El refugi del carrer de Burgos

El matí del 10 de febrer, a través de les xarxes socials, molts veïns i veïnes començaren a difondre una noticia, al carrer Burgos, a tocar de la parada de metro de Mercat Nou s’havia trobat l’accés a un refugi antiaeri. La troballa es va realitzar per les obres que a tocar del calaix s’estan realitzant. Els amants de la història van començar a especular sobre la troballa, ja que a Sants, Hostafrancs i La Bordeta hi ha 122 referències a refugis antiaeris. Només al carrer Burgos n’hi ha quatre: el 197, el 548, el 653 i el 722. Finalment el refugi aparegut va resultar ser el 722.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona, conjuntament amb la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra, va retirar la runa que tapava l’accés. Rere el tapiat que segellava l’entrada van trobar una galeria d’uns 10 metres de llargada construïda a una profunditat d’entre 6 i 8 metres. Segons les dades extretes d’aquest primera inspecció aquest refugi no es va acabar i després de l’entrada només hi havia un parell de galeries inacabades excavades al subsòl col•lapsades. Pel que sembla, segons el mateix informe, el refugi va ser construït a una zona on el terra està compost per graves, un terreny poc consistent, mentre que en general els  refugis antiaeris es troben excavats en argila o torturà, un substrats geològics molt resistents. Aquesta poca consistència podria haver produït el col•lapse de les galeries i el fet que es desistís de construir-lo.

La troballa de refugis a la ciutat no és un fet estrany, ja que se’n van construir, o com a mínim es van començar a edificar, prop de 1.500, tal com consta al llistat de refugis antiaeris que la Junta de Defensa Pasiva va fer durant el juliol de 1938. Molt sovint, sobretot en períodes pre-electorals quan s’incrementen les obres, alguna excavadora acaba destapant o enrunant algun d’aquests refugis. Si no hi ha la alerta del veïnat o si el fet no es posa en coneixement del Servei Arqueològic les constructores, que temen les obres s’allarguin, sovint acaben tapant o destruint les troballes. De fet el mateix refugi 722 ja havia patit aquest fet l’any 2007 quan en un altre punt del carrer va aparèixer.

Aquesta improvisació que acaba destruint el nostre patrimoni sense que ni tan sols es pugui estudiar i catalogar seria evitable ja que, com comentava abans, la Junta de Defensa Passiva l’any 1938 va revisar pràcticament tots els refugis de la ciutat per comprovar que aquests complien els mínims de seguretat exigibles. Aquests registres van servir per donar un número a cada refugi i per elaborar una llista on apareixen tots i cadascun d'ells, referenciats amb adreces. Una llista es va completar amb gran quantitat de plànols que encara es conserven a l'Arxiu Contemporani de Barcelona. Si tot això fos poc també existeix un atles dels refugis de Barcelona editat per l’Ajuntament i CLABSA que situa aproximadament tots els refugis.

Per tot això quan una constructora destrueix un refugi no hauria de servir com a excusa que es digui que no es tenia constància de la seva existència. De la mateixa manera que quan es fan obres a edificis catalogat els arquitectes ho han de notificar és imprescindible que quan han de treballar en un espai on està clar que hi ha un refugi se sàpiga prèviament. Si en plena guerra l'ajuntament barceloní va poder fer un llistat complet de les 1.500 obres que s’estaven realitzant arreu de la ciutat no és admissible que els ajuntaments postfranquistes, actuïn sempre amb improvisació sobre aquest tema. 

Els refugis antiaeris no són bolets, no apareixen fruit de les espores ni per art de màgia, van ser construïts pels nostres avis i àvies quan els feixistes italians, pagats pels feixistes espanyols amb els diners que personatges com Joan March havien robat, es van dedicar a bombardejar els nostres pobles i les nostres ciutats. Uns bombardejos que més enllà de guanyar la guerra es realitzaven per doblegar i alliçonar a unes persones que somiaven en ser lliures, en gestionar igualitàriament les fàbriques i els transports, que somiaven en apropar la cultura al poble o que somiaven en fer servir el seu idioma sense cap complex d'inferioritat. Si volien guanyar la guerra no s'enten per què no van bombardejar algunes de les principals fàbriques de la ciutat i en canvi sí que ho van fer sobre barris populars. No, el que volien anava més enllà de guanyar la guerra, volien esclafar i anorrear les ansies de llibertat.

Enmig de la guerra, enmig dels bombardejos, enmig de les mancances, enmig de tots els horrors, enmig de la por, enmig dels que aprofitaven el caos per matar als que pensaven diferent, els nostres avis i àvies s'organitzaren per edificar refugis a tota la ciutat. Ho feren partint del desconeixement, amb la bona voluntat i el suport de l'administració però amb poc més. Treballaren tots, les dones, els homes i els nens, que com recorden encara molts testimonis en molts casos baixaven fins als túnels per pujar les gavetes de terra. S'organitzaren aprofitant les xarxes socials que ja existien, per carrers, per comissions de festa, per entitats, per agrupacions sindicals o cooperatives. I un cop més, junts, ho varen fer possible.

Tot i que encara no s’haurà entregat l’informe definitiu sobre la conservació de refugi, tot fa pensar que aquest serà negatiu. El web del Servei Arqueològic de Barcelona destaca que “no es es van arribar a construir o executar la totalitat dels 1400 refugis de la ciutat, ja fos per motius tècnics o per la idoneïtat dels terrenys on s’havien d’excavar.” Però que no estigui acabat és un motiu suficient per justificar-ne la seva destrucció? Haurem d’esperar que a la propera descoberta coincideixi els vistiplau dels arqueòlegs i que el refugi es trobi en una zona on es pugui conservar? 

Com comenten els membres de l’Associació de Veïns de Badal el fet que a l’espai del refugi del carrer Burgos el que s’ha d’edificar sigui un dipòsit pluvial permetria facilment modificar uns metres la construcció. No hauríem d’aprofitar aquesta descoberta per, com a mínim, col•locar un vidre que ens permeti veure des del carrer com eren els refugis dels nostres barris i poder-ho explicar a tothom?