A l’Agost Itàlia va paralitzar la investigació sobre els pilots italians que van participar en els bombardejos de la Guerra Civil. La investigació, que havia estat impulsada per l’associació Altraitalia, tenia com a objectiu portar a 21 pilots, en cas d’estar vius, a ser extradits i jutjats per crims de guerra.
A casa nostra molta gent es va portar les mans al cap, però només es tractava d’una constatació més que davant d’uns interessos els estats, per molt democràtics que siguin, poden arribar a ocultar les seves vergonyes o aprofitar-se dels negocis dels seus predecessors règims dictatorials.
La Itàlia democràtica dels anys 50 ja va mostrar un exemple clar quan el Instituto Nacional de Industria franquista va impulsar la SEAT, que fabricaria models de la FIAT a Barcelona. No era casual que els models de la SEAT fossin FIAT, la marca italiana s’estava cobrant els serveis que havia servit a Franco facilitant els avions que van bombardejar Catalunya.
Es terrible que no es permeti investigar o que s’esborri el passat, però no cal marxar a Itàlia per trobar exemples, als carrers dels nostres barris es segueix destruint el patrimoni i de la memòria de les nostres àvies i avis. Des de principis de setembre es treballa en unes obres de millora al carrer de Rosés, entre la Rambla del Brasil i el carrer de Joan Güell. Una actuació que transformarà el carrer en plataforma única i permetrà soterrar les línies aèries, així com millorar la xarxa de clavegueram.
Aquestes obres però segurament faran desaparèixer el refugi 506 que creua per sota el carrer, des de la Rambla Brasil al pati de la Casa Gran. I malauradament no és el primer, en els darrers 15 anys a Sants, Hostafrancs i la Bordeta podem constatar la destrucció total o parcial d’uns 7 refugis antiaeris. Un nombre que molt probablement sigui molt superior pels silencis de les constructores i l’opacitat de l’administració.
Alguns d’aquests refugis són el 15 al carrer Sagunt, el 397 al carrer de Noguera Pallaresa, el 722 al carrer de Bonaventura Pollés, el 741 al carrer de la Espanya Industrial, el 742 al carrer de Juan Bravo, el 870 al carrer Consell de Cent o el 877 al Passatge de Toledo. A banda d’aquests actualment també perillen els refugis del carrer de Roger i del carrer de Juan de Sada, afectats per un projecte urbanístic.
Cal un estudi i una catalogació en profunditat de tots els refugis existents a la ciutat i que l’Ajuntament faci públics, si existeixen, per quins criteris uns refugis es conserven i d’altres són enderrocats sense que ni tan sols es documentin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada