dilluns, 21 de març de 2011

Cronologia de l'Espanya Industrial


    AnyEsdeveniment
    1812Matias Muntadas i Font treballa com a paraire - fabricant de draps- a Igualada.
    1828Els Muntadas tenen una fàbrica a Barcelona, concretament al carrer de Tàpies (és una filatura de cotó)
    1839Es constitueix la firma Pau Muntadas i fills, que un any després serà Muntadas Germans, néts del Matias Muntadas d'Igualada. La fàbrica és instal·lada al carrer Riereta, també al Raval de Barcelona.
    1840Pau Muntadas compra la finca del Monestir de Piedra, situat a l'Aragó, després que quedés afectat per la desamortització de 1835
    1842Compren el solar a Sants
    1843Durant els aldarulls de la Jamància traslladen 80 dies a Gràcia les oficines de la fàbrica.
    1847El 25 de gener els germans Muntadas: Josep Antoni, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Joan: constitueix a Madrid La España Industrial.
    En la primera junta de govern hi figuren Pascual Madoz i Bonaventura Carles Aribau. Tenen una fàbrica al carrer Riereta, una altra a Sants i dues a Sabadell.
    1851Traslladen el domicili social de Madrid a Barcelona. La idea de crear fàbriques arreu d'Espanya romandrà somorta.
    1854El 15 de juliol, en ple conflicte social per causa de les selfactines, mor a trets el contramestre del carrer de la Riereta, Bartomeu Miserachs.

    Epidèmia de còlera.
    1855Un any més tard, durant la vaga general, es produeixen diverses detencions. Al desembre s'arriba a parlar de tancar la fàbrica.
    1860Visita la factoria de la reina Isabel II. Detenció d'alguns obrers acusats de fer "política", per reclamar drets socials.
    1865Còlera al pla de Barcelona. S'instal·len dos hospitals dins l'empresa. Inici de la política "social" o paternalista de la direcció.
    1870Mor Pau Muntadas i Campeny

    Epidèmia de febre groga a Barcelona.
    1873Visiten La España els presidents de la I República Emilio Castelar i Estanislau Figueras.
    1877El jove rei Alfons XII qui visita La España i perdona tres obrers condemnats per qüestions socials a petició de la direcció.

    De març a agost, enfrontaments continus per evitar una rebaixa de salari. Es viu ja la forta crisi econòmica que durarà més de vint anys.
    1880Mor Josep Antoni Muntadas i Campeny, director de l’Espanya Industrial, i el succeeix el seu fill, Maties Muntadas i Rovira.

    En els preparatius de l’Exposició Universal de 1888 Rius i Taulet nomena Maties MUntadas Tinent d’Alcalde.
    1888Es reforma la maquinària.
    1889Gran premi per a La España en l'Exposició de París pels seus estampats.
    1890Primer primer de maig. La fàbrica roman una setmana en atur.
    1897Festes del cinqüentenari. Es dóna un premi de 1.500 pessetes per a l'obrer que porti de 40 a 50 anys a l'empresa i li toca a un que ja s'ha mort. Li donen a la filla, que també hi treballa. Comença la secció de teles per relligar llibres.
    1902La crisi derivada de la pèrdua del mercat colonial porta a crear la secció de panes, que donarà justa fama a La España Industrial.
    1904El 17 d'abril Alfons XIII visita l'Espanya Industrial.
    1908Alfons XIII visita la fàbrica.
    1909Matias Muntadas i Rovira, actual director, és nomenat comte de Santa Maria de Sants.
    1918Al març intenten cremar la fàbrica, enmig d'una forta tensió social.
    1921Moren assassinats el subcap de filatures Joan Perramon i l'escrivent Salvador Miralles, el fill del qual estudiarà per capellà amb l'ajut dels Muntadas.
    1923El 10 de març mor assassinat Salvador Seguí, el noi del sucre. Àngel Pestaña acusarà a la família Muntadas d’estar rere l’assassinat.
    1924S'abandona l'edifici del carrer de la Riereta, avui dia caserna de la guàrdia civil. Les oficines passen a la plaça d'Urquinaona.
    1927Josep Maria Albert i Despujol es casà amb la comtessa de Santa Maria de Sants.

    Mor Matias Muntadas i el seu gendre, Josep Maria Albert i Despujol, baró de Terrades, assumeix la direcció.
    1929S'inaugura l'Obra Social: la Cassa-Bressol, el menjador, el dispensari i el servei mèdic i qurùrgic per a obrers.
    1930El 21 de maig Alfons XIII torna a visitar l'Espanya Industrial.
    1931Absorbeix Filatures Mohair, de Sabadell.
    1934Es crea la Secció Esportiva de L'Espanya Industrial. L'equip de futbol vestia de blau i blanc a franges verticals i pantaló blanc.
    1936Col·lectivització amb motiu de la Guerra Civil. La fàbrica no s'aturarà mai i una bona direcció assegurarà que al final, en 1939, la fàbrica estigui millor que abans.
    1939Comandes fortes de banderes espanyoles per part del Ministeri de governació.
    1941El baró de Terrades es nomenat president del Foment del Treball Nacional on restarà fins al 1952. Des d'aquest lloc la seva empresa es beneficià dels "cupos" de matèria primera fixats pel govern.

    L'Ajuntament declara mançana industrial la fàbrica.

    S'hi celebren exhibicions esportives de l'Alemanya Nazi.
    1942Franco visita la España Industrial.
    1943El 14 d'agost de 1943 les autoritats esportives franquistes nomenen a Josep Antoni Albert i Muntadas, fill del director, president del FC Barcelona, tot i que només exercirà el càrrec fins al 20 de setembre.
    1945El baró de Terrades, alcalde de Barcelona es nomenat alcalde de l'Ajuntament de Barcelona en substitució de Josep de Quadras i Veiret.

    La Secció Esportiva de l’Espanya Industrial es converteix en filial del FC Barcelona.
    1946S'inaugura el camp de futbol i el casinet.
    1947Centenari de l'empresa. Hi ha 1892 obrers.
    1952El 24 de març mor Josep Maria Albert i Despujol, I Baró de Terrades i director de l’Espanya Industrial. El succeirà el seu fill Josep Antoni Albert i Muntadas.
    1953La Secció Esportiva de l’Espanya Industrial ascendeix a primera però ha de renunciar per ser filial del Barça.
    1956La Secció Esportiva de l’Espanya Industrial ascendeix a primera. Per poder jugar es desvincula del Barça, creant-se el CD Comtal.
    1962Primera reestructuració de les set hagudes.
    1965Segona reestructuració.
    1969Tercera reestructuració.
    1972Trasllat a Mollet de l'empresa.

    Quarta reestructuració.
    1973S'ensorra la nova factoria per deficiències de construcció.
    1974El Pla Comarcal torna a assenyalar el sector de l’antiga fàbrica com edificable.
    1976El Pla Comarcal manté la qualificació, malgrat l'oposició de les associacions de veïns.
    1977Quinta reestructuració.
    1978El ministeri congela l'aprovació del Pla Comarcal pel que respecta a La España.
    1979El mes de març, l'Ajuntament compra els terrenys de La España Industrial. Resten en peu algunes naus, el casinet, la casa-bresol i la històrica Casa del Mig, on visqueren els Muntadas.

    Sexta reestructuració.
    1980Darrera reestructuració de l’empresa, quan ja només queden uns 150 obrers. El darrer expedient presentat per La España proposa la liquidació honrosa de l'empresa.
    1981Es tramita l'expedient de cancel·lació com a empresa de la històrica España Industrial, un cop fracassats els intents per salvar-la a la factoria de Mollet, on es va traslladar l'any 1972, en abandonar els terrenys de Sants.
    1984Comença la construcció del Parc de l'Espanya Industrial pels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola y Monserrat Ruiz. El Parc contindrà equipaments, zona de gespa, zona esportiva i un llac.

    S'instal·la l'escultura del drac, obra de l'escultor basc d'Andrés Nagel
    1985Després de les reivindicacions veïnals s'inaugura el parc.
    1990El 5 de febrer mor Josep Antoni Albert i Muntadas, darrer propietari de la fàbrica.
    1992Durant els Jocs Olímpics al Poliesportiu de l'Espanya Industrial es celebren proves de Halterofilia
    1999Es reforma de la Casa del Mig i desapareix la Ludoteca i els grups que l'utilitzaven es queden sense espai.

    Es crea el Punt Multimedia.
    2008Els Esplais i Caus de Sants demanen el parc per organitzar l'AcampaSants però no reben el permís per acampar.
    2009L'Assamblea de Barri de Sants demana l'Espanya Industrial per celebrar la Festa Major alternativa però finalment no obté els permisos. Finalment els concerts es realitzaran a Carretera de Sants en senyal de protesta.
    2010Reinaugurat el Parc de l'Espanya Industrial després de les obres de reforma. Finalment els esplais i caus poden fer l'Acampasants 2010 i acampar a l'Espanya Industrial. Finalment la Festa Major Alternativa es celebra al Parc.

    Bibliografia

    FABRÉ i FORNAGUERA, Jaume i HUERTAS CLAVERIA, Josep Maria, La penúltima mort de la España Industrial. Un assaig d'història oral, revista l'Avenç gener de 1981.

    2 comentaris:

    Josep M. Ferrer ha dit...

    Déu n'hi do, quina feina de recerca Agustí! Estàs molt ben documentat! Molt interessant. Enhorabona!

    Agus Giralt ha dit...

    Moltes gràcies Josep Maria.

    De fet la gran majoria de dates són extretes de l'estudi que van fer Jaume Fabre i Josep Maria Huertas per a la revista l'Avenç, al final si que n'he destacat algunes dates més recents que creia que podien apareixer. Espero que pugui ser interessant i útil als que estiguin estudiant o fent treballs sobre la història local.