L'Ateneu Batllori

Fent articles sobre història local de vegades hi ha una petita part d’investigació, però la part més important és divulgació, fets ja sabuts que sovint han investigat d’altres persones, històriadors o no. Però el que trobo més sorprenent és que gràcies a aquests articles que publico m’arriben històries fascinants sobre els veïns de Sants i també estudis diversos sobre entitats i edificis del barri. Informacions que per qüestió de temps no sempre puc seguir tot el que caldria. Avui però si que he aprofitat un estudi molt interessant, realitzat per Elisenda Rosàs  sobre l’ateneu del carrer Cros per fer un breu article sobre un edifici que forma part del nostre patrimoni.

L’any 1877 s’obria un nou carrer a Sants, un carrer que comunicava dos dels principals carrers de Sants, el carrer de Sant Crist, que havia sigut la principal via de l’antic poble, i la carretera de Sants: el carrer Cros. Amadeu Cros, membre d’una nissaga de químics molt important a Sants, encarregava al mestre d’obres Enric Figueras la parcel·lació del carrer que creuava les propietats de la familia. Com era habitual a l’época el carrer acabaria portant el nom del propietari del terreny.

Amb aquesta parcel·lació els Cros, que tenien un mas a l’espai on hi ha l’actual escola Institució Montserrat, van fer una permuta de terreny amb una familia de terrissaires, els Batllori. En aquest terreny Francesc Batllori i Munné va encarregar l’any 1894 la construcció d’un edifici que se'ns dubte seria molt important a la nostra història, un edifici que va acollir entitats molt diverses que són un reflex de la història catalana.

El primer inquilí va ser l’Ateneu de Sants, una entitat que reunia les élits de Sants. Impulsada pel doctor Josep Saltor en aquesta entitat participava, entre d’altres, el propi mestre d’obres, Enric Figueras. Després de l’Ateneu de Sants el mateix edifici va allotjar al Foment Artístich de Sants, a partir del 1905, una entitat de caire cultural on entre moltes d’altres coses es van fer mítings antitaurins; el Foment Republicà Català de Sants, a partir del 1910; el Centro de la Unión Patriótica, el partit autoritari i de dreta de Primo de Rivera que servia com a eina de control social, a partir de 1925 i el Foment Republicà de Sants, moment en el qual va tenir lloc la Conferència d’Esquerres Catalanes que va finalitzar amb la creació d’ERC. Però després de la guerra i fins la mort del dictador, l’edifici va allotjar la Falange Española Tradicionalista que va reconvertir el teatre de l’antic ateneu en un saló de tir.