Sants és Andorra

Actualment si algú volgués destacar una activitat econòmica a Sants segurament l’escollida seria la comercial. Qui dels que som santsencs no hem hagut de patir la conyeta de què ens cantin allò de “Sants, Sants, Sants, carrer de Sants, el que no trobis aquí enlloc no ho trobaràs”? Qui no ha escoltat l’eslògan de “El carrer comercial més llarg d’Europa”?

Sí, podríem dir que el comerç és tan important al barri que vendre per vendre els comerciants que no han pogut resistir les pressions de les grans superfícies i fins i tot s’han venut les botigues i ara moltes són franquícies de multinacionals.

Però quan va començar el comerç a Sants? Històricament Sants havia estat una població dedicada a l’agricultura. Hi havia majoritàriament blat i d’altres cereals, tot i que també es podien trobar oliveres i vinya (a Hostafrancs i als límits amb Collblanc), o indianes i fruiters (a la Marina de Sants).

A meitat del S XIX, però, l’activitat agrícola decau i comencen a aparèixer grans fàbriques a sol santsenc. Els empresaris més poderosos de Catalunya amb negocis foscos a Amèrica (molts enriquits amb l’esclavitud) s’han enriquit i volen obrir fàbriques tèxtils. Es troben, però, amb una Barcelona atapeïda, sense espais i amb l’impossibilitat de construir a la gran plana que esdevindria l’Eixample. Opten doncs per buscar llocs propers, on a més a més, no han de pagar els impostos que paguen a Barcelona. Sants és un lloc ideal per la industria, que comença a créixer, portant centenars de nous habitants al barri. Així el 1840 s’inaugura el Vapor Güell, el 1849 l’Espanya Industrial i el 1880 Can Batlló.

I és justament en aquest moment, i motivat pel creixement de població que apareix el comerç. Sants compleix unes condicions ideals. Està ben comunicat amb dues carreteres importants, la Carretera Reial de Barcelona a Madrid (carretera de Sants) i la carretera del Prat (carretera de la Bordeta). El poble és proper al port, disposa de 4 hostals (a Hostafrancs) i de magatzems de blat.

A tot això cal afegir la campanya dels industrials per tal que el tren s’aturés a Sants, al costat de les seves fàbriques (es veu que hi han coses que no canvien); i la menor pressió fiscal al territori santsenc.

Així doncs es va produir un boom al sector comercial santsenc, que va veure com molts barcelonins baixaven a Sants a fer les seves compres. I fou llavors quan a la propera Barcelona es va popularitzar una frase que podem considerar com a pionera als eslògans del barri “Sants és Andorra”