Normalment amb les actualitzacions a Memòria de Sants intento descobrir espais del barri i explicar les històries i anècdotes que conec. Avui en canvi compartiré pocs coneixements i força suposicions i preguntes. Ahir a la tarda, de camí a la feina, vaig veure la casa que teniu a la imatge, a carretera de Sants arribant a la rambla de Brasil, coberta per una bastida i tot de lones, una imatge que em va recordar la foto de la Casa dels Pollets a Hostafrancs, enderrocada fa pocs dies.
Aquest és un dels edificis antics de Sants i darrera amaga una història de la qual feia temps que volia tirar del fil per no publicar res que contingui mitges veritats. Ara però, per la situació de risc imminent prefereixo compartir amb vosaltres el que jo he escoltat i si en tot el que explico hi ha alguna afirmació inexacta espero les correccions.
La casa de la imatge va ser propietat de mossèn Pere, una de les persones vinculades a la Parròquia dels Dolors. Una persona enamorada dels llibres que de molt jove vaig conèixer per tots els anys que vaig estar vinculat a l'esplai Xiroia que es troba a la mateixa parròquia. Ja malalt i molt gran mossèn Jaume va deixar l'edifici en herència al bisbat amb la condició que fos dedicat a fins socials.
Fa molt de temps gent vinculada a la parròquia va intentar assegurar que es complís aquesta condició, plantejant que l'edifici fos dedicat a alguna entitat sense sostre o que realitzés una tasca social, però en aquell moment ja vaig sentir campanes sobre les intencions del bisbat sobre aquesta finca i no coincidien exactament amb aquesta funció social. Una història sobre la que fa temps que he volgut saber-ne més per poder-ho explicar en condicions i si calia poder denunciar aquesta sospita d'especulació amb el patrimoni i fins i tot amb unes darreres voluntats. Però com deia al principi ara corre massa pressa.
Per això us deia al principi que més que explicacions aquest article vol plantejar preguntes. Què es farà amb aquesta edifici del nostre patrimoni? A quins fins es dedicarà? Qui s'enriquirà d'aquest operació?
Espero que tot aquest cas no s'afegeixi a la llarga llista que denunciava Carrer amb el seu número 126.
9 comentaris:
Al mateix carrer de Sants tocant gairebé a Badal, a la vorera on hi ha el mercadona... Quina ràbia!
Un cop més molt em temo que hem fet tard.
Aquest edifici té el nivell de protecció de patrimoni més baix, el D, com la tenia la de "els pollets"...
http://w10.bcn.es/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1915&id.districte=03&
Els edificis del conjunt que a continuació es relacionen són enderrocables prèvia la realització d'un aixecament planimètric (que inclogui detalls), fotogràfic i d'una memòria històrica i constructivo-arquitectònica que completi les dades existents en aquest Projecte de Revisió del Catàleg.
Gràcies per compartir-ho Oriol.
Les herències no tenen un valor jurídic?
Hola Agus,
Un altre episodi més d'especulació immobiliària absurda i de menyspreu per la història de Sants.
En la meva opinió, tots dos edificis són d'un període proper a la Casa dels Pollets, mitjans del XIX, per tant són dels 3 ó 4 més antics de Sants, i sobretot i sense cap mena de dubte: són els més antics de la Carretera de Sants i d'aquest àrea del barri. Em sobta que tingui la protecció patrimonial més baixa!!, no ho entenc: 1)és que el catàleg del patrimoni potser només contempla edificis amb valor artístic? o sigui que no inclou edificis amb valor històric (o identitari)?; 2)o si que existeix aquesta qualificació històrica, però en aquest cas s'han interposat interessos econòmics particulars per sobre del rigor professional en fer la feina (o sigui per sobre de fer la feina ben feta)?; 3)i si no hi ha aquesta qualificació de valor històric, van una mica o bastant desfasats, o sigui que han d'actualitzar lectures.
Luis.
Ja l'estan enderrocant....... Quina llastima e indignació
Entenc les teves recances en afirmar aquest tipus d,especulacions quan no hi ha proves que ho verifiquin però veient els antecedents de l,Església no m,estranyaria gens. Puc semblar innocent però visc amb l,esperança que algun dia es farà justícia amb els mals usos que fa l,Església del seu incontrolats patrimoni i que la dita "con la Iglesia hemos topado" quedi com anècdota en els llibres d,història.
Publica un comentari a l'entrada