista ens havia fet perdre el nord. Grans receptes que tot i presentar-se com a noves generalment només impliquen recuperar el que les nostres mares i pares ja sabien.
Potser es fa difícil veure el paper de la història en tot això, més enllà d’explicar-nos els exemples de les societats que exhaurint els recursos es van condemnar a si mateixes. Com el cas de l’Illa de Pasqua, on segurament van tallar tots els arbres per realitzar els coneguts moais abocant la societat al col·lapse. Però no cal anar fins a l’oceà pacífic per descobrir que patrimoni natural i patrimoni històric poden tenir més en comú del que ens podríem arribar a imaginar.
Qui més qui menys en els darrers anys ha fet algun esforç a casa per disminuir el consum elèctric: posar bombetes de baix consum, comprar-se electrodomèstics més eficients, no obrir les finestres quan es té aire condicionat… Però sabeu quin sector s’emporta la palma en tema de consum energètic a l’estat: la construcció. Mentre que el consum energètic dels habitatges representa un 15% del total, el percentatge atribuïble a la construcció arriba al 40%. Fer un edifici del tot nou pot equivaldre a dècades del consum que es realitzarà a l’interior d’aquest.
 |
| La Model del Segle XX. Fotografia de Carme Illa |
I crec que és en aquest camp on el patrimoni històric pot jugar la seva carta. Té sentit seguir construint i enderrocant quan hi ha edificis buits que poden tenir segones vides? Un benefici ambiental al qual, a més a més, podríem afegir-hi un benefici social si pensem bé els nous usos d’aquests vells i bells immobles. Al districte tenim un grapat d’exemples: la Model del Segle XX, la Masia de Cal Bruixa, o la Masia de Can Cervera. Edificis que ara estan en perill per plans urbanístics però que podrien servir de model per demostrar que en això del patrimoni també existeix el quilòmetre 0.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada