La societat de principis del segle vint, influïda per nous corrents de pensament, com l’anarquisme o el comunisme, prometia canvis radicals. Del passat no en deixarem cap rastre augurava la lletra de la Internacional. Uns canvis que volien alliberar la humanitat de tot allò preestablert que els encadenava. Una revolució que va arribar a tots els àmbits, fins i tot el filològic.
Un dels projectes més destacats va ser l’intent d’aconseguir crear una llengua comuna que permetés als homes i a les dones de tot el món relacionar-se amb un idioma en situació d’igualtat. El projecte més conegut, sens dubte, va ser el de l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof. Aquest va desenvolupar l'esperanto a la darreria de la dècada de 1870 i el començament de la de 1880. Després de deu anys de treball, en que va traduir literatura a l'esperanto i escriure versos originals, Zamenhof va publicar la primera gramàtica el juliol del 1887, en un llibre anomenat Lingvo Internacia.
En pocs anys el fenomen va arribar a Barcelona on l’any 1909 es va organitzar un dels primers congressos internacionals d'esperanto. El furor era tal que fins i tot es van arribar a crear uns Jocs Florals en Esperanto, imitant els que es desenvolupaven en català. Des de molt aviat la nova llengua aniria lligada a l’obrerisme i als moviments llibertaris, que n’afavoririen la difusió.
 |
| Cartell del Congrés d'Esperanto a Barcelona |
El que pocs saben és que l’esperanto no va ser l’únic projecte de llengua internacional que es va crear. En paral•lel a l’esperanto el capellà alemany Johann Martin Schleyer crearia el volapük l’any 1879. I anys més tard, la negativa a introduir canvis en l'esperanto va portar a Louis Couturat a impulsar una nova llengua a principis del segle XX, l’ido.
A Sants tant l’esperanto com l’ido va tenir molta importància. Al carrer de Premià, número 35, s’hi va instal•lar la Sociedad Idista Española, que oferia cursos presencials i també per correspondència. També algunes cooperatives oferien cursos per aprendre aquesta llengua o conferències per divulgar-ne l’ús, com va fer l’Empar Obrer. Sense sortir del barri també podíem trobar la seu de l’Acadèmia Laborista Esperantista, entitat que es va encarregar de difondre i ensenyar aquesta llengua.
Ni l’esperanto ni l’ido han aconseguit el seu objectiu d’esdevenir llengües universals i apropar així als homes i les dones, fossin dels origens que fossin. L’actual imperi ens ha impossat l’anglès, com fa 2.000 anys un altre imperi va impossar el llatí, però encara uns quants milers de persones a tot el món utilitzen l’esperanto, i alguns el segueixen ensenyant i aprenent fins i tot a Sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada