dilluns, 2 de novembre de 2020

La noia emparedada - Epíleg

Fa uns mesos, en ple confinament, llegint diaris en línia del 1913 per buscar informació sobre un altre tema que estava investigant, i sobre el qual espero poder compartir més articles ben aviat,  vaig descobrir els cridaners titulars que parlaven sobre la història de “la noia emparedada”. Llegint la fascinant i fantàstica història vaig descobrir que el suposat protagonista de la història era santsenc, així que vaig decidir fer un article curt, a tall d’anècdota. 

Però en quant vaig començar a escriure em vaig adonar que, més enllà de la inversemblant història del paleta que rep el terrible encàrrec d’emparedar una jove, la mateixa bombolla que es va crear entorn del que, sens dubte va ser una fake new d’inicis de segle XX, amb la publicació de fulls volants i la seva distribució als barris o el ressò d’un diari internacional sense cap contrast, presentava aspectes sobre els quals reflexionar. Així que, a suggeriment de la meva companya, la Carme, vaig decidir presentar el tema com el que en realitat era, una novel·la de fulletó. 

Aquesta peculiar història ens permet comprovar l’interès, sovint acrític, que sempre han generat els crims i les històries fosques, carregades de romanticisme. La Barcelona del juny de 1913, on es van distribuir els fulls volants on s’explicava la història de la noia emparedada, havia viscut l’aparició de la llegenda d’Enriqueta Martí només un any enrere. El 10 de febrer de l’any 1912 saltava la notícia del segrest de la nena Teresa Guitard. El fet va despertar l’interès de tota la ciutat i quan el dia 27 del mateix any l’Enriqueta Martí va ser detinguda va arrencar la llegenda de la Vampira del Raval, la creació del monstre.


La història contenia tants aspectes interessants i misteriosos que els diaris es van llançar a la publicació de qualsevol sospita o rumor, sense la confirmació de les investigacions judicials. Quan el cas es va tancar i molts dels rumors publicats van quedar en un no res els diaris van oblidar el tema. L’Enriqueta real va morir el 12 de maig de 1913, amb 45 anys, d’un càncer d’úter, però la llegendària segueix ben viva.


Tant la història d’Enriqueta Martí com la de la noia emparedada són exemples de com el que ara anomenem fake news, ens ha acompanyat des de sempre. Els beneficis que podia significar vendre uns quants fulls volants plens d’històries fictícies a un venedor ambulant al mercat són els beneficis que avui guanyen empreses generadores de continguts quan fem clic o compartim pàgines web amb titulars sensacionalistes. La diferència potser és que ara, gràcies a la informació nostra que regalem a les xarxes, la història ens la poden vendre quasi feta a mida.


Aquestes dues històries també ens parlen del context en què es van produir, de la creació d’un imaginari carregat d’estereotips sobre els barris obrers com a espais plens de persones ignorants i gairebé salvatges. Uns estereotips que ja resultaven sagnants quan, a més de ser classe obrera, els personatges eren murcianos o gitanos. Una visió classista elaborada des de moltes publicacions que sovint distava de la realitat, o amagava les circumstàncies que realment generaven les desigualtats. Ens parlen també del paper que a la premsa es reservava a les dones, ja fossin víctimes silents com en el cas de la noia emparedada, o bé botxins irracionals com en el cas d’Enriqueta Martí. En els dos casos, personatges plans, sense motivacions profundes. Però enfront dels estereotips poques setmanes més tard les filadores i teixidores barcelonines s'alçarien com un protagonista col·lectiu mantenint la lluita de la vaga de la Constància, sorprenent a tothom manifestant-se en silenci per les Rambles,

Acabo aquí aquest conjunt de relats sobre una història fantàstica que va fer el salt dels fulls volants als diaris i que, després, ha restat emparedada en silenci, entre les fulles grogues de les hemeroteques durant més cent anys.


"Toros, banys i processons,
crims d'aquells que sensacionen
Juraria, cavallers,
que tenim l'estiu a sobre"

Vinyeta de Picarol a l'Esquella de la Torratxa 30/05/1913
Fons: Arca, Biblioteca Nacional de Catalunya



Capítols anteriors:




2 comentaris:

Vigo ha dit...

Muy interesante, podría decir que creo que ahora somos menos crédulos y que un rumor así ahora no pasaría, porque al leer toda esta historia iba pensando que no podría ser ciert (un principio lógico de los críminales es no aumentar los posibles testigos de un crimen), pero la verdad es que tampoco estoy convencido de que seamos menos crédulos. Tal vez sencillamente las fake news se hacen de otra manera y con otros recursos. Una imagen con algo de photoshop podría convencernos de casi cualquier noticia, o sencillamente nos explican una historia desde un punto de vista, y por nuestra capacidad empática la damos por válidad sin mirar el punto de vista opuesto.
Se me ocurre otro emparedado de ficción de unas décadas anteriores, y ocurre en El barril del amontillado de Edgar Allan Poe. Esperemos que nosotros no acabemos medio emparedados en nuestras casas en estos tiempos de covid por mucho más tiempo. Un saludo.
V.

Agus Giralt ha dit...

Muchas gracias por el comentario

Totalmente de acuerdo con el tema de que las fake news se hacen de otra manera y con otros recursos.

Y esperemos que este "emparedamiento" del covid termine pronto ;)

Un saludo!