De la ferum a la flaire

Ens trobem a Sants, al carrer de Badal, són les 10 del vespre del 24 d’agost de 1946, un dissabte. Comença a sonar la música i algunes parelles s’animen a ballar mentre l’ambient s’omple d’una flaire intensa i és que s’està celebrant un lucido baile perfumado un esdeveniment sovint patrocinat per perfumeries del barri que va arribar a ser força freqüent a la programació dels carrers i entitats de Sants.

Programa de Festa Major de Sants de l'any 1946
Fons: AMDS 

Fins i tot en els temps grisos arriba l’estiu i amb ell la Festa Major de Sants, un moment importantíssim sense el qual, com hem anat veient al llarg dels darrers articles, no podríem entendre ni el tarannà dels santsencs i les santsenques ni tampoc les seves xarxes barrials de sociabilitat. En aquell ambient perfumat, assegut a una cadira un home fulleja el programa de festes. En portada un escut barceloní i un engranatge que ens recorda el passat industrial del poble i que, de fet, també podem trobar sobre la porta d’entrada a l’alcaldia i un “Sans 1946”.  Un programa on ha desaparegut el català i on els noms de carrers i entitats han sigut castellanitzats.

A l’interior, després d’un anunci de La Casa de las Lámparas un article sobre el Sans retrospectivo signat pel folklorista Aureli Capmany, pare de Maria Aurèlia Capmany, on es recullen els grans fets de la història santsenca que, encara a dia d’avui els historiadors seguim repetint. Un petit canvi prou significatiu si pensem  en que pocs anys enrere des d'aquell espai s'honorava a la División Azul. A continuació es presenta la Comisión Oficial de la Fiesta Mayor i la programació impulsada per aquesta, on figuren els concursos i les festes religioses sobre les quals ja vaig parlar a l’anterior article.

Segueix l’activitat de les entitats socioculturals santsenques: El Teatro de Sans, l’antic Círcol de Sants; on, entre d’altres, es celebren un seguit de balls temàtics: el perfumado, el de elección de la reina de la belleza, el infantil, el del concurso de peinados, el castizo, el de gala o el de despedida; el Orfeón de Sans, que programa música, danses populars, teatre i una exposició d’art; el Centro Catolico, que a més a més de la programació ja present a la resta d’espais aporta també projecció de cinema i curses ciclistes o el Mercado de Sans, on destaca el Baile Ochocentista, a càrrec de la Unión Artística de Granollers, interpretant valsos, polques i masurques.  

També hi figura tota la programació esportiva, molt present a les festes. Començant per la Unión Deportiva de Sans que presenta un programa de competicions esportives que inclouen fútbol: amb dos partits del Sants contra el Múrcia i un partit contra el Barça que servirà per recaptar fons per refer la tribuna del Camp d’Esports, tennis taula, on la secció de l’entitat jugarà contra l’equip d’Arenys de Mar i bàsquet on la secció masculina s’enfrontarà a la selecció catalana i la femenina a l’equip Gacía Vives. De fet aquest segon club, el Grupo Deportivo García Vives, era un club creat per la pròpia secció femenina del Sants davant les dificultats per seguir competint federativament. El nou equip competiria a les competicions de Educación y Descanso.

També trobem programació esportiva a les instal·lacions de la Parròquia dels Dolors, al carrer de Begur, on el Centro Catequístico Parroquial de Nuestra Señora de los Dolores programa competicions d’escacs, tir, tennis taula, ciclisme o bàsquet. Els esports de piscina venen de la mà del Club Deportivo Mediterraneo, que, als antics dipòsits d’aigua del Vapor Vell, disputarà competicions de natació, “polo acuatico” i salts i que inclourà a la programació el Trofeo Ciudad de Barcelona, on participaran els grans clubs de la ciutat: Atlètic, Barcelona, Barceloneta, Catalunya, Mediterrani, Montjuïc i Poble Nou. La importància del ciclisme a Sants es pot veure amb la gran quantitat de campionats que diverses entitats organitzen, però potser el més popular serà el que impulsa el Centro Excursionista de Sans, que celebra la XII Carrera Ciclista de Fiesta Mayor.

Però si esperem uns segons a que el veí del carrer de Badal vagi passant pàgines fins arribar al final del programa, trobarem el moll de l’os de la festa major santsenca, l’organització popular per carrers. Els veïns i les veïnes d’un mateix carrer organitzats per celebrar activitats d’esbarjo i culturals i transformar els espais quotidians per uns dies, engalanant-los. Una acció que pot semblar simple però que porta implícita un rerefons empoderador enorme. Només amb una dada podem entendre com era de fort el teixit santsenc. Tot i que el context els hi posava tot en contra: mancances econòmiques i de materials, control social, repressió, fam o interminables jornades laborals per part de la gent que organitzava les festes... l’any 1946 s’organitzaven fins a 35 comissions a diversos carrers del barri. Encara que a alguns espais les activitats eren mínimes qui més qui menys va fer una programació entre els dies 24 i 31, en que no van faltar els balls amb orquestra, les sardanes o els discos escogidos, el que ara en diríem disco-mòbil, o festivals infantils. 

Guarnit del carrer del Vallespir amb les Torres Venecianes de la plaça d'Espanya, 1946
Fons: AMDS (UEC)

Pels que hem viscut unes quantes festes majors, en el meu cas més de 40, i que coneixem bé els carrers referents ens sorprendrà que, per exemple, a Alcolea no existien dues comissions, sinó fins a quatre. Es feia una festa al tram entre Carretera i Sant Antoni, una segona entre Sant Antoni i Valladolid, una tercera entre Valladolid i Miquel Àngel i una quarta entre Santa Cecilia i Melcior de Palau. Un fet que també es repetia a Galileu on hi havia 3 espais de festa diferents: un entre Valladolid i Violant d'Hongria; un segon entre Violant d'Hongria i Saleta i un tercer entre Caballero i Can Bruixa, al que avui en dia seria el districte de Les Corts. Vallespir, com en l’actualitat, ja tenia dos espais de festa: el primer entre Melcior de Palau i Puiggarí i el segón entre Melcior de Palau i la plaça del Centre.

També hi havia més d’una comissió a carrers que des de fa uns anys han perdut la festa, com en el cas de Tenor Massini, on es celebrava una festa entre la Carretera i Cerdanyola i una segona entre Cerdanyola i Violant d’Hongria; a carrers com Santa Caterina, on es celebrava festa entre Badalona i Melcior de Palau i també entre Melcior de Palau i Violant d’Hongria; o carrers com que han passat a celebrar la seva festa en el context de la Festa Major de la Bordeta, com Jocs Florals, on també hi havia 3 espais festius: el primer a l’entrada del carrer a tocar de Can Vies; el segon entre Sagunt i Manzanares i el darrer entre Manzanares i Constitució.

Guarnit del carrer de Santa Cecília, 1944
Foto: Carlos Pérez de Rozas Fons: AFB

De segur que ens sobta veure que la festa es celebrava a carrers tan allunyats del que a dia d’avui és el nucli central de la festa, com el carrers Arizala, Portbou, Jaume Roig, Constitució, entre Badal i Riera Blanca, Torns, Sant Baltasar o fins i tot a Magòria, no confondre a l’estació, la referència és a les Corts, a tocar de l’actual Avinguda Tarradellas. La llista es completava amb alguns dels carrers ja clàssics de la festa major i amb alguns carrers que s’han perdut com espais de festa major, com són els carrers: Badal, Eusebi Planas, Finlàndia, Gayarre, Iberia, Pavia, Premià, Robreño, Roses, Sagunt, Salou o Valladolid. 

Guarnit del carrer de Valladolid, 1944
Fons: AMDS (UEC)

Després d’uns anys d’intent de control de la festa per part de les autoritats franquistes, la iniciativa popular, organitzant sopars de carrer, activitats infantils o balls, començava a recuperar el paper protagonista que sempre havia tingut a la Festa Major de Sants. La flaire de la festa popular  semblava començar a esvair la ferum del feixisme. Però encara quedaven molts anys de dictadura per davant. Uns anys en que les activitats dels carrers serien invisibilitzades als programes de Festa Major en benefici del "Programa oficial", amb les activitats impulsades des del Districte, però això ja donarà per d'altres articles en el futur.

Per saber-ne més:

Programa de Festa Major de 1946

Si us ha agradat aquest article:

Podeu seguir els continguts de Memòria de Sants al canal de Telegram